Aquest està sent un febrer força actiu.
Després de la travessa del cap de setmana passat, aquest ha tocat esquiar. Vam marxar dijous a la tarda i desprès de pràcticament quatre hores de camí ens vam plantar a la boca nord del túnel de Vielha.
La sortida del túnel va ser espectacular: Una capa de neu com feia temps que no es veia ho cobria tot. Al fons de la Vall s'intuia que els gruixos que trobaríem a pistes serien més que respectables.
Després de deixar l'equiatge a l'Hotel i admirar les bones perspectives de neu i la qualitat de la mateixa a causa del intens fred que havia fet tota la setmana, vam anar cap a la vila per reunir-nos amb un bon amic i company d'aventius: el Keru i la seva família.
 |
| Caramell de gel al Parador de Vielha. |
Vam fer una volta pel poble i ens vam adreçar a sopar. Ens van acompanyar una altra família coneguda del Keru. Una bona ració d'olla aranesa va ser l'antesala d'un fabulós dia d'esquí.
Havent esmorzat al més pur estil "Scotish", ens vam trobar amb els nostres amics per a pujar cap a l'estació...A mida que ens anàvem endinsant per la Vall la visió del "preuat element" es feia cada cop més abundant.
 |
| La nevada dels dies anteriors fou antològica: gruixos de fins 300 cm. |
En menys de mitja hora ja érem dintre l'aparcament soterrani de l'estació. Sí, ho he dit bé: a Baquèira -Beret hi ha un aparcament de tres soterranis per a deixar el cotxe. I, de moment, és de franc.
Feia potser quarte anys que no estava a l'estació. Des de que hi solíem anar amb el Xavi, un col·lega de professió amb casa a Esterri d'Aneu. Però la crisi del nostre sector agafa a tothom i actualment està treballant a Brussel·les.
Des de llavors, he d'admetre que les inversions en l'estació han estat notables i que no en va es considera una de les millors estacions de la península.
Un cop comprats els "forfaits" pels dos dies que teníem previstos, agafem l'ou que ens puja fins a la cota 1.800 de l'estació.
Una altra novetat que em va sobtar va ser el preu del "forfait": 49€ per dia amb assegurança...
 |
| Cristina, Arqman i Rosa a dalt de "l'ou". |
La resta va ser memorable:
Neu pols com feia anys que no es veia. La combinació entre el fred intens de l'onada siberiana que ens va envair la setmana passada i la nevada de les últimes hores van tenir com a conseqüència gruixos d'entre 160 i 300 cm d'una neu pols seca que literalment semblava farina.
El sol radiant en un cel sense el més ínfim rastre de la pertorbació que encara ahir al vespre va creuar Catalunya.
Temperatures d'entre -1ºC i 3ºC.
 |
| "paquet" |
I una companyia excel·lent...
Van ser els ingredients per a una jornada d'esquí per a explicar.
 |
| Amb el Keru: company de bici i bon amic. |
La única anècdota negativa va ser el dolor insuportable que vaig haver d'aguantar al peu dret. Des que em vaig trencar la tíbia i el peroné, és com sí el peu dret se m'hagués eixamplat però la rígida bota que faig servir per a esquiar no.
Aquesta barreja es va transformar en un intens dolor que en va deixar coix tota la tarda. Peró com ja comenceu a descobrir, quan un és "animalot" de mena, tot això queda en un ínfim terme.
Desprès de una dutxa reparadora i un breu descans, ens vam retrobar per anar a sopar a Arties.
Ja coneixia l'indret d'haver-hi passat mentre fèiem els pedals de foc amb BTT.
He de confessar-vos que em va agradar molt més des del punt de vista arquitectònic que no pas Vielha on les construccions dels anys 70 amb revocats a les façanes es barregen de manera eclèctica entre les construccions de pedra més característiques de la zona. Per contra a Arties, la uniformitat dels materials de construcció així com un urbanisme allunyat del que es planteja per a servir als vehicles i no als habitants, confereixen a l'indret un aspecte esplèndid i, sí a més hi ha mig metre de neu a les teulades, el resultat és absolutament meravellós.
Un bon tec i una copa al "Divino". Uns estables amb menjadora inclosa reconvertits, amb força bon gust, en bar musical. El Manel i la Carme, amics dels nostres amfitrions, es van unir a nosaltres mentre acabàvem de sopar i ens van fer descobrir l'esmentat indret.
Recomanable i, segons ens van comentar, el cor de la vida nocturna de la Vall d'Aran.
L'endemà al matí...més! Una passada.
Tot i que la neu no tenia la mateixa qualitat del dia anterior, excel·lent.
Comentar-vos que els nostres "Cicerones" de la nit anterior, molt coneixedors de les bones coses de l'indret ens van emplaçar a un bar situat a la zona de Beret per a prendre una bona copa de cava...de fet van ser més d'una!
 |
| Josep, Carme, Rosa, Arqman i Manel. El Keru, fa la foto! |
Un espectacle per als sentits. La natura es manifesta en tota la seva magnitud, bestial, abrupta però amb aquell efecte narcòtic que tant m'ha seduït sempre de la neu. Tot ho homogenitza i ho suavitza, fins al punt que fa semblar accessible l'indret més abrupte i perillós de la muntanya.
 |
| Feia temps que no es veia una nevada així! |
Apurant fins les 17:00, comiat i camí de tornada.
La visió del paisatge encara m'acompanya ara que estic relatant aquests fets.
Dos dies excepcionals.
A la que pugui m'escapo de nou a lliscar muntanya avall.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada