Entre caminades i esquiades, de bici ja feia tres setmanes que ni tastar-la!
Avui hem sortit sis fantàstics amb BTT: Joan, Agus, Pepe, Keru, Martin i jo.
De tota manera s'ha trobat a faltar la presència d'un habitual què, per causes alienes a la seva voluntat, no ens ha pogut acompanyar.
Està bé eh! però l'ensurt que ens va fer va ser important. Com a tot esportista aficionat, sempre tens en ment fites majúscules.
En el cas del Monty, que a part de ciclista també és "snowboarder", va ser anar a la "Meca": Vail, a Colorado (USA).
Després de deu dies gaudint a tope, va decidir fer la de comiat. Baixant entre arbres es va "fotre" uns "seca" i es va trencar quatre costelles! Per fi ahir va arribar a casa i, la veritat és que tots ens en vam alegrar.
Anècdota a part, ara toca recuperar-se noi!
En fi... Avui hem fet una "simfonia" trialera: La d'en Keru, la d'en Joan i la del Pepe. Com veieu, a falta de conèixer els noms dels corriols i escorrenties de la muntanya no en queda altra que la de batejar-les nosaltres!
Ha estat un matí de BTT a tope: pujades tècniques, traialeres amb "fonament". Graons i arrels a tope, bons amics i un temps d'excepció: a les 12:00 estàvem a 18º!
Fins i tot hem tingut acrobàcies aèries del nostre amic "Gio". Després de clavar la roda en un reg, ha sortit volant però, com si d'un gat es tractés, ha caigut de peu i ha hagut de fer uns bons metres corrent pendent avall per a evitar la més que esperada rebolcada. Ha acabat abraçat a un arbre en perfecta arminia amb l'entorn...
l'Agus, una mica abans, ha deixat el sillín en posició vertical després de fer un parell de bots al més pur estil cabra dels Ports. La veritat és que feia una fila força extranya. Però amb l'ajuda d'en Keru, a quatre mans, han pogut recuperar la posició de la tija "ritchey".
Jo també he "llepat" i el meu genoll i espatlla drets n'han deixat constància. Res quue no es puguin considerar danys col·laterals.
l'Agus, una mica abans, ha deixat el sillín en posició vertical després de fer un parell de bots al més pur estil cabra dels Ports. La veritat és que feia una fila força extranya. Però amb l'ajuda d'en Keru, a quatre mans, han pogut recuperar la posició de la tija "ritchey".
Jo també he "llepat" i el meu genoll i espatlla drets n'han deixat constància. Res quue no es puguin considerar danys col·laterals.
Un cop de tornada a la carretera de les aigües hem enfilat per la trialera del "Tanatori" i, travessant Sarrià, cap a casa.
En fi com podeu imaginar "patint" com sempre!
Per a veure el recorregut "cliqueu" sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: Collserola trialera |
Una vegada més una jornada fantàstica de exercici i natura.
Salut! i fins la propera.
gracies David : per la crònica i pel record del que no pot ser amb nosaltres....
ResponEliminaVa por ti MONTI...... te queremos ver pronto sobre la epic!!!!
AGUS