Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursió en bici. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursió en bici. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Pedalada popular Amics de Llafranc. 11.08.2012

Després de tres jornades consecutives de bicicleta, per a no perdre l'hàbit, avui participarem, amb els meus fills, a la Pedalada popular de Llafranc que organitza, cada any, l'Associació dels Amics de Llafranc.

El ritual d'equipar-nos per a la ocasió comença de bon matí.
Un cop esmorzats, ens posem el culote, el mallot  guants, ulleres, casc i tot el que es considera que farà falta i agafem les bicis per a dirigir-nos al punt de sortida.

En fila índia i molt de compte, arribem a Llafranc des d'on es sortirà direcció Palafrugell.

L'ambient és força animat i els ciclistes més joves, acompanyats dels il·lusionats pares, comencen a omplir el carrer.


A l'hora fixada, les 10 del matí, es dona la sortida i la corrua de ciclistes, escotats per la guàrdia urbana i un cotxe amb megafonia discotequera, enfila l'autovia per agafar el trencall del càmping "La Siesta" i anar a trobar la carretera vella
Anem fent, a ritme de passeig fins a la rotonda de Palafrugell on reprenem el camí direcció Llafranc per la autovia. 

Tot seguint el cotxe que encapçala la comitiva entre "Oi que estem fent una bona ruta?" i altres mostres d'emoció fins que arribem a la rotonda de Lalfranc.
Ara, amb molt de compte, iniciem el descens cap a la platja on es dona per finalitzada la Pedalada.

Entre parada i parada, em crida l'atenció la presència d'un home d'avançada edat a qui no puc estar-me de preguntar-li els anys:

-"En tinc 86 i no fallo mai!"

Em quedo sorprès de la vitalitat del senyor Ramon de Palamós, com ell mateix es presenta.

Mentre anem pedalant a ritme de passeig m'explica que durant la seva joventut es va guanyar la vida fent de recader amb la bici...
Ni més ni menys que duent les bobines de pel·lícula que projectaven, simultàniament, als cines de les dues poblacions: A Palamós començava la projecció de la peli, quan acabava la primera bobina, la carregava ala bici i la duia a Palafrugell per a que es projectés. Mentre tant, tornava a Palamós amb el temps just per a recollir la segona bobina de la pel·lícula que ja havia acabat  la duia, a tota velocitat, per a que es pogués projectar sense interrupcions a Palafrugell on la primera part de la pel·lícula ja estava a punt d'acabar...I quan plovia o bufava la Tramuntana igual!

Em comentava que el seu pare que treballava a la fàbrica de suro li deia: 

-"En un cap de setmana et paguen més a tu que a mi en tot un més de feina!"

Insòlit però verídic.
No puc estar-me de fer una foto amb un exemple de com d'útil pot arribar a ser la bici...


Esperem sota el sol de la platja a que es celebri el sorteig de dues bicis, que com és normal no ens toquen, i tot menjant unes patates fregides amb la que ens ha obsequiat la organització, esperem al lliurament de medalles commemoratives i donem per finalitzada l'aventura.

Tots en quedem molt satisfets i marxem cap a casa per a seguir traient el suc al dia.
Avui anem a dinar a la barca i de pas provarem de pescar una mica... Anem a Es Vedell.


Avui la cosa ha estat força productiva i entre "serranets, castanyoles i oplades", farem un bon fumet per a sopar.


Tot tornant, al capvespre, passem per les Formigues on un grup de corbs marins fan relacions socials...


Per accedir a la ruta en bici del matí feu clic sobre la imatge.

Pedalada de Llafranc

Un dia perfecte en família: bici i barca. Esplèndid!

Salut! i fins a la propera.

dimecres, 1 d’agost del 2012

S'Alguer. 28.07.2012

Avui a la tarda hem anat "d'expedició" amb la bici.

Aprofitant que estem a Calella, he decidit anar a veure el poblat pescador de S'Alguer a Palamós.

Agafem el corriol que surt de la pista que va a Palafrugell i comença l'aventura. Sembla estrany com les coses es veuen diferents segons les persones. Per a mi, un corriol entre suros massa ample i tot.
Per als meus acompanyants. La natura més salvatge on tenen la sensació d'haver-se endinsat mai!

-"quins bots...m'has vist, m'has vist!"

Diuen al temps que els artells de les mans se'ls tornen blancs de la força amb que agafen el manillar.


Passem per Ermedàs i, deixant el Càmpimg a la dreta, anem a buscar la Via Verda...


Travessem la carretera que du a Cala Castell i al final de la pista, passant el pont sobre la riera, ens endinsem de nou entre alzines sureres per a sortir a la Platja delm Castell.


Lliguem les bicis al senyal i, a peu, seguim l'excursió pel camí de ronda direcció La Fosca.

Un primer grup de "barraques" apareixen a la vista.
La característica coberta en forma de volta de canó que ens resulta familiar dels guarda barques del Port Pelegrí, a Calella.


S'Alguer, barri de pescadors construït el segle XVI.


La Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, la cala s’Alguer de Palamós, situat prop del castell de Sant Esteve del Mar.


Deixem enrere l'enclavament pescador i, tot desfent camí, tornem a Platja Castell.



Tot creuant la platja, ens dirigim a l'assentament ibèric de Castell. Situat en un privilegiat turó a 34m. respecte el nivell del mar.


El poblat ibèric de la Punta del Castell, a Palamós, també conegut amb el nom de Castell de la Fosca, és un assentament dels indigets que data del segle VI aC fins a l’època romana, que va tenir el seu màxim esplendor durant els segles IV i III aC.
En el període inicial, durant l’edat de ferro, cap al segle VI aC, es va instal·lar a la península, a prop de l’istme, un petit nucli de població format per 4 o 6 cabanes aïllades.


Cap al segle IV abans de Crist l’assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l’istme, amb una muralla que envoltava el petit poblat.


L’entrada al recinte va ser reforçada amb dues torres quadrades exemptes.
Al llarg d’aquest mateix segle i durant el segle III aC, moment de màxima esplendor, aquesta comunitat va entrar en relació amb el món colonial, possiblement a través de la ciutat ibèrica d'Ullastret, i va experimentar un creixement demogràfic.


El comerç principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell a finals del segle V aC i finals del segle II aC, que es concentraria en la part més elevada del poblat.

Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals.

Les edificacions es van estendre pels vessants occidental i oriental, que eren aterrassades, i sobre les terrasses s'assenten les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant files que determinen carrers perpendiculars a l'eix de la muntanya.

L'organització urbanística de l'assentament està determinada per la topografia del lloc, un pendent salvada per mitjà d'un sistema de terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpia.


La troballa d'alguns elements arquitectònics com a bases de columna, dovelles, etc., Fan suposar l'existència d'un edifici públic, possiblement un temple hel·lenístic situat a la part més alta del poblat.


Les restes conservades tenen una gran entitat i presenten un estat de conservació molt bo, localitzant en alguns llocs paraments de més de 1,5 metres d'alçada.

Actualment es conserva gran part de les estructures arquitectòniques del poblat ibèric, fet que ha permès reconstruir la seva planta.

Encara que no s’ha excavat extensivament tota la superfície que ocupava el poblat, es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments: La muralla, les habitacions, la xarxa de carrers que organitzaven la trama urbana, les cisternes per emmagatzematge de l’aigua i sitges per emmagatzemar gra.

L’antiguitat de les estructures defensives, la personalitat de la seva producció ceràmica i l’antiguitat del gran edifici situat a l’acròpoli, indica que aquest va ser el segon poblat indigetes més important de Catalunya després de la ciutat ibèrica d'Ullastret.



Feta la visita i admirat el paisatge, decidim tornar tot desfent el camí...



abans d'arribar a Palafrugell, agafem el trencall cal a Calella.


En arribar, acalorats però satisfets de la gesta, ens recompensem amb un agradable bany a la piscina.
Per accedir al recorregut feu clic sobre la foto de la bici de passeig.


Una sortida diferent molt recomanable per a fer amb els ciclistes del futur.
Salut! i fins la propera.