BCN - Flaçà. 15.12.2012

Desprès d'un novembre farcit de sortides pel Montseny en bici de carretera, Collserola Bttra i alguna que altra volteta amb nens, que podeu consultar als següents enllaços:

• La Garriga - Coll Formic - Collsuspina - Moià - La Garriga  (Bici carretera)
• Vic- St. Hilari- Arbúcies- Viladrau- Taradell- Vic  (Bici carretera)
• Puja-Baixa Collserola  (Btt)
• BCN -Vilafranca del Penedés -BCN  (Bici carretera)
• BCN - Cerdanyola  (Btt)
• St. Cugat - Masquefa - Barcelona  (Bici carretera)
• La Garriga - Turó de l'Home  (Bici carretera)
• Volta Per La Garriga -amb nens-  (Bici passeig)
• La Garriga - BCN  (Bici carretera)

Avui hem fet la Segona Edició de Barcelona - Calella de Palafrugell que, en Xavi i jo, vam decidir instaurar l'any passat.

A les 8:00 ens vam citar a la plaça de Sarrià.

Puntuals com sempre, de fet encara faltaven cinc minuts i ja hi eren tots: Monty, Martin i Pepe.

Ens saludem i sense entretenir-nos massa anem tirant fins al punt de trobada on recollirem en Xavi que ve de Sant Cugat.

Ronda de dalt enllà fins a la carretera de Cerdanyola. Ens aturem al desviament del Cementiri per esperar al cinquè integrant de l'expedició.

Els cinc minuts que triguem a posar-nos al dia i comentar el possible traçat de la ruta d'avui, són suficients per a que en Xavi es reuneixi amb nosaltres.

A diferència dels dies precedents, avui la suavitat del clima ens té a tots gratament sorpresos. Amb una temperatura de 15ºC a primera hora del matí ja s'intueix que tindrem un bon dia. Tot i que està força ennuvolat, comparat amb els 2ºC de diumenge passat això és glòria.

Tot xerrant amen pujant per la carretera del Cementiri de Collserola al municipi de Cerdanyola. En començar el descens cap a Montcada cal extremar les precaucions i ser molt fi en les traçades ja que a causa de la pluja de la nit anterior, tot està molt mullat i cal estar al cas.

Travessem una Montcada encara adormida per anar a buscar la carretera de la Vallensana que ens durà fins a la costa a Badalona.

Tot pujant, recordo que l'he fet altres vegades patinant i que no és tant fàcil com a dalt d'una bici. Fins i tot penso que és una animalada.

Baixem fins a Badalona i tot seguint pel lateral de l'Autopista, ens deixem caure cap al mar per una avinguda poc transitada. Sense cap interrupció ens trobem rodant en fila per la N-II paral·lels a les vies del tren.

Pocs metres enllà, el mar agitat per la llevantada de les hores precedents. Per sort ja no bufa i podem anar sumant quilòmetres a bon ritme.

Amb puntes sostingudes de 40 Km/h els municipis costaners es van succeint fins que arribem a Sant Pol on decidim parar per a prendre un cafè.

Desprès d'un intent fallit de aturar-nos a un restaurant davant del mar que tot just acaba d'obrir i on la mestressa ens demana mitja hora per a tenir la cafetera en marxa, decidim optar per una aturada menys dilatada en el primer bar obert que trobem.

Cafès, coles i algun que altre "bocata", són els ingredients de la primera aturada de la jornada.

En sortir, ens fem fer una foto per a enviar a la resta de companys ciclistes.

Arqman, Monty, Pepe, Martin i Xavi a Sant Pol.

Reprenem la marxa i el ritme de creuer... potser una mica massa pel que ens queda per davant. De moment, però, no sent-ne conscients, amen fent.

Blanes, Lloret de Mar i comencem a pujar un petit coll que ens durà fins a Tossa de Mar.

Des d'aquest punt iniciem el tram estrella de la sortida: la carretera que va fins a Sant Feliu de Guíxols.

El traçat és meravellós. 

Trams curts de pujada i baixada per la sinuosa costa. El mar a la dreta, es deixa entreveure entre els pins ancorats a la roca vermellosa característica de la zona.

Tot i que el puja-baixa ens comença a passar factura, gaudim de manera extraordinària de la experiència. Ens aturem a mig camí per a refrigerar-nos una mica ja que, tot i les dates a que ens trobem, està fent força calor.

Seguim gaudint del traçat fins arribar a Sant Feliu on, a escassos metres del rètol d'entrada, veig una font on ens aturem per a reomplir els bidons.

Sant Feliu, carretera amunt fins a la rotonda de S'Agaró. Direcció Platja d'Aro. Està mort. comparat amb el record que en tinc de l'estiu, fa una mica de pena veure l'indret tant desèrtic.

A falta d'un forn on poder comprar alguna cosa per a menjar, fem una parada a un Valvi on en Xavi, compra fruits secs per a avituallar-nos.

Les forces comencen a estar al límit i encara queda un bon tram i el repicó final...

Reprenem la marxa direcció Sant Antoni de Calonge on trencarem a l'esquerra per anar a buscar la part interior del municipi: Calonge. Tot travessant-lo en fila, ens dirigim a La Ganga.

Carretera prou coneguda per les nostres estades estiuenques a la zona. A mesura que anem enllaçant els revolts ascendents, el grup es va estirant i acabem arribant al coll de manera esglaonada.

en arribar al punt més alt, ens reagupem i iniciem el còmode descens fins a la plana de Sant Pol.

Liderant el grup, el Martin imposa un potent ritme del que gaudim la resta ben arraulits al seu rebuf.

Arribem a la Bisbal des d'on iniciem l'últim tram fins a Flaçà.

La perspectiva de la proximitat del nostre destí, ens fa suportar la duresa de la pendent de la infinita recta que ens durà fins al trencall del poble.

Esperem que arribi tothom i localitzem l'estació on agafarem el tren per a tornar a casa.

Amb el temps just, fem un bocata al forn del costat tot lamentant la paella que inicialment, havíem de menjar-nos però que no hem tingut oportunitat. És tard i tot està tancat.

Mentre esperem el tren fem una foto a l'andana del tren.

Esperant el tren a Flaçà

Com a anècdota comentar que, misteriosament, la bicicleta que veieu a la vostra dreta a la fotografia, va acabar a baix les vies del tren... Potser el cansament o una badada inesperada. Sense conseqüències però un bon ensurt en definitiva.

De tornada, ja instal·lats ens el confortable vagó, comentem la gesta:

165 Km. i un dia per a recordar. 

Ja planegem la tercera edició per a l'any vinent.

Per a la propera setmana, ajustaré la bici de muntanya per a retrobar-me amb la colla de Collserola.

Salut! i fins la propera.

100 entrades

Aprofito per celebrar la entrada número 100 d'aquest bloc!

100 Entrades. DL.

Gràcies a tots pel suport i el seguiment que m'heu estat donant des de l'inici d'aquesta experiència.

Salut! i fins la propera.

Begues. 16.10.2012

Dimarts al matí. Acabo de barallar-me amb una nova distribució per a una casa i estic una mica saturat.

Aprofitaré per a sortir a estirar les cames per a escampar la boira i païr el "tute" de diumenge passat.

Són les 12:30 i, a diferència de la volta que faig habitualment per Collserola, avui aniré cap al Baix Llobregat.

Enfilo la Gran Via cap a l'Autovia de Castelldefels. El trànsit és força dens i la velocitat dels vehicles m'agobia una mica. tot i que faig més quilòmetres, surto a totes les sortides per a evitar travessar el carril de desacceleració. torno a entrar i vaig fent, força ràpidament, fins a la sortida 190. 

Viladecans.

Per fi la densitat de trànsit es redueix i la velocitat també. Vaig fent per l'antiga carretera de València...penso que caldria invertir en infraestructures i per a no espatllar la sortida, canvio ràpidament de pensament. Fa un dia espectacular i la llum és magnífica.

Fa calor.

Vaig fent fins a Gavà on agafo el trencall cap a Begues. Començo l'ascensió i, ja des del principi, noto que no estic fi...175 ppm i no baixo. M'agobien els "manguitos" i paro a treure-m'els i a fer un "reset" cardíac.

M'hi torno a posar i, encara que sembli mentida, tot es comença a posar a lloc. 

Vaig fent a través del "canyón del colorado", unes formacions rocoses molt similars a les del famós accident geogràfic dels Estats Units. En un dels revolts de 180º aprofito per, sense parar, admirar el delta del Llobregat i la plana del Prat. Els avions enlairant-se semblen maquetes.

Tot amunt fins a la rotonda de Begues.

Direcció Torrelles pel "camí forestal?"... I efectivament, l'asfalt s'acaba per a donar pas a una pista amb grava!

Amb molt de compte vaig intentant traçar per a no caure o tragar-me un dels sots que han deixat el pas dels cotxes.

Reprenc el traçat asfaltat i, travessant per horts de carxofera, arribo a Torrelles de Llobregat.

Immediatament en ve al cap l'Àlvaro. Company de, fins ara BTT que s'ha estrenat amb la "flaca", que hi viu. 

Penso "podries trucar-li a veure si ha anat a dinar a casa..." però immediatament ho deixo còrrer pensant que potser l'emprenyaria a l'hora de la migdiada...Segueixo, a tope, de baixada cap a Sant Vicenç.

Travesso el Llobregat fins a Molins. 

Passo entre els cotxes de la gent que va a treballar de nou. El tràfec és intens...

Em colo pel polígon de Molins i, pel carrer que du a Vallvidrera enfilo cap a Sant Bartomeu de la quadra.

A diferència de la primera pujada ara vaig més fi. Em mantinc a 165 i amb bones cames. No paro fins al trencall de la carretera de Vallvidrera. 

Ara tot avall. 

Dutxa, a dinar i... missatge del Whatsapp:

                            Àlvaro -bici           

                            David ya veo que haces

                            entrenos secretos por san

                            Vicenc dels Horts con la 

                            flaca!!!                                 14:53

                                                                                       

                            Así estas luego!!!!  14:54

                                            

                           Muy bonitas tus zapatillas

                           amarillas :):)                       14:54

                                          

Què fort!

M'ha vist a la rotonda de Sant Vicenç!

Potser sí que hauria de començar a plantejar-me seriosament allò de que tot està connectat...
Per a accedir a les dades de la ruta feu clic sobre la imatge.

Begues.

En fi, un migdia actiu i a punt per seguir amb la casa que tinc sobre la taula.

Salut! i fins la propera.

Volta Osonenca. 14.10.2012

Aprofitant que estem a La Garriga, he trucat al Jordi de Vic per a sortir a fer la volta.

a les 8:00 he aparcat el cotxe al costat de l'estació i, mentre m'acabava de cordar les sabatilles, ha arribar el Jordi tot somrient.

Ens hem saludat efusivament i, recordant les nostres sortides estiuenques per Calella, d'on ens coneixem, comencem a rodar molt tranquil·lament pel mig d'un Vic encara adormit.

Em crida l'atenció la quantitat de senyeres estelades que hi ha als balcons de les cases fet que dona peu a una animada conversa sobre el moment tant intens que estem vivint a Catalunya.

-"Anirem cap a Rupit"

M'explica en Jordi. Travessant el polígon industrial fem cap a la carretera de Roda de Ter, vil·la natal de Miquel Martí i Pol, el poeta.

La boira, densa i pixanera, inexistent uns quilòmetres abans, ens embolcalla i alhora ens mulla. 

Fa fred i tot i no ser agradable, reconforta i ens incentiva a anar pujant el ritme.

Una llarga recta, sense visibilitat, és el camí cap a Santa Maria de Corcó. A mesura que guanyem alçada, la boira menys densa, deixa entreveure un tímid sol que al llarg dels quilòmetres lluirà ple.

No coneixia la zona i li faig notar al meu amfitrió que em resulta molt agradable. Estem sols i, excepte algun camió de bestiar, en sentit contrari, no hi ha ni el més petit rastre de vehicles en tot el trajecte.

Mentre anem pujant en Jordi m'explica coses de la zona, rutes en BTT, exigents proves campa través o ascensions impossibles amb la bici a coll per a assolir la satisfacció moral que dóna poder dir allò de "jo l'he fet!"

Realment exagerat per la duresa segons m'exposa el company de travessa.

Avancem un altre ciclista que va de passeig i seguim carretera enllà fins a Cantonigrós on se celebra, anualment, el festival de música internacional.

Deixem a la dreta el trencall de Rupit, i fem cap al Coll de Condreu.

Sense aturar-nos, iniciem el descens direcció Hostalets d'en Bas, on fem una parada per a menjar una mica.

En Jordi em posa en antecedents:

-"Ara farem el Mortirolo...El Terra de Remences el pugen després de dur 90 km a les cames!"

Conec força bé al Jordi dalt la bici. Per a que us feu una idea, el vailet, va estar a punt de jugar a futbol com a professional...Per tant no cal descriure les cames que té. Semblen els pistons del titànic!

I que em faci el comentari que m'ha fet respecte a la pujada...la cosa va en serio!

Ens posem de nou en marxa, acusant la parada que ens ha deixat la musculatura freda després de la baixada i l'esmorzar.

Anem fins a Joanetes per a iniciar la pujada a Bracons.

Per als que no ho conegueu, abans de fer els túnels, era l'única carretera per comunicar Vic i Osona amb Olot a la Garrotxa...Impressionant! Per sort hi ha infraestructures que justifiquen una intervenció sobre el territori. I veient les rampes i els revolts que comencem a fer, aquesta n'és, de ben segur, una d'aquestes.

Per acabar-ho d'arreglar, bufa un intens vent que, com no podia ser d'altra manera, ve de cara.

Anem enllaçant revolts i, ja des del principi, em noto que els Pedals dels Ports, encara m'estan passant factura. No vaig massa fi i decideixo anar fent.

Però un anar fent que, amb tot el ferro posat, no deixa ni un metre per a reposar. Una cadència feixuga però incessant, fa que les rampes de fins al 18% no em facin posar el peu a terra.

En Jordi es va allunyant i acabo perdent-lo de vista.

Les rampes finals fan que ho doni tot! per fi arribo a dalt.

Als borals de l'estreta carretera, multitud de vehicles estacionats i entremig, en Jordi, refent-se de l'esforç.

comentaris al respecte i una afirmació per part meva que encara avui mantinc:

-"És la pujada que recordo més dura des que vaig amb bici de carretera..."

En total 9 quilòmetres amb un promig del 10% amb rampes de fins al 18%. Brutal.

Recuperant l'alé, iniciem el descens cap a la Plana. Per a fer cap a Sant Pere de Torelló.

Cansats però a bon ritme, Enfilem cap a Vic passant per Torelló.

Coincidim amb la celebració d'una mitja marató i comentem la cara de patiment que fan la majoria dels participants.

En Jordi està fort i encapçala pràcticament la totalitat de la tornada. Li dono breus quilòmetres de recuperació passant al davant però, entre que no conec la zona i que m'he buidat pujant Bracons, el deixo tornar a passar per a arribar a Vic.

En Jordi ha estat fent sèries per a participar a la Garmin de Barcelona. La triatló que ell va fer per equips en la especialitat de bicicleta. Es nota que li ha sentat bé ja que la diferència en el seu estat de forma respecte a l'estiu és evident. Està fet una màquina.

Fem una canya per a comentar la ruta i ens emplacem per a properes cites.

Per a veure els detalls de la ruta, feu clic sobre la imatge.

Volta Osonenca.

tornant amb el cotxe cap a La Garriga, penso que ha estat una bona ruta. Paisatges desconeguts de gran bellesa i frondositat i la grata companyia, han estat la combinació ideal.

Per a repetir.
Salut! i fins a la propera.

Empedrat de Morou. 13.10.2012

Aprofitant la suavitat de les temperatures, avui anem a fer un volt caminant pel Montseny.

Pugem amb cotxe fins a santa Fe on aparquem per a iniciar el recorregut circular.

Farem l'itinerari conegut com a l'empedrat de Morou Es tracta d'un turó des d'on, si la climatologia ho permet, es pot gaudir d'unes fantàstiques vistes de la vall de Santa Fe i els cims que l'envolten com el turó de l'Home, les Agudes o la serralada de Marina.

Sortint del centre d'informació de Can Casades, agafem el camí que baixa, girem a l'esquerra i tot deixant l'ermita de Santa Fe a mà dreta, anem fent tot seguint les marques de color taronja  com si d'un joc de pistes es tractés.

Creuem la riera que porta el mateix nom i el camí ens porta fins a l'escola de natura Can Lleonart.

Seguim pel camí ample i de pendent suau, però de seguida s'enfila en el punt que gira en angle recte cap a la dreta, dirigint-se cap al pla de Mulladius, plana que travessarem per envoltar el turó de Morou per la seva vessant sud.

Un cop hem travessat el pla, el camí s’estreny i comença a baixar fins a l’empedrat de Morou.

Aprofitem per a fer un mos i beure una mica d'aigua. El dia no és massa clar i no veiem més enllà que les copes dels arbres que hi ha a sota.

Sense aturar-nos massa reprenem la marxa pel camí ample que ens endinsa de nou al bosc.

Ara passem per sobre de les feixes de can Baladrell, antigues terres de conreu en forma aterrassada.

Seguint el camí arribem fins a al mas de can Figueroles per arribar, una mica més endavant, a l’embassament de Santa Fe.

No hi ha gaire aigua i la visió és força depriment però tot i això, seiem buscant l'escalfor de les primeres ullades de sol del dia per a dinar.

Reprenem la marxa per a tornar al punt d'inici tot recorrent el camí que voreja l'embassament. Arribem fins a La Casa Partida, on tombarem a mà esquerra per tornar a passar pel camí que ja hem fet a l'inici de l'excursió, tot passant per Can Lleonart i que ens porta fins a Can Casades.

Admirant les sequoies, fem una foto i donem per acabada l'excursió.

Per accedir al track de la ruta feu clic sobre la imatge.

Empedrat de Morou

Bona excursió ideal per a fer amb nens.

Salut! i fins la propera.

Sant Cugat -La Costa. 07.10.2012

Després de l'excepcional estiu, recupero els hàbits de la resta de l'any.

avui, com ja ve sent habitual als diumenges, he quedat amb el Xavi i la U.C Sant Cugat per a sortir amb la bici de carretera.

Agafo el tren a temps i a cinc minuts de les 8:00.

en Xavi m'està esperant a la sortida de l'estació.

A l'hora sortim, a ritme mandrós, un grup de gairebé 25 ciclistes direcció Cerdanyola. Anem fins a Montcada i Reixac per agafar la carretera de La Vallesana fins a Badalona.

La pujada la fem a plat. Acabem de tornar dels Ports i amb en Xavi ens fem un mano-mano deixant a la resta del grup endarrerit.

arribem a dalt a més de 180 p.p.m. però comentem que els tres dies de BTT ens han donat to i això es nota en pujades sostingudes com aquest. Primer comença tothom a tope però els km et van posant a lloc...

Ens felicitem i esperem a la resta.

Baixem cap a la costa i per la N-II, a pinyó i ben junts, amb puntes de 50 Km/h ens plantem a Vilassar de Mar en un "plis".

Ens endinsem al poble per anar a buscar "La Conreria" cap a Argentona. Pugem Parpers i, com que em sento lleuger de cames, agafo el meu ritme i em despenjo del grup. 

En arribar a dalt em sento feliç de trobar-me tant bé i penso que això de la bici és molt rigorós:

Si entrenes és nota però sí ho deixes un parell de setmanes...també!

Tots junts reprenem la marxa, en sentit descendent, cap a La Roca. 

Arribem a Cardedeu i fins la Garriga per Sant Antoni de Vilamajor, carretera que conec prou bé. Pel camí comentem l'esdeveniment del dia 11 passat i fem reflexions al respecte.

En arribar al poble, davant la petició de aturar-nos per a prendre alguna cosa, suggereixo anar a un restaurant força acollidor que conec. Està tancat! I això que és diumenge al matí...suposo que ja van fer prou caixa ahir la nit.

Decidim anar fins l'Ametlla del Vallès. 

Ens recordem de l'ínclit Sr. Millet, antic director del Palau de la Música.. de qui és ben conegut que hi passa èpoques en una finca excepcional...a saber!

Un cop refets a base de tot tipus de begudes i aliments "isotònics" que van de l'Aquarius a la tapa de "xoco", reprenem la marxa fins a Bigues on agafem el trencall direcció Santa Eulàlia de Ronçanes. 

Aquí el paisatge va canviat amb els quilòmetres i passem de la natura més feréstega al polígon més infecte...la bici de carretera ja ho té això.

Ara, ja de tornada anem fent. Parets, Montcada de nou, Cerdanyola i sant Cugat.

Ens acomiadem i començo l'ascenció per l'Arrabassada que, passant per Vallvidrera em durà fins a casa.

Per accedir a les dades de la sortida cliqueu sobre la imatge:

St. Cugat- La Costa

Bones sensacions en una sortida que puc qualificar com a la reentré de la temporada. La setmana que ve més!

Salut! i fins la propera.

Clàssica SAT. 4.10.2012

Avui a la nit m'he retrobat amb els patins.

He acudit a la cita setmanal amb la gent del SAT.

Com cada primer dijous de mes, avui toca la ruta clàssica.

Amb un nivell més assequible que habitualment, per a fer accessibles les rutes a gent nova.

Ha estat agradable retrobar-me amb els habituals del grup i posar-me al dia comentant experiències de l'estiu que comencem a deixar enrrere.

Tot i que normalment acabem pujant a Montjuic, jo m'he acomiadat a la Plaça Espanya. Per avui ja n'he tingut prou.

Per accedir a la ruta cliqueu sobre la imatge.

Clàssica SAT

Salut! i fins la propera.

Pedals dels Ports #3. 23.09.2012

Avui, iniciem el tercer dia llevant-nos encara de nit.

Baixem a esmorzar i un esplèndid repertori d'ous, cansalada i altres delícies, dona el tret de sortida d'un altre magnífic dia de bici.

El Caro que ahir no vam poder admirar.

Fa fred i els aires del caro que baixen del massís, ens fan posar el Gore.

Amb el Keru a punt de marxa.

Treiem les bicis del tancat, posem cera a la cadena i després d'omplir d'aigua els bidons i recollir el "bocata", iniciem l'última etapa del "Tour".

Dia 3: Caro - Beseit.

Distància:                           56,13 km.
Altura màxima:                    1.310 m.
Altura mínima:                        477 m.
Desnivell positiu acumulat: 1.564 m.

Només sortir de l'Hotel, a escassos 200 metres, ja ens adonem que estem fora del track.

Mitja volta i després de dubtar una mica, i sense que el GPS ens indiqui que ens trobem en la direcció correcta, ens endinsem en uns prats fins que trobem el corriol que ens du fins al riu des d'on agafem la pista ascendent que ens durà al punt més alt de la Jornada.

Alleugerits per haver retrobat el camí, comencem a pujar sense masses alegries però a bon ritme.

No passen ni un parell de revolts que ens anem aturant per a alliberar-nos de l'abric que a primera hora ens era tant necessari. Comença a fer calor.

La pujada, es fa dura. Sense temps per a escalfar, amb els quilòmetres dels últims dies a les cames i pendents de fins al 20% que han fet que s'hagi hagut de formigonar part de la pista per a que hi puguin accedir els vehicles, la conversa animada de primera hora ha esdevingut silenci només trencat pel fregar dels pneumàtics sobre la rugositat de la pista.

En arribar a dalt de la Mola de Catí, al Mas Xocolato, reposem tot esperant a que arribi la resta del grup.

Des d'aquest punt, ens endinsem per una pista planera a un fantàstic bosc de pi i falguera, Tot és frondós i molt verd. De nou el contrast sobta per la seva radicalitat.

Anem fent fins que a la sortida del bosc, al mig d'un extens prat ens trobem un rètol certament 
inquietant...

Perill! Toros Braus

Fem conya i reprenem la marxa tot comentant el fet.
Per a mi, penso que val la pena no fer massa soroll i anar entre la resta del grup. No sigui cas que allò que el color vermell els excita!
I efectivament, a la llunyania, advertim la presència del ramat de bous del que advertia el rètol.
Tot i que estan jaient i no semblen massa braus, fem via i abandonem l'indret per si a cas.

A escassos metres, deixant enrere el prat, comencem a pujar per una trialera molt pedregosa que ens du fins a un bosc de matoll.Aprofitem la placidesa de l'indret per parar a menjar l'entrepà.

Què bo que és tot quan es té gana!

Arrenquem de nou per a seguir el camí a través de prats i bosquets de pi fins que tornem a sortir a una pista ampla que discorre en sentit ascendent.

A mig camí parem en unes roques erosionades per antics cursos d'aigua que van perforar la roca.
Ens posem a dintre la bauma esfèrica i ens fem una foto.

Seguim ascendint per la pista fins que ens endinsem al paratge més espectacular de la ruta.

Els Ports en escènica.

En pocs metres ens endinsem al cor d'aquest paratge tot recorrent un corriol entre pins.

I tant salvatge l'entorn com les trialeres de baixada!

En 33 fent de les seves.

Fantàstic descens entre tallats i barrancs de vertigen fins que arribem a una espècie de replà on ens fem unes fotos.

Pocs metres més avall, encara per trialeres tècniques arribem fins a la pista, a la base d'un dels tallats que observàvem des de dalt.

Ara sí, per l'ampla pista, amb el plat gran, a tope fins a baix. 

Arribem al Riu dels Estrets.

Tot seguint pel corriol, comencem un tram que ens deixa ben bocabadats.
Tot seguint per un pas elevat en paral·lel a la llera del riu, anem fent camí entre les moles de roca calcària.

Tot és erm excepte la llera del riu plena de tímida vegetació. El contrast entre la roca d'aspecte lunar amb l'oàsica visió de l'aigua i la vegetació és molt recomanable.

Tot remuntant els Estrets.

Extasiats per l'agradable trajecte sortim a la carretera que ens durà fins a Arnes. Últim punt de control de la ruta.

Arribant a Arnes

Busquem el Casal i segellem el llibre de ruta.

Ara que el final de la ruta s'albira, sembla que la pressa per arribar a quedat en un segon terme. Xarrem, fem un mos i bevem tot començant a fer balanç de la experiència.

Tot sortint d'Arnes.

Ja ben passat el mig dia, comencem el camí de retorn cap a Beseit.
La pista és ampla amb un traçat de puja-baixa que es fa sense cap dificultat.
Anem tots en grup fins que arribem a una cruïlla amb l'indicador Toll del Vidre.

No puc estar-me de comentar que es tracta d'un indret magnífic i que està a uns escassos quilòmetres d'allí. Ho conec de les meves estades a la Terra Alta.

No sé si per la calor, el cansam les ganes d'arribar o tot plegat, no hi ha quòrum i només s'apunta en Jordi.

Tot xarrant i sense donar-nos-es compte arribem al destí.

Es tracta d'un toll cristal·lí, i d'aquí el nom, amb una petita cascada que el va omplint.
En Jordi, com sempre alegre i amb empenta, es fa un bany a les verdoses aigües. Genial!

Desfem el camí fins a la pista i des d'aqeust punt anar fent fins a Beseit.

Arribem al punt que els nostres companys ja s'han dutxat de manera que no ens cal esperar.

Dutxa i cap a dinar.

Cal deixar constància de l'esplèndid dinar i del tracte rebut a la fàbrica del solfa. Recomanable.

Havent dinat i ben satisfets, arriba l'hora de repartir-nos el desitjat mallot que t'acredita com a participant. Com es pot veure no és massa encertat de disseny però per a nosaltres es tracta d'un record magnífic.

En Jordi també vol el "culotte"...

Foto de grup.

I a carregar de nou la furgoneta.

Bé, uns carregant la furgo i els altres fent conya ...

Tot llest per a la tornada. Tres fantàstics en ruta!

I mentre ens allunyem, no puc estar-me d'admirar, a la llunyania, la majestuositat del Massís dels Ports que tant hem gaudit i, per a què no admetre-ho, també patit.

Per a accedir a aquest tercer track de la ruta, cliqueu sobre la imatge.

Pedals dels Ports. Etapa 3

Ha estat una experiència fantàstica. Pels amics, l'esforç invertit i, he d'admetre que per la desconeixença de l'entorn que tenia, la grata sorpresa que ha significat.

Potser m'atreviria a dir que de les anteriors rutes que he fet pel Pirineu (Pedals de Foc i Epic Trail), potser ha estat la més bonica... o no.
Ho deixo al vostre criteri.

Salut! i fins la propera.

Pedals dels Ports #2. 22.09.2012

Avui, després de l'estrena, ens llevem d'hora per a aprofitar la fresca del matí.

Esmorzem i de nou a punt, iniciem la ruta direcció Ballestar.

Dia 2: La Pobla de Beisfassà - Caro.

Distància: 64,40 km.
Altura màxima: 1.315 m.
Altura mínima: 613 m.
Desnivell positiu acumulat: 2.078 m.

En fila índia, ens anem deixant caure avall, pels carrerons, fins a la sortida del poble... Quan arribo, ja em trobo al grup enfeinat amb el GPS...

-"M'has esborrat el track..., Que si ara em quedo el teu GPS..." I comentaris i reaccions propis dels adults.

No puc evitar-ho i començo a fotre "maranya" per a veure si ens despertem una mica.

El Keru s'aparta, respira profundament i torna a barallar-se amb el GPS...

Ja resolts els problemes tècnics, continuem, allunyant-nos del poble tot travessant els horts.

Tot i que el corriol és còmode, el fet d'haver anar obrint i tancant portelles fa que el ritme no acabi d'arrencar. Mentre tant els comentaris de tot tipus no deixen indiferent al grup.
Riem i "apretem" als de davant per a que espavilin. No hi ha res a fer però no ens en podem estar.

La boira ens ha acompanyat des de primera hora i la percepció de l'entorn és diferent a la que vaig tenir ahir. Al marge de la manca de sol, el paisatge ha esdevingut més frondós, i realment el contrast, amb la sequedat d'ahir, és força sorprenent.

El 33 a la caça del bolet...

Deixem enrere el camí per a sortir a la carretera que ve de La Pobla.

Fem un tram molt curt i reprenem el camí per un corriol que ens ofereix unes bones vistes. Fem una "S" per a tornar a sortir a la carretera a pocs metres del nostre immediat destí: Ballestar.

En Xavi es troba als seus dominis...

Li fem els honors al Xavi que té el mateix cognom que el poble on hem arribat.

Fotem conya i reprenem la direcció cap al punt de segellat del llibre de ruta. Quan el localitzem, ens adonem que encara està tancat...com tot al poble!

Hem matinat massa!
Fem una foto per a que quedi constància que hem estat al Mesón Ballestar i seguim carretera enllà.

La carretera està desèrtica i, en pilot, comencem a pujar a ritme.
L'eterna competència entre "flaqueros" (els que també anem amb bici de carretera) i BTTrs, desperta els comentaris provocadors que no podem deixar de banda i En Xavi i jo, tot fotent conya, apretem el ritme fins que els deixem enrere... Tot és broma però, baixant el ritme per a no ofegar-nos, mantenim les distàncies per a poder-los picar des de la part de dalt del recorregut tot veient-nos en els pronunciats revolts.

A mesura que anem guanyant cota, descobrim l'imponent monestir de Benifassà.

Amb en Xavi i el Martin, anem enllaçant els revolts obrint-nos pas entre la boira. En arribar al punt més alt, parem per a recuperar el grup.

El gruix de grup arriba a escassos minuts.

Tot gaudint de les vistes amb el mantell de boira a la vall, animem als més tardans...

Ens reunim tots i aprofitem per a beure una mica d'aigua i comentar la magnífica ascensió. Haver matinat ha estat molt útil Ara, un cop sota el sol, s'ensuma que serà un dia calorós...

Refets de l'esforç, prosseguim per la carretera fins a la Colònia Europa, un restaurant on parem per a fer una queixalada al bocata de truita que ens ha preparat, de bon matí, la mestressa de l'Hotel de la pobla de Benifassà. Fem un cafè i dos km. avall fins a Fredes.

Anem fins a la plaça per a omplir els bidons d'aigua. Avui serà l'últim punt on podrem fer-ho. I tenint en compte la calor que ja comença a fer, val la pena ser previsor.

Enfilem el carrer de sortida per afrontar la segona pujada del dia, anem fent per la pista i, tot desviant-nos escassos 300 m de track marcat, fem una rampa pronunciada per arribar al punt més alt de la de la ruta "oficial" a 1.339 metres.

És en aquest punt on conflueixen els antics tres regnes d'Aragó, Catalunya i València.

Demanem a un grup de excursionistes que ens faci una foto per a immortalitzar la gesta.

Desfent l'últim tram del camí, reprenem el traçat marcat i, en un ràpid descens, primer, i una pujada després, arribem a una casa en runes. Una trialera molt tècnica però ciclable, ens endinsa a un espectacular corriol que fent un suau puja-baixa a través d'un frondós bosc, ens deixa al peu d'una impossible trialera que fem a peu tot comentant la magnificència del tram que acabem de fer.

Sortim a la pista al Mas del Ric de Frades o reprenem el traçat per la pista. Al cap d'uns quilòmetres, ens endinsem a la verdor de la fageda de La font del Retaule.

Un indret a l’ombra de les cingleres on predominen el verd del pins, boixos, teixos, faigs i avellaners;.
Arribem al Faig Pare.

Es tracta d'un exemplar de 250 anys, 25 metres d'alçada i un perímetre de 4 metres.

Reposem una mica i reprenem la marxa pista enllà.

Des d'aquest punt, encara en sentit ascendent, la pista ampla esdevé un corriol cada cop més complicat i estret. Com si d'un embut es tractés, ens trobem caminant per una impracticable corriol pendent amunt.

Les forces comences a anar justes i qualsevol oportunitat és bona per a reposar... I fer una mica el pallasso també!

 Un cop a dalt, sense poder pujar a la bici, seguim caminqant fins que ens deixem caure per la intrincada trialera que ens durà finalment fins a la riera on retrobem la pista de nou.

En aquest punt, deixant enrrere la incomoditat d'un descens qüestionable de formar part d'una ruta d'aquestes característiques, la pista ens durà fins al refugi.

Ens trobem un grup d'excursionistes celebrant alguna cosa i el guarda ens serveix, de mala manera, les aigües que ens cobra a preu de passeig de Gràcia...

Hi ha set i no li qüestionem però és certament escandalós el tracte tant displicent que ens dispensa. En fi, ens refresquem i seguim, pista enllà direcció al final de la etapa.

Puja baixa per pista amb algun que altre accident geològic digne d'admirar.

Aquest tram, tot i la fatiga que comencem a notar, el faig lleuger, gaudint dels tobogans de pendent lleugera fins que ens plantem a Caro.
Localitzaem l'Hotel on dormirem i fem uns metres més per anar a segellar el llibre de ruta al restaurant pols de neu.

A mesura que ens anem passant el tampó de goma, algú ho deixa caure amb una clara intenció desafiant...

                  -"Què, fa un Caro?"
                  -"Que cabró...Va!"

Com no podia ser d'altra manera, fent un off-track, ens decidim a fer la carretera que ens durà al cim.

Revolts de 180º, pendent sostinguda de l'11% i una espessa boira, ens reben desafiants donant a entenr que caldrà guanyar-se el dret de poder afirmar que hi vam ser.

Els ingredients per a fer-ho èpic hi eren tots...

En Xavi, en Sergi i jo, fem cim darrere d'en Joan i en Martin.

Al cim, no hi ha ningú, a excepció de la fauna autòctona que deambula aliena a la nostra presència: La cabra Hispànica del ports.

Fa molt fred i no es veu res i decidim tornar per a gaudir de la merescuda dutxa.

De baixada, ens trobem els companys que encara pugen. Tot i el dolor de cames i el cansanci, és en aquest moment que prenc consciència  tot veient els rostres dels meus companys, de la duresa d'aquesta decisió d'última hora.

Avui ha estat dur. Però com la majoria de vegades ha valgut la pena.
Ens reunim tot gaudint del descans i de les birres!

Per a accedir al track de la etapa, feu clic sobre la imatge.

Pedals dels Ports. Etapa 2

Súper etapa amb final extra.

Sopem com a lladres i sense massa sobretaula, caiem rendits al llit.

Salut! i fins la primera.