diumenge, 19 de febrer del 2012

Viladrau-La Garriga. 12.02.2012

Diumenge passat vam participar a la Travessa Viladrau- La Garriga. És la 41a edició que el Centre Excursionista Garriguenc organitza.

Es tracta d'una caminada a través del Montseny de 32km. 425m de desnivell positiu i 1.000m de baixada.
Se surt de La Garriga amb autocar fins a Viladrau, on comença la travessa de tornada fins al punt de inici, a La Garriga.

El despertador va sonar d'hora: eren les 03:30!

Com que les inscripcions estan limitades a 1.000 participants i el primer autocar surt a les 05:30 direcció a Viladrau, és força recomanable matinar per a estar a la cua, al menys, una hora abans. En cas contrari, es corre el risc de sortir molt al final i es fa difícil poder mantenir el teu ritme, sobretot a la primera ascensió.

A les 04:30 la Rosa i jo, ja estàvem a la part de dalt de les escales de l'aparcament de la Sínia, a La Garriga.
Feia un fred molt viu que va fer la espera francament dura.

Després d'omplir la butlleta amb les dades personals, vam pujar al segon autocar.
40 min. després ens trobabem al punt de partida de la travessa.
En plana nit, amb els frontals al cap vam començar a caminar a ritme viu per a combatre l'intens fred.

Vam anar fent fins a l'Erola, on hi havia el primer control. Segellem la butlleta i seguim per la pista per a iniciar l'ascens a Sant Segimon.


Ens aturem un instant en plena ascensió per a admirar la majestuositat del paisatge. És la part més dura del recorregut però la "matinada" ha valgut la pena només per a poder admirar la sortida del sol.

Seguim pujant fins a Sant Segimon.


La neu que havia caigut el dia anterior i la tènue llum de l'albada li confereixen un aire misteriós.

Tot i que el fred segueix sent intens, l'esforç de l'ascensió ens ha posat a to i cal començar a treure's les primeres capes de roba que a primera hora del matí semblaven insuficients per a combatre el fred.

Anem fent fins a baixar a Coll Formic on està situat el segon control i, la imprescindible botifarra de l'esmorzar! 


La Creu de Coll Formic. Punt de partida de l'ascensció a Matagalls.

Desprès de menjar-nos l'entrepà, iniciem la travessa del Pla de la Calma. Hi ha força neu a la pista però, tot i les constants relliscades sense greus conseqüències, anem avançant a bon ritme fins al següent control. El de "les taronges" Les Alzines. 
No sé que tenen però cada any fem la mateixa reflexió:

"Què bones que són!" 

Potser és com aquella fàbula del príncep què, estant de cacera, es perd al bosc i, després de dies sense menjar i mort de fred, va a parar a la mísera cabana d'un camperol qui només li pot oferir un bol de sopa d'all calenta. El príncep ho troba el menjar més exquisit que mai recorda haver tastat.
Al cap d'un temps, quan tip dels suculents àpats de Palau, decideix tornar a menjar aquell fabulós plat, torna a la cabana del camperol i li demana un altre plat de la magnífica sopa.
En tastar-la la troba incomestible i, tot ofès, li recrimina que li hagi donat tant infecte plat al que el camperol no pot fer res més que assegurar-li que és la mateixa sopa que, la seva mísera economia, li permet preparar...

Doncs això, les taronges com la "sopa d'all del camperol": quan hi ha gana és el millor que et sembla haver tastat mai.

Desprès de fer un bon glop del càntir d'aigua gelada, iniciem el descens cap a Sant Cristòfol. La pista serpentejant ens durà fins a l'esplanada on hi ha el quart control. La temperatura ha pujat força i cal alleugerir-se de roba una altre vegada per a poder seguir amb comoditat.

Les trial·leres van fent drecera fins a La Garriga. Sortim a l'extrem nord del poble i ara només cal travessar-lo tot fins a la plaça de l'Esglèsia on hi ha l'últim control i el lliurament de l'obsequi. Aquest any és un frontal de "leds" que resultarà força útil per a properes edicions.

El pica-pica, posa punt final a una activitat molt agradable.
En total sis hores de travessa amb parades incloses.

Clicant sobre la imatge podeu accedir a les dades de l'itinerari:


Wikiloc: Viladrau - La Garriga 2012
Molt bona experiència i si es pot fer amb bona companyia, com va ser el cas, molt millor.

Salut! i fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada