Aquesta setmana passada vaig estar uns dies a Escòcia. En concret a Aberdeen.
La veritat és que a part de que es trovaba al nord de les illes, que la gaita i el whisky de malta en són originaris i que els homes, en ocasions especials, vesteixen una faldilla de "quadres escocesos" i sense roba interior...no en saba gaire més.
Bromes i tòpics a part, Aberdeen és coneguda com "la ciutat de granit", és la tercera ciutat més poblada d'Escòcia amb aproximadament 210.000habitants. A part de ser un important centre comercial és el principal port marítim del nord-est d'Escòcia.
Des del primer moment, em va donar bones vibracions i a mida que van anarnpassant els dies vaig anar confirmant les meves primeres impressions. A tall d'exemple cal saber que constitucionalment, el Regne Unit és un estat unitari amb un Parlament i un govern sobirans. Després de la devolució de poders aprovada en referèndum el 1997, Escòcia gaudeix d'un autogovern limitat: el parlament britànic segueix conservant la capacitat de reformar, canviar, ampliar o abolir el sistema de govern escocès a voluntat, pel que pot considerar-se que el parlament escocès no és realment sobirà...No sé de què em sona això.
Però parlant amb els autòctons, sembla que alguna cosa està a punt de passar ja que el sentiment independentista és molt present en la societat. De fet s'està plantejant un referèndum democràtic per a decidir-ne el futur. Talment com a casa nostra...En fi.
Després de un viatge amb cancel·lació inclosa a l'enllaç a Shipol (Amsterdam) i d'arribar a l'Hotel. Un Ibis molt correcte al centre de la ciutat, S'imposava un ritual:
Pint de Tenent al pub...
 |
| Pints al Henrry's |
L'endemà al matí la primera presa de contacte amb la ciutat. Tinc molt clar que sí hagués d'escollir un adjectiu per a definir-la diria sense dubte que és "austera". La sobrietat del granit li dona alhora un aspecte majestuós alhora que poc estrident, moderat i acollidor. Potser a casa nostra, els arquitectes, podríem recuperar, per a certes construccions, mètodes tradicionals i deixar-nos de tant "high-tech" mal entès.
El primer de tot: esmorzar a la Escocesa: Ous, Bacon, salsitxes, beans (mongetes blanques amb una salsa dolça de tomàquet: "Ketchup") mig tomàquet i El haggis. És el plat típic escocès més conegut. És un plat molt condimentat i de sabor intens. Per a la seva preparació s’utilitzen moques de cérvol, normalment s’elabora a base de moques de xai o ovella (pulmó, fetge i cor) barrejades amb cebes, farina de civada, herbes i altres espècies, tot això embotit dintre d’una bossa feta de l’estómac de l’animal i cuit durant diverses hores. I per veure...un cafè llarg!
 |
The Archibald Simpson
Aberdeen, AB11 5BQ
|
 |
| Scotish Breakfast (lo negre és el Haggis) |
 |
| Esplanade - Aberdeen Beach |
Feia vent i la temperatura amb prou feines arribava a 2ºC. Però, de manera miraculosa, feia un sol esplèndid i la passejada va ser molt agradable. Heu de tenir en compte que a la resta del Regne Unit, l'onada de fred havia provocat, entre d'altres, problemes a Heathrow i fins i tot morts...
Em criden l'atenció uns dics disposats transversalment a la platja per a evitar que el mar buidi les platges de sorra. Al nostre Maresme ens anirien molt bé...
La caminada ens va dur fins a un curiós barri. Footdee: és el barri de pescadors d'Aberdeen. Se situa en la desembocadura del riu Dee (Deva) i el Port d'Aberdeen. La zona, avui engolida per la ciutat, data de temps medievals. El pla actual, però, va ser dissenyat a principis del segle XIX per l'arquitecte John Brow.
 |
| Google Earth |
El mur i les restes de sorra ja donen una primera impressió de la força amb que el mar escomet les construccions.
És molt significatiu que les cases es "girin" literalment d'esquena al mar. Fixeu-vos que no hi ha ni una sola finestra a excepció de les altes a les cobertes. A Catalunya això seria impensable:
"Com més finestral millor! que vull gaudir de les vistes..."
"Com més finestral millor! que vull gaudir de les vistes..."
La veritat és que em va impressionar molt intuir, observant la manera en que la arquitectura s'arraulia d'esquena al mar, autoprotegint-se d'un enemic imbatible, la duresa extrema a la que devien viure els antics pobladors de l'indret.
Sempre m'ha fascinat el immens poder del mar: tant noble i seré a vegades i ferotge i implacable en altres ocasions.
Fixeu-vos en l'estat de les llambordes sotmeses a infinites marees del Mar del Nord:
Una visita 100% recomanable.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada