Avui, últim dia de juliol, m'he retrobat amb la Cacatua.
El nostre llaüt català aparellat amb vela llatina després d'un hivernatge força atípic.
Com cada final de setembre, després de desaparellar la barca i retirar-me tots els accessoris com ara armilles salvavides, senyalització d'emergència, caps, àncores, salabrets i altres andròmines, es va treure per a preparar-la per l'hivernatge.
Aquesta tasca, a part de necessària per manca d'espai on guardar la barca als mesos d'hivern, és alhora transcendental per a allargar la vida útil de parts tant importants com són la obra viva del casc (la part que queda submergida) o el motor, entre altres.
La salabror és el pitjor enemic de qualsevol element mòbil o per a l'acer ja que la seva afectació és devastadora. Les parts queden literalment soldades per l'òxid i la seva recuperació, si no es fa un "dessalat" correcte, és pràcticament impossible.
Una vegada neta la barca, dessalat el motor, operació que consisteix en connectar l'admissió d'aigua situada a sota la barca per a que, quan està en funcionament, "xucli" aigua de mar per a refrigerar el motor, a una mànega d'aigua dolça per a netejar el circuït de refrigeració i canviar l'oli i els filtres, es disposa, sempre, a l'interior d'una nau a redós de la meteorologia i el sol.
A més de la sal, els canvis d'humitat, que no tant de temperatura, són nefastos per al casc de la barca. Cal pensar que aquest no és monolític. Està composat de peces rejuntades amb calafat (cordó d'estopa i quitrà. Avui en dia, s'ha substituït aquest últim per pintura antioxidant per la seva composició grassa que igual que el quitrà actua com a aglutinant).
Precisament el fet que la fusta es dilati o contragui per efectes de la humitat, és molt significatiu quan hem de parlar d'estranqueïtat. Unes taules obertes converteixen la barca més exclusiva en un cabàs.
Així doncs, plantejar no resguardar una barca a l'hivern és gairebé condemnar-la a mort...
Doncs aquest hivern la Cacatua ha estat al límit de les seves capacitats.
El personatge a qui, confiats, vam encarregar les tasques que us acabo de descriure i, que per altra banda, fa molts anys que ve realitzant, va decidir, unilateralment tancar el negoci i no avisar ningú.
Per a resumir. Va recollir totes les embarcacions i, sense donar avís a cap dels seus clients, va depositar-les en un solar adjacent a la nau on solia guardar-les. L'impagament del lloguer sembla ser la causa per la qual l'"artista" va haver d'abandonar l'abric de la nau que tenia llogada per a deixar les barques al ras.
Un hivern de pluges, canvis de temperatura, i més hores de sol de les que qualsevol objecte pot suportar van deixar la barca a punt de la ruïna.
Encara hi ha alguna que altra embarcació en el lloc on vam trobar la Cacatua i a les que els seus propietaris encara sembla ser que no hi han tingut accés.
Fixeu-vos en l'estat que presenten...
La nostra sorpresa va ser majúscula en el moment que, a finals de maig, vam rebre una trucada d'un desconegut exposant els següents fets:
-"Bon dia sóc Pepet, que ha adquirit el negoci del Sr. Joaanet..."-"No sabíem res al respecte..."-"Ah, no el ha dit res?"-"...no!"-"Doncs resulta que ens hem fet càrrec del negoci i estem fent una roda de contactes per a informar als propietaris de les barques del què ens hem trobat a Mont-ras..."-"Bé...no sé que dir. Vostès es podrien fer càrrec de la barca. Normalment per Sant Joan estava a l'aigua Pensi que el fondeig ja està pagada i en voldríem disoposar quan abans millor..."-"Els entenc però abans de fer res...valdria la pena que veiessin en l'estat en que es troba la barca...Ha estat tot l'hivern a la serena..."-"Com diu?"-"Això, que la coberta està tota oberta i del casc caldrà canviar algunes taules ja que no es pot rejuntar..."-"...?" - Silenci-"D'acord ja passarem..."
Qui l'ha parit! em foto a cridar un cop he penjat el telèfon.
Arribem a Palamós i l'ànima ens va caure als peus: igualet com sí l'hagèssin apallissat amb un mall...
Acordem les operacions a realitzar per a poder gaudir de nou de la barca i ens acomiadem.
Fins a finals de juliol, no han enllestit la feina però per fi ens retrobem amb una Cacatua una mica més refeta.
De moment, en gaudirem aquest estiu i al setembre ja decidirem que fer per a deixar-la en solfa.
No puc entendre com algú a qui portes anys confiant el manteniment de la barca pot actuar d'aquesta manera.
Tuca a la gent i explica que plegues...Malparit!
En fi, la Cacatua ja sura i encara que apedaçada, encara conserva la majestuositat de la barca de la família. Serena pausada i amb el bategar del Solé diessel 17 de nou en marxa, gaudirem de meravellosos dies de mar al llarg d'aquest estiu.
Salut! i fins la propera.
