Després de la interessant visita a Footdee i d'una reconfortant tassa de té, la resta de la jornada va transcórrer entre passejades errants i visites vàries.
Avui us parlaré de tres elements que em van cridar l'atenció: El clima...una làpida de cementiri i del Whisky.
Com és prou conegut de tothom, el nord per definició és fred i, generalment, plujós. En puc donar fe. Tot i que l'oratge era força suau, en una visita a una destil·leria a 60 milles d'Aberdeen vaig poder gaudir del clima Escocès.
Us prometo que no l'he tret d'Internet...és a les afores d'Aberdeen!
Els paisatges verds, humits, coberts per una misteriosa boira que ho embolcalla tot. Em començo a fer una idea de perquè es va crear la llegenda del monstre del Llac Ness...
Per entendre una mica més la duresa de les condicions de vida de l'indret, us vull mostrar una imatge impactant. Tot passejant pel centre em vaig trobar amb un cementiri al costat de l'Esglèsia de Sant Nicholas:
 |
"A la memòria de George Findlay Capità a Aberdeen qui va morir el 5 de desembre de 1825 a l'edat de 42 anys, Tanmateix la seva esposa Elisabeth Thom qui morí al 25 d'agost de 1824 als 38 anys i vuit dels seus fills que moriren a la infantesa."
|
Fora de voler ser macabre, he volgut il·lustrar la duresa del que devia ser viure en l'Escòcia del segle XIX. Segurament les malalties devien haver fet estralls a la població però tot i així em va impressionar molt.
No deu ser gens fàcil viure en aquestes condicions climatològiques i això que l'altre dia al vespre, veient la BBC a l'hotel, la dona del temps s'exclamava de lo "Mild" que estava sent aquest hivern al Nord...
Jo estava fotut de fred i aquella tarda vaig veure un "paio" esperant el bus en màniga curta! Ara entenc lo de no dur roba interior a sota el "Kilt".
Com us deia, vam visitar una destil·leria de Whiskey a Ballater.
La Royal Lochnagar. Coneguda a la zona com la destil·leria de la Reina , presenta una història paral·lela a la aparició a la zona de la Reina Victòria i l'ús del castell de Balmoral, que es troba a escassos quilòmetres, com a residència d'estiu de la monarquia actual.
La visita va ser molt amena ja que un personatge pintores, gras i força expressiu, ens va explicar fil per randa el procés de producció del tant popular "Scotch".
Aquí produeixen l’anomenat whisky “Single malt”. És el que s’obté d'un únic tipus de gra de civada.
La primera fase de la seva producció consisteix a moldre els grans, després s’hi afegeix aigua calenta a la mòlta preparada per a obtenir una solució ensucrada anomenada “Wort”.
Aquesta es filtra i s'aboca en recipients de fermentació, i se li afegeix llevat. El llevat converteix els sucres presents en aquesta substància en alcohol etílic i diòxid de carboni. Una vegada finalitzada la fermentació, el “malt” o cervesa de baixa graduació obtinguda es destil·len emprant dos destil·lacions per alambí. La destil·lació del whisky consisteix en la separació de l'alcohol de l'aigua. Segons quan es porta a ebullició una dissolució d'alcohol, la major part del vapor inicial és d'alcohol, ja que arriba al seu punt d'ebullició abans que l'aigua. El vapor es recull i es condensa diverses vegades per obtenir la barreja d'alcohol més concentrada, que és la que s'empra per a fabricar el whisky.
Després de la destil·lació el licor produït s'envelleix en bótes de fusta. En el cas del whisky escocès es fa envellir en barrils usats de whisky americà, i una proporció menor s’envelleix en barrils de xerès espanyol.
La durada de l'envelliment varia molt, però en general és entre 2 i 5 anys.
Desprès d'una visita de gairebé una hora, en una sala molt acollidora, un tastet del destil·lat per a concloure la sessió.
 |
| D'esquerra a dreta: Ferran, Arqman, Josep i Xavi. |
A tall d'anècdota comentar que per a degustar el licor, segons les pautes donades pel nostre amfitrió, no s'ha de posar gel i menys cap refresc. Només unes gotes d'aigua.
Ja ho veieu, a tot arreu hi ha coses a veure. Per cert, com us podreu imaginar aquí de bicis ben poques!
Per a acomiadar-nos una última ronda de Tenent al Henry's i cap a casa...
 |
| De tornada cap a casa |
Una experiència molt recomanable.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada