Des de la setmana que vaig estar a Àustria fent un curs, no viatjava al nord d'Europa.
Aquesta vegada he anat a Lahr, a Alemanya.
L'avió sortia a les 7:40 de manera que m'ha tocat matinar. A les 4:20 m'ha sonat el despertador. De fet, com ja ve sent habitual en les ocasions que m'he de llevar a "fora d'Hores", em desperto abans que ho faci la melodia del telèfon que prèviament he configurat a aquest efecte.
A les 5:20 agafava un taxi que, a una velocitat inusual, m'ha deixat a la terminal 1 amb menys temps del que havia previst per a fer el trajecte.
-"Amb Lufthansa..." li he dit al conductor per a que em deixés a la porta correcta per a no haver de traginar la pesada maleta farcida de roba d'abric.
Desk 501-505, he vist al panell d'informació. Facturo sense problemes i després de la humiliant i, penso que poc efectiva, experiència de mig despullar-me per a passar un suposat control de seguretat a mans de la Guàrdia Civil, he accedit a la zona d'embarcament.
Dic "poc efectiva" pel fet que davant meu ha passat un noi amb roba de treball i una motxilla plena de cordes i arnesos... Les botes amb puntera metàl·lica, no han estat un impediment per a que passés a través de l'arc detector de metalls però la major sorpresa va ser que, veient el contingut de la motxilla, composat per un casc, un arnés, corda i mosquetons metàl·lics... tot es va reduir a un:
-"Tienes un contrato para ver a donde vas a trabajar?"- li diu un guàrdia baixet amb posat de sufucència.
-"Si..." li diu l'altre mentre li ensenya un paperot rebregat, que podria haver fet ell minuts abans.
-"A vale, puedes pasar" concedeix el policia.
Puedes pasar? penso emprenyat.
Qualsevol de les coses que duia a sobre podrien matar d'un sol cop a una persona sense cap mena de dubte!
I recordo que a mi em van confiscar una ampolla de colònia de 150cc. que no vaig pensar a facturar per que podia constituir un problema de seguretat per l'avió ja que excedia els 100cc.
Que cabrons! no puc evitar de pensar tot posant-me el cinturó mentre vaig arrastrant els cordons de les sabates pel lluent terra de la terminal. Em prenc un cafè per a deixar enrere la mala llet que he agafat de bon matí. Tot i que el que m'hagués calgut hauria estat quelcom més fort...
Embarco amb puntualitat germànica i a l'hora ens enlairem direcció al nord per sobre la plàcida costa barcelonina.
Dues hores més tard l'avió aterra a Frankfurt.
Com em va passar a l'aeroport de Viena, em crida l'atenció de l'austeritat de la arquitectura.
Tot és de tonalitats neutres i a base de xapa d'acer o panells de fusta laminada de tons suaus. Cap estridència ni cap concessió a games cromàtiques més enllà del gris... A mi m'agrada.
En escassos metres de cinta transportadora, arribo a la estació del tren...
Igual que al Prat on cal fer una excursió amb l'equipatge per a agafar un tren de tercera que ni tant sols tens la garantia que arribarà a temps.
A l'andana nombre 5, amb un fred considerable, aguardo l'arribada del convoy que em durà a Offenburg on em caldrà agafar un segon tren, tipus rodalies fins a Lahr.
El primer és un espectacular tren ràpid del tipus ICE high-speed que fa el trajecte Amsterdam - Zurich...Jo en faré un petit tram.
Localitzo el meu lloc i amb el temps just per a asseure'm, arranca silenciosament direcció al sud.
Esplèndid trajecte en silenci tot i que el tren està pràcticament tot ple. Arribo al meu destí i amb un interval de 7 minuts, canvio de via per agafar un tren de dos pisos per a fer la part final del trajecte.
Finalement, amb taxi, arribo a l'hotel on estaré dormint mentre duri el workshop en el que he vingut a participar dintre el marc d'un projecte d'àmbit europeu.
El lloc és força pintoresc i per un moment em fa pensar amb un "poble espanyol". És a dir una construcció nova recreant-ne una de tradicional. en aquest cas un conjunt agrícola amb bestiar i tot.
té molt bona pinta.
Un cop instal·lat, surto a fer un vol pel complex on descobreixo un sorprenent entorn d'allò més bucòlic...
La nit anterior ha nevat i el resultat és molt bonic.
Després de desfer l'equipatge i reposar una mica, a les 18:00 ens reunim amb la resta de participants i, tot gaudint d'una fantàstica gerra de cervesa artesana,
Ens posem al dia tot allargant la conversa fins a l'hora de dormir.
Demà més...
Salut! i fins la propera,
Demà més...
Salut! i fins la propera,
