diumenge, 5 de febrer del 2012

Molins de Rei. 05.02.2012

Avui feia molt fred.

Des de dijous ens ha envaït una onada de fred Siberià que ha deixat mínimes de -2ºC a Barcelona. En unes hores hem passat tot el fred condensat de l'hivern!

Aquesta darrera setmana he estat força "atrapat" per la feina i, des de l'última sortida amb BTT, m'he refredat i les ganes de sortir, m'han quedat una mica com el clima: sota zero.

Avui, però, les ganes m'han pogut. He sortit a veure si feia net d'aquest maleït refredat. He anat a Molins des de la carretera de Vallvidrera.

La veritat és que ha estat una sortida molt tranquil·la, baix de pulsacions i sonant-me cada dos per tres.

La anècdota del dia l'han protagonitzat dos "pro" que, tot xerrant entre sí, m'han passat com si jo estigués admirant les vistes! Quina cadència.

M'han fet reaccionar i, evidentment sense atrapar-los, m'he pogut mantenir a una distància raonable. De cop i volta, un d'ells s'acomiada i gira mitja volta de tornada cap a Molins.

"-Ara és la meva!" m'he dit.

He apretat fins què, a l'altura de Santa Creu, m'he posat a la seva alçada i ens hem saludat.

La conversa ens ha dut fins al creuament de Vallvidrera on no he pogut evitar fer-li el comentari

"-Per cert, com m'heu passat, Eh!..."
"-Res, anàvem xerrant" -m'ha contestat el noi.
"-Sí ja m'hi he fixat!"

I parlant, parlant, amb molta modèstia la veritat, el noi em deixa anar allò tant usat en aquests casos:

"-Això de la bici no té secrets: Només és qüestió de posar-hi hores..."

 "Hores...?"
Resulta que el “noi” fins la temporada passada competia en modalitat Élite. I per a estar a to feia 24.000Km l'any. Però ara, que només surt per a gaudir de la bici, només en fa 16.000!

Quina passada, això són... 340Km la setmana.

I la veritat és que només amb el pedalar que tenia es notava: Rodó.

L'Ignasi, que així es deia, i jo, ens em acomiadat al passeig de la Bonanova. He tornat a casa rumiant amb la tècnica que m'ha explicat per a aconseguir aquesta pedalada tant característica dels que en saben de debò.

“-Amb la cama esquerre, en el teu cas que ets dretà, has de dibuixar un cercle. Tirant amb la part central del quàdriceps...”

Això de la bici és genial, fa calor: surts. Fa fred: surts. Estàs com una sopa: surts per a suar-ho. Estàs agobiat: surts per a esbargir-te...En definitiva qualsevol excusa és bona. I quan et trobes amb altres ciclistes, reconforta veure que tots estem tallats amb patrons semblants...amb totes les diferències que es vulgui però amb un tret comú: estem “pillats” per la bici.

Un dia més tranquil de que vinc fent últimament però amb sessió teòrica inesperada.

I, evidenciant allò de que no hi ha millor gana que la del ciclista, hem anat a dinar a casa els meus pares.

Per cert, tot i les temperatures que tenim, això durarà poc i és què:

“Si la Candelera plora: l’hivern és fora...” I tenint en compte que el dia 2 de Febrer va ploure...
Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.
També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s'ha allargat prou, també: "Per la Candelera, una hora entera" i "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
Font: Vikipèdia”

Dimarts marxo a Aberdeen, Escòcia i no podré anar en bici en tota la setmana...Ja aniré explicant el què.

Diumenge que ve, toca caminar: Viladrau - La Garriga. Un clàssic que ja fa un quants anys que vinc fent.

Salut! i fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada