Avui no m'ha fet falta matinar.
Els companys de BTT han desertat en massa, i el que havia de ser una sortida al Castell de Burriac, ha quedat en una simple declaració d'intencions. S'ha posposat "sine die"...
Com que no tenia la obligació de complir amb un horari, avui m'ho he pres amb calma. He esperat que el dia s'hagués llevat del tot per a aprofiar la bonança que ja havien previst els homes del temps.
Després d'esmorzar, he recuperat un "maillot" d'estiu i uns "manguitos" ja que la temperatura s'anava enfilant i la roba d'hivern que faig servir en aquestes dates, m'ha semblat excessiva.
He fet el recorregut de sempre, a través de Sarrià, i he enfilat la carretera de Vallvidrera. Sense voler-ho ja m'he picat amb un altre ciclista que m'ha adelantat a l'altura de la parada dels ferrocarrils. M'he posat a roda. A la meitat de la pujada, a l'altura del mirador, les forces li han fet figa i ha baixat el ritme...jo he seguit fins a la carretera de les aigües.
L'he fet tota en sentit Est fins al lloguer de bicicletes. Allà he agafat la pujada dels Bombers fins a la part de dalt de Vallvidrera.
 |
| El mar lluïa com un espill |
En arribar a dalt m'he parat a fer una foto de la imponent Barcelona i del mar. El dia era esplèndid.
He avançat els pocs metres que faltaven fins a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo i avall fins al trencall de la font de la Budallera.
Aquest tram sempre m'ha agradat: escales, un corriol amb pedra solta, molt tècnic, i un camí ascendent, entre un túnel de vegetació, que et du de nou a la pista. Des d'allà he baixat una mica fins a trobar el trencall que porta al camí del Salze. Direcció a l'Aaron House, l'empresa de detectius. Que per cert, sempre m'he preguntat què hi fan al mig de la muntanya...uns detectius. Trencall a la dreta cap al Tibidabo.
Per a mi, aquesta és la millor pujada de Collserola: suau, constant i molt còmode. Sempre m'ha agradat molt fer-la. Al final una font.
Agafo el corriol al peu de la Torre de Collserola que deixa just a sobre del creuament de l'Arrabassada amb la carretrera de Vallvidrera.
Vaig fins la font Groga i començo l'interminable descens fins a l'ermita de Sant Medir. Pel camí em criden l'atenció un parrell de "pit roig" tot estarrufats que estan prenent el sol al mig del camí. quan em veuen fugen a amagar-se entre els esberzers.
Una bona baixada. En arribar a baix fins i tot tenia formigueig als braços!
He passat per l'era de l'ermita de Sant Medir. Era plna de gent prenent el sol i gaudint del dia. No he parat i he anat baixant fins a Can borrell. Estava a tope de gent esmorzant. He seguit baixant fins al trencall de Can Coll. En aqeust tram des de Can Borrell, es pot anar pels vorals de la pista en una mena de tobogans molt divertits que, a base de passar-hi les bicis, estan prefectament definits.
No he parat fins a Can Coll. En arribar-hi m'he menjat un plàtan i he seguit direcció la font dels Caçadors, al costat de Can Cerdà, per anar a buscar el forat de vent però m'he trobat amb una sorpresa...Hi havia caçera:
"Collons! ja m'han fotut la ruta prevista..."
 |
| A la font dels caçadors: Cacera! |
Mitja volta i cap a Can Borrell per la pista que arrenca de la carretera de Cerdanyola. Aquest cop opto per pujar per Sol i Aire. Passo pel costat del nucli zoològic i vaig fent.
De cop, al mig de la pista i a contrallum, veig una parella fent-se un petó...Em ve al cap aquella imatge tant famosa del "petò del Hotel de Ville de Robert Doisneau".
No puc evitar el comentari:
"-Estàveu de foto..." Els dic sense parar i sento la seva rialla espontània al meu darrere.
Pujada fins a l'Arrabssada.
Paro al creuament. Fa molta calor i em trec els "manguitos". Estem en plena Setmana dels Barbuts! i a 17ºc.
"En la tradició catalana, la
setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants:
Pau Ermità,
Maur abat i
Antoni abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. També en la setmana dels barbuts s'hi inclou
sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment,
la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.
Algunes dites populars referides a la setmana dels barbuts:
- La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
- Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
- Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
- Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.
Font: Viquipèdia"
He fet una mica de carretera fins a Can Cartés. Des d'allà he tornat a passar pel carrer del Salze, el corriol i carretera de Vallvidrera fins a l'esplanada des d'on surt la pista dels Vivers de Can Borni, el pont del funicular i per la trialera fins a la carretera de les aigües.
Des d'aquí carrer del bosc fins al peu del funicular, Via augusta i Carles tercer fins a casa.
Una dutxa ràpida i cap a casa la Memi que ha fet arròs.
Un cop havent dinat i una bona sobretaula, he anat cap a la Garriga on m'esperava la família.
Hem fet foc i una bona carn a la brasa i carxofes han posat el punt i final a un altre dia rodó.
Us deixo les dades del recorregut. Cliqueu sobre la imatge per a accedir-hi.
 |
imatge: ndopart.com
Wikiloc: BCN-Budallera-Font Groga-Can Borrell-Can Coll-Sol i Aire-BCN
|
Salut! i fins la propera.
