Desprès de l'aturada de tres setmanes fent altres coses, avui he tornat a sortir amb la "flaca·.
He quedat amb el Martin, el Californià del grup de BTT que també és un "Roadie" (de l'anglès Road Biker). A les 11:00 érem a la Plaça de Sarrià.
Com que el meu company no fa gaire que està a Barcelona, li he proposat fer la "volta Collserola". Com vaig comentar és força divertida i no cal allunyar-se massa de casa.
Per la ronda de dalt, fins a la Carretera de Cerdanyola, Can Coll, Cerdanyola, Sant Cugat i, a diferència de la "clàssica" que pujava fins a Vallvidrera, hem fet la variant cap a les Planes i fins a Sant Bartomeu de la Quadra i amunt cap a Vallvidrera.
Avui la manca d'hàbit m'ha passat factura i, de tornada a Vallvidrera per la carretera de Molins, he ofert al Martin de trobar-nos a dalt ja que no estava còmode amb el ritme que portàvem.
"- Are you sure?"
El noi, que és el prototip de californià de 1.90m d'estatura, ha "fotut" un parell de pedalades i, adéu!
Es nota que últimament, com m'ha comentat, la feina li permet sortir amb més freqüència i, això es nota!
Mentre anava pujant en solitari, he pensat batejar-lo com a "Steamy" Martin, en honor a les locomotores de vapor: grans i potents!
 |
1925. Lindy No. 203 Baldwin Steam Engine
|
En retrobar-nos al final de la rampa de "la Sargantana" hem decidit tornar cap a casa.
La veritat és que la gent no deixa de sorprendre'm. El Martin, va arribar a Barcelona fa relativament poc.
Com a bon aficionat a la bici, un bon dia, va sortir a "investigar" l'entorn. Ell anava amb la bici de carretera i, per aquelles circumstàncies del destí, pujant per la carretera de Molins, al final de la pista que ve de Santa Creu d'Olorda, es va creuar amb el grup de BTT amb que sortim habitualement.
En veure tantes "Specialized", diu ell, va fer la següent reflexió:
"Fan bona pinta. Aquests deuen conèixer camins..." i, sense dubtar-ho, els va preguntar...
Com podeu imaginar, El Keru i companyia no podien reaccionar de cap altra manera:
"Que si coneixem camins? Vine un diumenge i veuràs el percal!" I així va ser.
I la veritat és que ha sigut una bona "adquisició".
És un noi molt agradable i amb un "background", com diu ell, impressionant. En les tres hores i escaig que vam estar junts me'n vaig poder fer una somera idea.
Ell està encantat, i encara, es sorprèn de les condicions que té Barcelona i els seus "andurials" per a practicar amb les bicis. "Both" Carretera i muntanya.
Tot pujant cap a Cerdanyola em deixa anar:
"-This is a huge playground!" (És com un immens pati!) referint-se al sentiment, gairebé infantil, que ens desperta a tots la bici: il·lusió per la màquina, els reptes, els amics...
I tot xarrant, i patint una mica la manca d'entrenament, vam baixar fins al peu del funicular i allà...Sorpresa, ens creuem amb la gent "del migdia" en Xavi i l'Ángel!
"-Anem a fer els Tres Pics, per què no veniu?- em comenta en Xavi"
"- Nosaltres ja tornem...gràcies!"
Quina casualitat!
Potser hauria de començar a plantejar-me seriosament allò de què "Tot està connectat".
Potser hauria de començar a plantejar-me seriosament allò de què "Tot està connectat".
En fi, una volta força completa que podeu consultar clicant a sobre la imatge:
 |
imatge: Mind Cha Bici Vs Bic
Wikiloc: Collserola 1
|
Per cert, demà potser vaig a fer la "Tres pics" que em comentaven els dos "bèsties del migdia".
Ja ho veieu, anant en bici, a part de posar-te en forma, i arribar "a tope" a casa, et passen coses increïbles, com conèixer gent extraordinària i compartir fets insòlits.
Amb el Martin fèiem la broma "-Desprès d'una bona sortida no et cal Prozac!". I no és que a cap dels dos ens faci falta, però gaudir tant d'aquesta activitat potser hi té alguna cosa a veure...
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada