Specialized TARMAC 2011

La meva TARMAC:

És una Specialized del 2011 de la talla 56.

QUADRE
Specialized de carbono FACT 8r, construcció FACT IS, disseny compacte tipus race.

Sòbria per definició.
La pintura blanca li confereix una pulcritud que s'adiu molt amb la precisió i suavitat del seu funcionament.
Els detalls amb pintura taronja fluor són els elements més significatius de la decoració. El contrast és molt encertat i confereix a la bici una visibilitat notable.

La capa de recobriment d'un brillant lluminós li donen un acabat de molta qualitat que està en perfecte estat ja que la bici sempre ha estat a cobert i una minuciosa tasca de manteniment ha fet que no perdés la lluentor inicial.

Extremadamanet rígid alhora que polivalent. Pujant, tot i aixecant-se de peu, es manté invariable.
Per a baixar... va sobre rails i on poses la mirada, passa sense variacions en la traçada.
És sorprenent la velocitat amb que traça les corbes de radi tancat.

La geometria, tot i ser de concepció ràcing, és còmoda i molt encertada per a una bicicleta d'alt nivell alhora que molt polivalent.

FORQUILLA
Specialized carbono FACT full monocasc, OS race per a rodament de 1-1/2".

Molt bona rigidesa que amb combinació amb les rodes no es mou ni un mil·límetre laterament el que es materialitza amb un conjunt extremadament precís.

DIRECCIÓ
Cartutx amb rodaments de Cr-Mo 1-1/8 superior i 1-1/5" inferior, amb direcció integrada, espaiador cònic de 20mm.

POTÈNCIA
Specialized Comp-Set, alumini forjat 3D, ajustable a 4 posicions, amb 4 perns de subjecció de 31.8mm.

MANILLAR

3T Ergonova PRO d'alumini talla 42.

Juntament amb les rodes que venien de sèrie, va ser el primer que vaig canviar.

Provinent de la BTT, no em vaig acostumar a un manillar amb excessiu "drop". Tenia la sensació que anava massa baix i em costava molt accedir a les manetes de fer.

El canvi va ser encertadíssim. 

La corba contínua del Ergonova així com la menor diferència d'altura entre agafadors, han resolt el problema d'accés a les manetes alhora que et permet anar més baix per a poder rodar, còmodament, en una postura més aerodinàmica.

CINTA
Lizzard skins DSP 2,5mm.

FRENS
Shimano 105.

Tot i ser de gamma mitja, la potència de frenada és acceptable.

Vaig haver de canviar el "xip" respecte a l'eficàcia en la frenada que em donen els hidràulics de la "cabra" però, amb anticipació, el control de la velocitat és total.

MANETES DE FRE I COMANDAMENTS DE CANVIS
Shimano 105 STI, compatible amb flight deck.

DESVIADOR
Shimano DuraAce.

CANVI
Shimano 105.

PINYONS
Shimano 105, 10 velocitats, 11-28t.

Bona elecció el concepte COMPACT. 

Sóc molt rodador però m'agrada pujar. Per a etapes de muntanya exigients tinc un segon joc de pinyons Ultegra de 12-30 dents.

CADENA
Shimano Ultegra.

PEDALIER
Shimano105.

PLATS

Shimano 105, 50 x 34t.

CAIXA PEDALIER
amb crankset.

PEDALS
Look KÉO 2 MAX.

RODES
Campagnolo SHAMAL ultra COBERTA

Sublims!

Lleugeres i extremadament rígides.

Els radis sobredimensionats d'alumini lacats en negre li donen un aspecte ràcing que s'adiu amb les prestacions que ofereixen.

PNEUMÀTICS
CONTINENTAL Grand Prix 4000 S.

El grip és boníssim.

Com a cul inquiet que em defineixo, intento anar canviat de pneumàtic per a descobrir la coberta més adient per la meva manera de rodar. En aquest cas admeto que no cal buscar més!

Excel·lents prestacions.

CÀMERES
Válvula Presta standard.

SELLÓ
Body Geometry Toupé Comp Gel 130 amb rails de Cr-Mo.

Abans de retirar la bici de la botiga, vaig fer posar-me el mateix que porto a la bici de muntanya. De sèrie venia la versió més ampla. El de 143.

Tot i que és molt dur i aparentment incòmode, he trobat el que millor s'ajusta a la meva anatomia.

TIJA DE SELLÓ
Specialized Pro, carbono FACT amb inserció Zertz.

ARGOLLA DE SELLÓ

Alumini forjat, 32.6mm.

En definitiva, una bicicleta excepcional.

Per a ciclistes que li donin canya ja que és una "dama blanca" que necessita pista (la traducció de Tarmac...) per a deixar fluir la seva energia.

Salut! i fins la propera.

Prèvia Setmana Santa. 17.03.2013

A vespres de vacances de Setmana Santa, avui sortiré a estirar cames amb la BTT.

A les 8:00 em planto al Peu del Funicular com fem habitualment.
El dia amenaça pluja i això desisteix a la major part dels habituals.
Finalment en Sergi, l'Agus i en Joan, es presenten a la cita desafiant els elements.

Esperem els cinc minuts de cortesia per si algun despenjat d'última hora s'apunta i, vista la manca d'aspirants, comencem a pujar cap a Vallvidrera tot xarrant a mesura que anem incrementant el ritme.

Vallvidrera i amunt, per la carretera cap al Tibidabo. En arribar al trencall seguim avall fins a la Font Groga on anem a buscar la pista del Forat del Vent. Arribem a casa Juaco des d'on anem a buscar la carretera de Roquetes.

Entre baixada i baixada, en Sergi m'ensenya la seva nova joguina. El flamant Garmin EDGE 800 que s'ha regalat en motiu del seu 40è aniversari.

Per molts anys Perxerón!

Passem de llarg del Cementiri de Collserola i, per descuit nostre, acabem en un cul de sac que ha esdevingut un abocador d'allò més sospitós  Matalassos vells, runa i un desgavell generalitzat així ens ho dona a entendre...

De sobte ens trobem de cara amb un individu força estrafolari. Es sobta de la nostra presència mentre prem en força la mà que subjecta una bossa de deixalles que evidencia el pes del què conté...

No ens entretenim massa i, força acollonits, decidim fer mitja volta per a allunyar-nos el més aviat possible de l'indret. Amb la distància entremig els comentaris de caire macabre ens ocupen fins que arribem al polígon industrial Polígon de can Cuiàs on comença l'ascenció cap a Montcada.

Travessem el poble i tot creuant el riu anem a buscar la pista que va paral·lela a la Vallensana. Hi fem cap a mig camí. En recorrem la resta fins al coll i trenquem a mà esquerra per a pujar al Mortirolo.

Tot avançant pels "onze tobogans", nom que rep la pujada pels pertinents replans que té, fem cap al repetidor.

Des d'aquest punt ens deixem caure tot enllaçant trialeres fins a Badalona. En Joan va tard de manera que decidim fer via cap a Barcelona

Anem a Santa Coloma i Besós avall fins al Fòrum.

En arribar a la Vila Olímpica ens trobem amb la celebració de la Marató que porta el nom de la ciutat.

Les cares dels participants evidencia la duresa de la prova.

Al final, després d'esquivar el recorregut de la prova arribem a Marina amb Diagonal on ens acomiadem.

Teniu el track de la ruta aquí:

Wikiloc: Prèvia Setmana Santa

Tot i el plovisqueig intermitent que ens ha acompanyat al llarg de tot el matí, la ruta a pagat la pena i em fet un bon voltio.

Salut! i fins la propera.

Quatre pics Gavarrencs. 9.03.2013

Avui toca Especial!

Dintre el calendari de sortides del Sant Cugat Club Ciclista, cada primer dissabte del mes, es preveu fer una ruta especial tant per la seva ubicació així com per la seva distància i desnivell.

La primera es farà per l'Empordà que tant bé conec. No me la puc perdre.

Com que estem passant el cap de setmana a La Garriga em toca matinar per a poder estar a les 8:00 al creuament de la carretera vella de Calella de Palafrugell des d'on tinc previst trobar-me amb la resta del grup que venen de Llafranc.

Arribo amb temps per a canviar-me i arribar a l'hora al punt de trobada.
No hi ha ningú. Reviso el rellotge i per sorpresa meva ja és l'hora...
Espero gairebé 5 minuts i decideixo trucar al Xavi que està a Llafranc.

    -"Ara venim. Posar a tanta gent en marxa costa!"  -Em contesta quan l'interrogo pel motiu de la seva absència.

Al cap de 15' arriba la resta del grup.
Ja veig que la puntualitat no és un dels seus punts forts!

Sense esperar a que arribin, per a evitar una altra parada, començo a pedalar donant temps a que el grup m'atrapi. Ens saludem i comencem a comentar  el recorregut d'avui.

Es plantegen dubtes de com arribar a Calonge sense haver de passar per l'autovia...

   -"jo tinc l'itinerari perfecte" comento mentre em poso al davant.

Arribem a Palafrugell. A Mont Ras algú comenta:

   -"Falta en Badía!"

Entre trucades per a localitzar-lo i esperar a que arribi passa un bon quart d'hora. Potser sí que acabarem arrencant!

Finalment enfilem la carretera de la depuradora que transcorre paral·lela a la via verda que tantes vegades he fet amb els "nanos".

Al trencall de la carretera de Platja Castell, trenquem a mà dreta per anar cap a rotonda de Vall Llobrega.

Travessem l'autivia pel pas inferior i a la rotonda, agafem el camí asfaltat que ens portarà fins a la Hutchinson de Palamós.

Anem a buscar la rotonda per a tornar a travessar l'autovia però aquest cop per sobre.

La carretera del cementiri ens porta fins a Calonge on, en grup i a bon ritme, iniciem l'ascensió a La Ganga.

Anem ràpids, massa ràpids de fet.
Tot i que tots seguim el ritme, intueixo que al llarg dels quilòmetres l'excés d'ara, a algú li passarà factura...

Arribem al coll i sense esperar, ja que hem arribat a bloc, iniciem el descens cap a La Bisbal.
Aquí ens hem començat a separar i els relleus que hem fet al pla han deixat a més d'un despenjat.

En arribar a La Bisbal, ens reagrupem al creuament. aprofitem per a menjar alguna cosa mentre va arribant la resta dels integrants del grup.

Ja reunits i esbroncats pels més tardans que ens recriminaven no haver pogut gaudir de rodar en grup ja que el ritme era molt alt... iniciem de nou el camí direcció Cruïlles per a pujar a Santa Pellaia.

Ens relaxem una mica i gaudim de rodar en grup mentre anem fent comentaris aguts sobre dietes, entrenaments i altres temes recurrents.

En Xavi aprofita per a fer fotos en marxa.

El ritme sossegat ens dura poc.

Un parell de pros, ens passen a ritme d'entrenament.

No ens en podem estar i saltem al darrere. El ritme és massa alt i, en un acte de sentit comú, aixeco el peu per a deixar-los marxar. En Xavi aguanta i el perdo a mesura que enllacem revolts.

Trobo un bon ritme i amunt sense dubte.

És una pujada magnífica ja que, a excepció d'alguna rampa, és molt sostinguda i molt entretinguda.

En arribar a Santa Pellaia, recuperant l'alè, ens reunim tot comentant l'experiència.

Un glop d'aigua i avall cap a Cassà de la Selva.

Trenquem a mà dreta per anar gairebé fins a Girona. A quart, agafem el trencall per a pujar Els Àngels.

Anem fent per la coneguda pujada famosa per ser el territori d'entrenament dels professionals residents per la zona entre els que hi havia el mític i, ara demostrat fraudulent, Lance Armstrong.

Arribem a dalt i les cames comencen a coure. Mentre mengem alguna cosa tot esperant la propera parada on esmorzarem, van arribant la resta del pilot.

L'espera es fa llarga i, la manca de sol i el vent que bufa, fa que agafem fred.

Quan arriba l'últim, entre bromes al·lusives, iniciem el descens per la irregular carretera que ens durà a Monells on parem a reposar forces.

El dia és esplèndid i seiem al sol mentre gaudim de botifarres, truites, així com de un pa torrat que trobo excepcional.

Fem el ronso i entre els cafès i pagar ja ha passat gairebé una hora.

Aquests "flaqueros" saben viure bé! A la muntanya tot va a cop de barra energètica o, en el se defecte, d'un plàtan matxucat...

Ens posem en marxa amb les cames fredes però, per sort, ara toca gaudir d'una de les principals característiques geogràfiques de la zona: La Plana.

Corçà, Matajudaica, Ullastret i Fontanilles es van succeint per un entorn excepcional.

La temperatura és òptima, l'atmosfera neta i el traçat sembla fet a mida per anar amb bici. Planer i sense cap vehicle en tot el trajecte.

És curiós com l'entorn pot influir les persones. Sense adonar-nos-en, el ritme de marxa va disminuint, ens anem separant i fins i tot, el to de veu de les converses esdevé somort, respectuós amb l'entorn. 

És un moment gairebé màgic.

Però la pau dura poc.

En sortir a la carretera de Pals, el fort vent que ha deixat el cel ras, ens dona la benvinguda tot bufant amb intensitat i de cara!

Ens organitzem i, mentre anem fent relleus, anem guanyant metres fins a la rotonda dels Masos de Pals. Reagrupem per a iniciar l'últim tram de la sortida.

Deixant enrere la platja, iniciem l'ascenció, amb rampes impossibles, per la carretera de la Platja del Racó.

Enmig d'un revolt, la vista ens sedueix fins al punt que parem a fer-nos fotos per a commemorar el moment.

Com sí d'un estudi fotogràfic es tractés, en Xavi ens fa passar d'un en un fins que tots hem tingut el nostre retrat.

Seguint carretera enllà, fem cap a Sa Riera des d'on iniciem l'ascenció cap a Begur.

Ja hi som.

Ens deixem caure carretera avall fins a arribar a Palafrugell. Ens congratulem de la gesta i tot esperant a que el semàfor de la carretera del Far es posi en verd, m'acomiado del grup que es desvien cap a Llafranc.

Per accedir a les dades de la ruta feu "clic" sobre la imatge.

Wikiloc: Quatre pics Gavarrencs

Sortida espectacular pels ja coneguts indrets del Baix Empordà que per més vegades que els recorri no em cansaré de dir que són dels millors per anar en bicicleta.

Salut! i fins la propera.

Sant Quirze Safaja. 3.03.2013

Avui he tornat a quedar amb els de Sant Cugat.

Després de certs canvis d'estatuts, han deixat de ser la Unió Ciclista Sant Cugat per passar a ser el Sant Cugat Club Ciclista. Desavinences de caire estructural va portar a part dels membres del grup a escindir-se i crear un nou club.
Se m'escapen els detalls i em limito a mantenir el contacte amb el Xavi. És per això que si abans quedava amb la Unió ara ho faig amb el Club...

Agafo el tren al Peu del Funicular encara de nit. Fa fred i la manca de llum accentua la sensació d'adversitat de l'entorn...
En arribar a l'estació de Sant Cugat, encara no hi ha ningú...

A diferència de la colla de BTT on la puntualitat és estricta, començo a adonar-me que amb aquest grup les coses van una mica més relaxades en aquest sentit.
Mentre vaig reflexionant en el sentit d'haver matinat tant per arribar a l'hora, es presenta el Xavi, tot vestit de negre i a conjunt amb la seva nova bici: una Canyon del mateix color!

Els flaqueros om força presumits! a diferència de la BTT, a la carretera tot es mira amb més detall.

Com la rosada que goteja de pertot, els membres del grup es van deixar caient... Fins i tot n'hi ha un que truca avisant que ha perdut el tren i que arriba en 10'...

M'ho prenc bé i aprofito el temps d'espera per a tractar temes de caire tècnic amb un membre entès del grup.

El fred és viu i esperem dintre del vestíbul dels Ferrocarrils.

Finalment, amb un quart d'hora de retard, som 16. Entre ells antics coneguts com en Xavi, Martin i l'Àlvaro.

Sortim!

El fred és viu i el retard en la sortida ens fa agafar un ritme viu que amb rapidesa, sortint pel Parc Tecnològic de Cerdanyola, ens plantem a la zona industrial de Polinyà.

Rodem en pilot a un ritme alegre però que encara et permet parlar... Això m'agrada. 

Sense adonar-me per on circulem ja que l'entorn és extremadament poc engrescador, em centro en l'asfalt i amb la conversa trivial amb els companys...

En arribar a Caldes de Montbui, la conversa esdevé somorta a raó de l'increment en la pendent del traçat.

Al final, s'imposa el silencia al grup i cada un agafa la seva posició dintre del grup que aviat s'estira fins que es trenca.

Sortim, sense estrebades al cap del grup amb en Xavi i en Martin pendent amunt fins a Sant Feliu de Codines. A la rotonda de l'entrada del poble esperem, tot fent un mos, a la resta de grup.

Reunits i en pilot, reprenem la marxa per l'agradable carretera que ens porta fins a Sant Quirze Safaja, destí de la sortida d'avui.

Passem per davant del cim d'àligues i no em puc estar de comentar la grata experiència de la que vam gaudir en visitar-ne les instal·lacions. Es tracta d'un centre especialitzat en aus rapinyaires on es donen a conèixer al públic les característiques i peculiaritats d’aquests magnífics ocells, a través de visites comentades. Són espectaculars els vols en llibertat que es desenvolupen en un mirador natural.

Alhora funciona com a centre d'acollida d'aus irrecuperables i de cria.

Arribem a Sant Quirze on es decideix esmorzar...

El desgavell en l'horari d'aquest matí fa que alguns del grup decidim seguir ja que s'està fent tard i entaular-se implicaria arribar una hora més tard.

Marxem.

Gaudim de la sinuosa carretera que ens porta fins a Sant Miquel del Fai. És un tòpic turístic però la realitat és que l'espectacle natural val una visita a l'indret.

El mal estat de l'asfalt, en contra del que podria semblar, s'agraeix ja que et permet gaudir de les vistes tot evitant a baixa velocitat, els esbornacs del terra.

Anem fent fins que tornem a Sant Feliu de Codines.

Com que la gana apreta, fem una parada tècnica en un fornet de la vila. Deu minuts i enfilem la tornada.

Per a no repetir el trajecte, optem per tornar per Gallifa.

Comentem l'anècdota de la bandera de l'ajuntament del petit municipi i de l'actitud del seu alcalde...

A bon ritme, arribem a Sant Llorenç Savall des d'on, en fila i donant relleus, baixem fins a Castellar. Sabadell i cap a Sant Cugat. S'ha fet massa tard i abans d'arribar al punt de partida, amb el Martin, decidim agafar el tren a Bellaterra.

Per a accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge:

Wikiloc: Sant Quirze Safaja

Una ruta força agradable tot i que, com en altres ocasions, l'aproximació no és massa agradable tot i que inevitable.

Salut! i fins la propera.

Collserola naevada. 24.02.2013

Feia dies que no agafava la bicicleta de muntanya i avui, tot aprofitant la nevada que ha sorprès la ciutat, he quedat amb els de Collserola.

A les 8:00, ens hem reunit com sempre al Peu del funicular.

Fa fred i el dia tot just comença a clarejar però s'intueix un gran dia de bicicleta.
Ens trobem en Sergi "perchrón" (té uns turmells i unes cames a l'altura del sobrenom...". El minyó de muntanya de Camprodón, com l'hem batejat carinyosament. El Martin, Steamy Martin, el californià també conegut com a Robocop. En Joanet, l'Agus, Jordi 33. l'Alvarete, en Rob, un atleta de 60 anys que a part de tenir un bon "fuelle" és un gran fotògraf, en Xavi, nouvingut amic del Joan i l'arqman, a qui altrament han batejat com a "BBtro-flaquero" tot parafrasejant al bon amic Agus.

Reunió de patrons: Sergi, Martin, Arqman, Joan, Agus, Xavi. Rob fa la foto.
En Jordi 33 i l'Àlvaro encara no han arribat.

En total doncs som 9.

Esperonats pel fred, ascendim a bon ritme per la carretera de Vallvidrera per a trencar, a mà esquerra, per la carretera de les aigües enllà fins al trencall de Sant Pere Màrtir.

Sense parar, enfilem amunt la serpentejant pista asfaltada fins arribar a les antenes del repetidor. Es nota que estem frescos ja que el ritme és viu.
En arribar a dalt, els efectes de la nevada del dia anterior encara són visibles.

Tot fent un glop gaudeixo del singular espectacle.

Juntament amb el mar, l'efecte homogeneïtzant de la neu sempre m'ha captivat.

Un cop ens reunim tots, l'Àlvaro, afectat des de fa temps per una molesta tendinitis derivada de la seva afició a córrer, el fa abandonar.
S'acomiada a disgust però conscient de les possibles conseqüències que un excés li pot comportar, abandona mostrant un alt grau de responsabilitat... no tinc massa clar que jo hagués actuat igual. Per lo de la responsabilitat vull dir!

Ens deixem caure cap a Vallvidrera i a la placeta de la Verge, agafem la trialera a mà esquerra que davalla cap a Sant Just per la trialera del Bosc. Trencall a mà esquerra per a remuntar una mica i poder carenar però les branques dels pins acabats de podar travessades enmig del camí ens fan desistir.
Anem a trobar la pista i avall fins al "Pony Club". En aquest punt, per la pista tornem a pujar fins a agafar la trialera del Romaní.

Aquí, com que l'indret és més obac, la presència de neu és més notable i la sensació d'aventura s'accentua...

En arribar a dalt, temps per a reunir-nos i trialera avall i la Transversal, direcció a Sant Just, sense parar fins a baixar a la Riera.

Anem lleugers i sense parar ens allarguem fins a Santa Creu tot pujant la matamchos.

Deixem enrere el "merendero" que està a petar de gent esmorzant i fent carn a la brasa i seguim amunt cap a la creu.

Estem força excitats per l'esforç i no podem estar-nos de jugar amb la neu.

Aquest cop li toca al Jordi rebre'n les conseqüències... no es pot arribar tard!

Ens fem una foto i avall per la trialera nevada i amb força gel que a més d'un li fa posar el peu a terra... si no alguna part més del cos!

Des de Santa creu, encetem una nova via que en Sergi ens suggereix.

Val molt la pena i el fet que hi hagi força neu ho acaba de fer rodó.

Passem pel túnel de vegetació que ha cedit pel pes de la neu...

En sortir de l'indret, en Rob trenca la cadena. En un tres i no res ho tenim resolt i reprenem la marxa sense cap altra impediment.

Aquí hi ha força neu i el tacte de les rodes sobre la trencadissa superfície fa que baixem el ritme d'ascenció per a gaudir del "crec-crec" dels tacs sobre la impol·luta superfície.

En arribar a Vallvidrera fem la última reunió abans de baixar a Barcelona per la trialera de la Verge.

Un matí esplèndid i singular de neu i gel i bona companyia.

Per accedir a les dades de la sortida podeu fer clic sobre la imatge:

Wikiloc: Collserola nevada

Salut! i fins la propera.