Terres de vi i cava 2012. 25-03-2012

Ahir diumenge, canvi d'hora i la primera cicloturística de la temporada.

Després de l'intent fallit de participar en la Transcollserola, per cancelació de l'event, ahir vaig anar fins a Vilafranca del Penedès per a participar en aquesta prova amb la que em vaig estrenar l'any passat amb la bici de carretera.

Es tracta d'una volta de 140 km i gairebé 2.000 m de desnivell acumulat entre vinyes i bosc de pi.

Em vaig llevar a les 5:45 que no oblidem que eren les 4:45 a efectes de rellotge corporal!

Després de l’esmorzar dels dies de bici, em vaig canviar i, un cop carregat el cotxe, autopista i fins a Vilafranca.

A les 07:15 vaig arribar a l'aparcament de la Zona Esportiva. Ja hi havia molt de moviment. Comencen les pessigolles a l'estómac...

Whatsapp del Xavi:

"-Nosaltres ja hem arribat...On ets?"

"Aparcant. Vaig a recollir el dorsal i ens trobem a la sortida."

"-Ok."

Després de fer una cua francament llarga, em lliuren un sobre que conté el rutòmetre, quatre imperdibles i el dorsal: 589.

Torno cap al cotxe per a preparar la bici, calçar-me les sabatilles, casc, ulleres, guants, el xip groc per al registre de temps, MyTracks...

xip groc de championchip

A la sortida em reuneixo amb el Xavi i una colla del club ciclista Sant Cugat de qui ja us he parlat altres vegades.

Ja són les 08:00 i el sol comença a llevar-se.

La organització ens fa esperar...

8:10. Sortim!

A diferència de les rutes que faig normalment, les cicloturístiques tenen un component d'histèria col·lectiva que s'encomana: cal anar ràpid per a col·locar-se bé. I ja des de bon principi, es va a tope. Aquest esverament ja ens passarà factura...

El grup de gairebé 600 ciclistes aficionats enfila diligent la carretera de Les Cabanyes i comencem una lleugera ascensió cap al primer port: Font-Rubí.

Guardiola de Font-Rubí, L'Avella i l’alt.
Primer avituallament de la ruta: aigua i mig plàtan. Un pipi i avall!

Ens reagrupem i comencem el descens cap a Sant Martí Sarroca.
A mesura que anem descendint, el grup de ciclistes es va ampliant . Per davant aquells que van més lesnts i per darrera els que ens atrapen... Al final un pilot compacte de potser trenta ciclistes avancem a bon ritme: La Bleda, Les Conilleres, Can Margarit fins St. Jaume Dels Domenys on comença l'ascenció cap al segon port: Aigua Viva. Des d'allà descens cap a Can Ferrer, i un repetxó fins a Vilarodona on comença l'ascenció al port més important de la volta. Des de  Santes Creus, Les Pobles fins l’Alt de la Torreta, uns quilòmetres planejant fins a Ranxos de Bon Any, El Pontonenc i ascenció al punt més elevat de la ruta: Alt de La Llacuna.

En aquesta última ascensió, començo a notar els efectes de l’excés en els primers quilòmetres i he de baixar el ritme per a poder arribar fins a l'alt. Em prenc un gel i deixo que els quilòmetres es vagin succeint...quin patiment!
Per fi corono.

Després de reomplir els bidons, comencem el descens cap a Vilafranca direcció Les Llambardes.

Encara que sembli impossible, em sento com sí tot l'eforç invertit en la pujada s'hagués acumulat en una molla com la dels rellotges que ara em comença a donar una potència increïble en sortir de cada corba. Ens agrupem sis bicis i baixem amb puntes de fins a 60 km/h. Brutal.

Un descens espectacular fins al trencall que ens durà de nou fins a l'alt de Font-Rubí.
Allà passem per un primer detector del xip que certificarà que hem fet tot el recorregut.

Comencem finalement els descens cap a l'arribada: L'Avella, Guardiola de Font-Rubí i Vilafranca del Penedès.

En aquest tram final en que les forces estan francament sota mínims, ens agrupem uns quants ciclistes i anem fent relleus fins a l'arribada. Tot i la manca de forces el promig de 40 km/h és força acceptable.

Finalment, el pas per sota l'arc inflable i l'agut so del detector del xip donen el punt final al recorregut.

Ha estat una bona sortida i certament diferent a les que acostumo a fer sol o amb els del club de Sant Cugat.

Tot i que l'ambient competitiu que hi ha implícit en tota cicloturística mai m'ha atret en excés, he d'admetre que, tot i el patiment, el resultat ha estat satisfactori.

En definitiva, “l’apretón” ha tingut el seus resultats: han estat menys de 5 hores (4:49:52) per a recòrrer els 140 km i gairebé 4.500 calories invertides...



Wikiloc: Terres de vi i cava 2012

La d’avui ha estat una experiència diferent i aprofito el fet de relatar-lo en aquest mitjà per a dedicar-la al meu pare que no està passant per els seus millors moments.

Va per tu Jaume!

Salut! I fins la propera.

Molins de Rei. 20.03.2012

Avui, després d'un començament de setmana  força estranya i molt agobiant, he anat a estirar les cames amb la bici de carretera.

Com que he sortit al migdia i no tenia massa temps, he decidit anar fins a Molins de Rei. He pujat a bon ritme fins al creuament per la carretera de Vallvidrera. No hi havia ningú.

Al tornar, tot i que no em sobrava el temps, he decidit pujar fins al Tibidabo per acabar de fer una fita.

Feia una llevantada important i a les últimes rampes m'ha quedat clar que la pluja està venint...de l'Est.

Un cop a dalt, he gaudit de l'espectacle que suposa observar la ciutat des d'un indret tant singular. M'ha vingut al cap la maqueta de trens de l'altre dia.

Un glop d'aigua i carretera avall fins a casa.

Les dades de l'escapada:

Distància:                 47,8 km

Temps:                      2:14:33

Desnivell acumulat:  1.085 m

Ja ho veieu, una mica d'acció per anar preparant-me per la cicloturística del diumenge: Terres de vi i cava.

Ja us explicaré.

Salut! i fins la propera.

"La cascada"-Collserola. 18.03.2012

Avui al matí he quedat amb els companys de BTT.

A les 8:00, al peu del funicular ens em presentat puntuals els "7 magnífics": Keru, Jordi 33, Agus, Josep, Sergi, Martin i un servidor.

Entre riures i moltes ganes, em estrenat un matí de diumenge esplèndid tot pujant per la carretera de Vallvidrera fins al trencall de Molins. Allà hem agafat la pista i, desprès de trialeres, corriols més trialeres i pujar la "matamatxos", hem decidit fer una parada per agafar aigua a la masia de Santa Creu d'Olorda.

Des d'allà, hem anat enllaçant corriols i pista fins a la bòbila que hi ha sobre El Papiol. A la font, més aigua.

Finalment hem arribat a un d'aquells indrets que sembla impossible trobar en ple Collserola: un assut amb salt d'aigua inclòs. Ens em fet fer una foto per a immortalitzar la gesta:



"7 magnífics": Josep, Keru, Agus, Arqman, Martin, jordi 33 i Sergi.



Desprès d'un breu instant per a deixar constància de l'indret en els nostres, ja pocs oxigenats cervells, hem prosseguit el camí fins a la base del puig Madrona on s'ha plantejat l'estratègia a seguir:

Els uns que començàvem a inquietar-nos per a no fer massa tard a casa, els altres que, força tocats per l'excursió, han optat per a baixar a Sant Cugat a agafar el tren i la resta, com a bons companys, han accedit a començar a tornar.

Desprès d'un intent fallit per a trobar una trialera recordada, que les feines de neteja del bosc han desdibuixat, hem desistit i hem fet cap a la "Sibèria" per la via més clara: la pista.

Des d'allà, a un ritme força alegre, hem fet cap fins a després trialera del "Per", Vallvidrera i, casualment, quan hem travessat la carretera de Molins, ens em creuat amb uns ciclistes de carretera que coneixem de Calella.

Després de l'inevitable comentari al respecte de la casualitat i d'una posada al dia contrarrellotge ens em acomiadat per a seguir el retorn.

Hem enfilat la trialera de la Verge fins a la Carretera de les Aigües i avall, pel dret, fins a Can Caralleu. Darrere nostre, des de dalt la transitada carretera se sentien els comentaris:

-"Pero por dónde se han metío estos!" Deien atònits els passejants, veient-nos baixar pel rec de l'escorrentia de l'aigua pendent avall.

A un quart d'una a casa. súper!

Una bona dutxa i a gaudir de la família i del record d'un matí esplèndid de bici i companys.

Ha fet un dia de primavera amb totes les lletres. Fins i tot m'ha quedat la marca del sol que m'han deixat els guants!

Per accedir a les dades de la ruta feu clic sobre la imatge:



Wikiloc: Collserola - El Papiol


Comentar que s'han trobat a faltar alguns dels habituals del grup però és que entre lesions, esquiades, calçaotades familiars i... la Fòrmula 1 a la tele, ja se sap: es ve quan es pot!

La setmana que ve més.

Salut! i fins la propera.

Ruta patins 15-03-2012

Dijous a la nit vaig tornar a patinar.

Vaig repetir la ruta de la setmana passada.

La veritat és que a les 10 de la nit fa una mica de mandra però sempre acabo fent la mateixa reflexió en arribar a casa:

"Ha valgut la pena"

Últimamment estic una mica capficat intentant acabar un projecte per a reformar un mercat municipal que no s'acaba i les escapades amb patins m'ajuden a matenir l'estrés a ratlla.

Ruta ràpida i sense pauses.

La intensa boira que va cobrir el litoral català va deixar tots els carrers mullats amb el risc que pel patinador això comporta. A diderència del fort llevant que assolava la platja dijous passat, aquest el mar era com un espill. Gairebé d'efectes narcòtics.

En fi, us deixo l'enllaç de la ruta al Wikiloc:



Wikiloc: BCN-Diagonal-Barceloneta



Salut! i fins la propera.

Scotish Terrier. 11.03.2012

El nom de la sortida correspon a la forma que té sobre el mapa.

Començant per la cua i pujant pel llom, el cap, les potes... i així fins a tornar al final de la cua. aquesta és la forma d'una ruta per l'interior del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Vaig sortir a tres quarts de vuit, en una ventós matí, de de la Garriga.

Feia fred i una mica de mandra van fer difícil els primers quilòmetres ja que, per a variar, van ser de pujada. Fins a l'Ametlla del Vallès i després anar fent:

Bigues, pujada fins a Sant Feliu de Codines i a través del poble, fins al trencall cap a Gallifa. Estaven començant a muntar la celebració d'una mitja marató que començaria a les 9:30. Jo m'espavilo que no sigui cas que em tallen la carretera i l'hem "pifiat"...Enfilo cap a Gallifa.

Mai havia fet aquesta carretera i em va agradar molt. Ni un sol cotxe en quilòmetres i , de tant en tant, fileres de plataners pelats a banda i banda de la carretera fent-me el "passadís"...

Gallifa fins a Sant llorenç Savall. Ja hi havia estat en una altra ocasió amb el Xavi i l'Oriol quan vam fer una sortida des de Sant Cugat. Travesso el poble i agafo el trencall a la dreta cap a Monistrol de Calders. Pujada constant i suau fins a la rotonda de Calders. Trencall a l'esquerra cap a Navarcles.

La baixada és llarga i, tot i no ser massa pendent, em permet fer una mitjana de 47 Km/h. La recta és llarguíssima i em planto a Navarcles en un "plis". Al fons, majestuós el massís de Montserrat, surant per sobre la fina boira que cobreix part del Bages.

Passo pel mig del poble. Sembla deshabitat i passo sense fixar-me massa en res.

Un cop localitzat l'indicador de "Talamanca" començo l'ascensió que en durà de nou a l'interior del parc natural de Sant Llorenç del munt i l'Obac. És molt bonic però em sorprèn l'aspror del paissatge: sec i sense vegetació arbòria. Nomès hi ha arbusts. Vaig fent fins a travessar Talamanca i segueixo pujant fins a superar el coll d'Estenalles.

Al final començo a notar els quilòmetres de pujada i agraeixo haver arribat a dalt. L'entorn ha canviat i les faldes plenes d'arbust s'han convertit en imponents "bolos" de gressa que, en un gest d'indulgència, han premès que la carretera s'esmunyi per sota la seva imponent presència.

Està ple de cotxes aparcats a les vores de gent que ha pujat des de Terrassa a passar el matí.

Per fi! baixada fins a Matadepera. El paissatge canvia de manera radical i la natura imponent dona pas a la urbanització més vulgar. Vaig tirant fins que em planto dintre de Terrassa. Com que dubto entro a una benzinera per a preguntar. Per sort trobo un senyor que s'ho coneix.

En marxar dono un cop d'ull a la resta de persones de l'entorn: el "nen de Castefa" lluny de ser una parodia burda de la realitat és un clon dels "nengs" i el "tunning" que infesten el territori. Piro a tope.

Desprès de passar pel mig de Terrassa, em dirigeixo cap a una zona industrial que em durà a la carretera de Castellar. Començo a tenir ganes d'arribar...

Sentmenat, Caldes de Montbuí i de sobte un ciclista en sentit contrari em fa un crit tot i sacsejant-se el mallot:

"-Epic!"

Resulta que avui portava el mallot de la ruta de quatre dies que organitza Aramon pel pirineu Aranès i de Huesca que vam fer fa dos anys amb la colla de BTT: La Epic Trail.

Em fa gràcia i un cop superats, ens cridem a mode d'assentiment.

Començo a pujar de nou cap a Sant Feli de Codines. Estic buit! em costa molt però com tot amb la bici: es fa!

Finalment, a la rotonda, agafo el trencall cap a Bigues que em portarà a casa. Abans però, em trobo la carretera tallada a l'altura de Bigues a causa de la cel·lebració dels tres tombs. Després de buscar una drecera per les afores del poble, amb pista de terrainclosa, rodejo l'enrenou i fins a la Garriga.

Avui toca Lasagna!

Cliqueu sobre la imatge per a accedir a les dades de la ruta:

 

imatge: Mind Cha Bici Vs Bic

Wikiloc: Collserola. "Scotish Terrier"



Salut! i fins la propera.

I trens elèctics a Osona...

A Santa Eugènia de Berga hi ha una instal·lació que m'ha impressionat tant que no puc estar-me de comentar:

El Màgic Món del Tren. Una iniciativa particular del senyor Arumí que val la pena recomanar.

La maqueta recull nombrosos trens, des de l'AVE fins a trens de vapor, passant per carrilets, aeris, telecadires etc... cotxes, camions, tramvies i tot estri que tingui tracció, mecànica, elèctrica o animal. Mirant aquesta maqueta podem trobar-nos, a la Sagrada Família, a Colon, a la Cerdanya o qualsevol part del món.

Us poso un extracte del bloc que tenen per a que us feu una idea del plantejament de l'invent:

"Josep Arumí Bou, com a col·leccionista de trens Märklin des de fa més 27 anys he anat configurant, amb el temps, una important col·lecció de màquines i vagons d’escala HO (1/87) així com d’altres peces importants d’escala 1 (1/32).

Fins a l’actualitat en el baixos del seu habitatge tenia situades les vitrines amb una part de la col·lecció i dues maquetes HO. La més antiga, construïda fa 19 anys amb via M i en perfecte estat de conservació, recrea el món del ferrocarril de vapor. L’altre, de construcció més recent amb via K i C, recrea el ferrocarril actual de tracció elèctrica.

La il·lusió de la seva vida d’ampliar la col·lecció i de seguir treballant en el món del maquetisme ferroviari per a donar-lo a conèixer al públic en general i donada la importància que ha tingut i té el tren en la nostra societat i la tradició ferroviària de Catalunya l’ha portat a crear una empresa, el Màgic Món del Tren SCP, dedicada al món del tren en miniatura, amb una mostra de la col·lecció particular de trens i dues maquetes de grans dimensions de les escales abans esmentades."

Algunes dades que us poden resultar curioses de la maqueta d'escala HO:

• Hores de treball: 15.000
• Metres de via: 1.000
• Metres de cable elèctric: 6.000
• Edificis i construccions: 650
• Arbres: 6.000
• Punts de llum: 2.000
• Vehicles: 1.300
• Barques i vaixells: 70
• "Persones": 8.200
• Trens en circulació: 72
• Vagons de passatgers: 243
• Vagons de mercaderies: 415
• Vehicles en circulació automàtica: 10
• Telefèrics: 2
• Ordinadors control circulació dels trens: 4
• Programa de control: WinDigipet 2009 V. 11.3
• Central Station Märklin 60212 Update V.3 ESU: 4
• Boosters / Transformadors: 23 / 23
• Retromòduls S88 Märklin: 11
• Retromòduls Retro s88n 2C de LDT: 2
• Taula de control il·luminació STAGE 4824 DMX: 1
• Pantalles il·luminació maqueta: 23
• Metres leds il·luminació posterior: 60
• Transformadors Tecnotrafo 320 V / 16 V 20A 320 VA per Il·luminació: 6

Per a que us feu una idea del grau de detall, una mostra: el nen que, com ha de ser, desobeeix a la mare que li diu:

"-abans de banyar-te has d'esperar una hora i mitja..."

I fruit de l'inebitable tall de digestió cal mobilitzar fins a l'ambulància:



del bloc: http://magicmondeltren.blogspot.com



Les dades de contacte:

Màgic Món del Tren

C. Catalunya, 9

08507 Santa Eugènia de Berga

Barcelona

Osona

Tlf. 938 835 130

Salut! i fins la propera.

Modernisme a La Garriga

Avui us parlaré de dues coses que des de fa temps m'han seduït molt:

L'arquitectura i els trens elèctrics..Aquest cap de setmana hem estat a la Garriga i, tot passejant pel Passeig de la Garriga m'he fixat amb la quantitat d'obres d'arquitectura modernista que hi ha.

Ja feia molt temps que en tenia constància però no ha estat fins aquest cap de setmana que m'he decidit a fer-ne un apunt.

L’arquitectura modernista és abastament representada tant en obra civil com en les cases-jardí d'estiueig.

Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall amb més de un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934. Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la dèco (a partir de 1926).

Urbanista i arquitecte

Circumstancialement, quan l'arquitecte obtingué el títol d'arquitecte el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, de l'Ametlla del Vallès, de la Garriga, de Granollers, de Caldes de Montbui i també ho va ser de Montmeló.

Raspall va liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.

A La Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa els seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d’estiueig.

El 1928, fa el traçat de la "carretera nova", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual.

Va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població així com la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.

El fenomen social de l'estiueig, que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX, coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants -principalment de Barcelona - ubicades en aquesta comarca.

  

  

Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts.

El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Balear, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.

Elements característics de l'estil Raspall:

• Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.
• Trets formals: Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mida que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.
• Materials: El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes. Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres. En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.
• Ceràmica i mosaic: Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes. La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista, molt apreciats pels seus clients, presents en façanes o llars de foc.
• Vitralls: Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals.
• Forja: El ferro forjat sempre hi és present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.

A la tarda, vam anar a visitar una instal·lació de trens elèctrics a Osona...

"Cliqueu" sobre la imatge per a ccedir a l'entrada:

Salut! i fins la propera.

Barcelona en patins. 8-03-2012

Dijous a la nit, després d'una setmana de no tocar la bici, vaig sortir a estirar cames.
Al matí vaig estar de visita d'obres a Pals i, de passada per Calella, no vaig poder d'estar-me de fer un parell de fotos de l'espectacle de llum i vent.
Amb cops de Tramuntana de fins a 100Km/h, l'atmòsfera s'allibera de qualsevol resta d'humitat i l'efecte lumínic és encisador:

Un cop a Barcelona, vaig decidir fer la ruta "clàssica" amb els patins, que faig sempre que vaig sol:

Carles III fins a la Diagonal. Fins al Fòrum, front marítim fins a l'Hotel "Wela" per davant del Club Natació Barcelona. Mitja volta i Marina amunt fins a la Diagonal i cap a casa.

És un ruta molt agradable però cal fer-la a partir de les 22:00 ja que és la manera de poder patinar tranquil sense haver de patir per els vianants ni pels cotxes.

Tot el recorregut transcorre per a voreres amples i el paviment està en perfecte estat. Exceptuant algun pedaç adoquinat la resta està perfecta.

A l'altura de la "desgraciada" Plaça de les Glòries, em vaig parar uns instants per a observar la imponent figura del "Giant Dildo" que va projectar l'arquitecte francès Jean Nouvel per a ubicar-hi la nova seu de la companyia d'aigües "Agbar".



Torre Agbar. Jean Nouvel



Situat a la Plaça de les Glòries Catalanes, es va inaugurar el 16 de setembre del 2005.

Té 30.000 m² dedicats a oficines, 3.210 m² per a serveis i instal·lacions tècniques, i 8.350 m² per a serveis generals, incloent-hi un auditori.

La Torre Agbar té una alçada de 144 metres, repartits en 38 plantes, 4 d’elles soterrades.

És el tercer edifici més alt de la ciutat, després de l’hotel Arts i la Torre “Mapfre”.

A la façana hi ha uns 4.000 dispositius lluminosos que utilitzen la tecnologia LED i que permeten crear imatges al voltant del perímetre cilíndric. A més, disposa de sensors de temperatura a l’exterior de la torre que regulen l’obertura i tancament de les lames de vidre que conformen la pell del gratacel.

Respecte a la figura de  Nouvel, és interessant saber que des que va iniciar la seva labor com arquitecte, ha treballat intensament per a crear el seu propi llenguatge arquitectònic, lluny dels estils del modernisme i post-modernisme.

Rebutja les directrius establertes per Le Corbusier, que han influït a tants arquitectes, i es planteja cada nou projecte sense cap idea preconcebuda. D’aquesta manera, els seus edificis difereixen notablement l’un de l’altre, si bé existeix un comú denominador entre tots ells, que és la transparència, així com la llum i les ombres. També dóna gran importància a que els seus edificis s’integrin de forma harmoniosa amb l’entorn.

Malauradament, en aquest sentit, ens trobem diametralment en posicions oposades. Per a mi , les directrius establertes pel anomenat “Moviment Modern” encapçalat per Le Corbusier, han estat molt significatius per a la història de l’arquitectura i per a mi com a professional.

De tota manera, he d’admetre que la torre, de nit és molt espectacular. Una mica massa escenogràfica per a la meva concepció del que ha de ser un edifici singular però significatiu per a la fesomia de la ciutat. Per cert, crec que és poc esvelta. Des del meu parer li caldria un terç més d’altura.

Després de fer tot el front marítim, vaig arribar a on fa anys es trobava l'escullera del port. Altrament dit el "rompeoles".
Abans s'hi podia accedir amb cotxe o caminant i era una experiència força singular ja que podies observar tot l'espectacle porturi des d'una certa altura. Tant el que passava a dintre, amb les drassanes a primer terme i el moll industrial al fons, com el tràfec de carguers esperant l'autorització per a entrar , a fora.

Penso que s'ha perdut un element molt significatiu de la ciutrat i refugi de parelles que anaven a festejar, per a que no dir-ho.

En fi una ruta suau, ideal per a estirar les camens i ventilar les idees.
Clicant sobre la imatge podreu accedir a les dades de la ruta:

Wikiloc: BCN-Diagonal-Barceloneta

Salut! i fins la propera.

Montserrat. 4-03-2012

Avui, com que no he pogut quedar amb la colla de BTT, he decidit anar a Montserrat.

L'altre dia, badant pel Wikiloc, vaig trobar la ruta Barcelona-Montserrat i vaig decidir fer-la. Vaig sortir per la N-II a Collblanc. Cornellà, Esplugues i fins a Sant Feliu on vaig creuar el Llobregat. Sant Vicenç dels horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. allà, com que mai havia fet aquesta ruta, abans d'equivocar-me, vaig preguntar a un ciclista que anava davant meu:

         "-Per anar a Montserrat vaig bé?"

         "-Sí, todo recto hasta 'Martorel' y allí dirección Olesa."

         "-Moltes gràcies!" I vaig continuar camí.

El que més em va sorprendre va ser l'entorn arquitectònic de la zona: és lleig.

Des d'un punt de vista urbanístic, no té cap mena d'al·licient: és lineal i homogeni.

La veritat és que si no fos pels rètols a l'entrada dels municipis, per més vegades que hi haguessis passat, la feina seria teva per a saber on et trobes. I això és molt indicatiu de que, des d'un punt de vista arquitectònic, no està bé.

La bona arquitectura és del lloc i per tant cada indret hauria de generar una arquitectura integrada en l'entorn. A primer curs de carrera a "introducció a la arquitectura" ens ho deien constantment:

"L'entorn és el que definirà la arquitectura. Mai a l’inrevés!"

Al Baix Llobregat això no passa: l'entorn ha estat envaït per construccions clòniques. Sense personalitat i del més "Standard". I quan no les naus industrials o els "cash & carry" s'escampen al llarg del territori.

Sorprenentment, per contrast amb les noves edificacions, em crida l'atenció les restes d'un imponent conjunt arquitectònic del que va ser el teixit industrial a Catalunya: les colònies industrials.

Van ser un dels models de poblament característics del procés industrialitzador.

Les colònies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai:

1. l'espai productiu, on hi havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l'aigua en energia i, per altra banda, 
2. l'espai on les famílies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues, l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.

A Catalunya, les colònies industrials començaren a aparèixer a partir de la segona meitat del segle XIX i es mantingueren plenes de vida -social i productiva- fins a les últimes dècades del segle XX.

La majoria foren colònies tèxtils, però també n'hi hagueren de mineres, agrícoles o metal·lúrgiques. 

Més de la meitat de les colònies de Catalunya van ser construïdes a zones interiors del país. En concret a les conques dels rius Llobregat, Ter, Cardaner o Fresser. Especialment a les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà o el Bages.

Les colònies tèxtils es van construir al costat dels rius per tal de poder aprofitar l'aigua com a font d'energia. Per fer-ho possible, calia construir un seguit d'elements: 

1. una resclosa, necessària per acumular aigua del riu;
2. un canal de derivació, que desviava l'aigua;
3. i la roda hidràulica o la turbina, on la força de l'aigua era transformada en l'energia mecànica o electricitat (més endavant, a partir dels anys vint del segle XX) necessària per fer moure els telers i la maquinària de la fàbrica. 

Els amos de les colònies volien l'aigua com a força motriu perquè era la font d'energia més barata que existia. Tanmateix, els rius de Catalunya són de cabal magre i irregular i, sovint, l'aigua que hi baixava era insuficient per donar energia a tota la fàbrica. Per no haver d'aturar la producció, calia fer ús d’una font d'energia complementària, el carbó, que s'utilitzava per poder posar en marxa la màquina de vapor.

La construcció de colònies industrials a comarques interiors oferia, també, avantatges de tipus econòmic per als industrials emprenedors: els terrenys eren molt barats i amplis i, per tant, adquirir una gran extensió aquí era molt més assequible que no pas fer-ho a Barcelona i rodalia; els materials constructius eren fàcils d'obtenir; la situació de les mines de Fígols permetia tenir, ben a prop, carbó i, a més, aquests terrenys estaven relativament a prop de Barcelona, des d'on arribaven, gràcies al tren, les matèries primeres (el cotó) que necessitaven les colònies per al seu procés de producció.

Can Bros. Martorell.

"Can Bros:  

Originàriament hi havia una masia medieval que al segle XVII passà a mans de Jaume Bros, de qui prengué el nom. A l'inici del segle XIX s'instal·la a l'indret una serradora i una farga de coure, així com un molí paperer propietat de Miquel Elies, que hi construí una elegant mansió d'estil neoclàssic.

Hi ha una capella dedicada a la Puríssima (1834) on reposen les seves restes. La colònia tèxtil neix amb l’arribada de la família Castells-Catarineu, procedents d’Igualada, el 1852. Es construeixen progressivament els actuals edificis de pisos de la filatura, els habitatges, l’escola i l’església.

El 1892 hi havia instal·lades 10.320 pues de cotó, 600 pues de llana i 108 telers. Tres generacions Catarineu gestionarien Can Bros fins que van vendre el conjunt a Fontdevila i Prat (1921), industrials del gènere de punt establerts a Mataró, que a la colònia es van dedicar a la producció de filats. La fàbrica va tancar les portes el 1967. El 1850 el cens de la barriada arribava als 700 habitants. D'aquella època és el conjunt de carrers i habitatges petits i amb poques obertures que donen idea de les condicions de vida i higiene de l'època. Per la seva llunyania del centre de la vila i de la parròquia, s'hi edificà una església d'estil neogòtic projectada per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó el 1897. És un temple de nau única i va ser sufragat per la vídua de Ramon Catarineu.

Font: http://www.poblesdecatalunya.cat"

Una mica més antic, però no per això menys imponent...

Pont del diable. Martorell.

I la versió contemporània...

En fi, quan finalment vaig arribar a Monistrol, la cosa va canviar.
Una ascenció sostinguda de 9 quilòmetres pel mig del massis imponent de la Muntanya de Montserrat és un bon contrapunt a la "lletjor" del trajecte.
Un cop a dalt, visita a la basílica i cap avall.

Arqman barbut!

La tornada va ser molt més còmoda. Una lleugera pendent de baixada i vent a favor!

En fi, és una sortida que val la pena per el destí. La muntanya de Motserrat i el seu entorn són esplèndids.

Per a accedir a les dades feu "click" sobre la imatge.

imatge: Mind Cha Bici Vs Bic

Wikiloc: Montserrat

Salut! i fins la propera.

Collserola "Tres Pics". 1-03-2012

Desprès del "tute" de dimarts, avui he sortit sol.

tot i que encara no em trobo fi del tot, millor que l'últim dia.

Avui he optat per a fer la "Tres Pics". Es tracta d'una variant de la que faig habitualment:

Pujant a Vallvidrera des de Sarrià, Arrabassada fins a Sant Cugat, Cerdanyola, carretera d'Horta, forat del vent, Ronda de dalt i arrabassada amunt fins a Vallvidrera i cap a casa.

Ha estat força bé. La pujada de la carretera d'Horta l'he fet completament sol. Ni un sol cotxe. La veritat és que ha estat molt agradable.

De tota manera, el fet de tornar a entrar a Barcelona i fer un tros de la ronda de dalt, et "talla" una mica el rotllo. De tota manera la pujada per l'Arrabassada val la pena.

Aquí teniu les dades:

Distància recorreguda: 54,70 quilòmetres
Desnivell acumulat: 1.221 metres

Temps: 2 hores 37 minuts

Per a veure el "track" cliqueu sobre la imatge:



imatge: Mind Cha Bici Vs Bic

Wikiloc: Collserola. "Tres pics"



Salut! i fins la propera.