Avui hem quedat amb en Xavi per a sortir, des de Sant Cugat, amb la unió ciclista. Dic "hem quedat" ja que ha estat l'estrena de dos companys del BTT, l'Àlex i el "Monty". Avui era el seu debut amb la "flaca"!
Ens hem trobat els dos grups de bici (BTT i "flaqueros") al Peu del Funicular. Uns per anar muntanya amunt i els altres per agafar el tren cap a Sant Cugat.
La "conya" no ha faltat: que si "ja no us atreviu amb les trialeres, que com que no podeu arrastrar les rodes amb tacs les poseu primetes, que si desertors..." Broma sana, la que ens agrada i caracteritza.
En escassos 12 minuts ja erem a Sant Cugat. Feia molt fred però l'il·lusió ho compensa.
En Xavi ens a vingut a rebre a l'estació. En cinc minuts estavem entre un grup de més de 35 ciclistes vestits de vermell i negre (són els colors de la Unió Ciclista sant Cugat).
08:35, Marxem. "Fot" un fred considerable (-2ºC) que et va calant al cos. No hi ha manera d'escalfar-se i la baixada cap a Mira Sol no ajuda. Ben "agrupadets" anem fent via cap a Rubí. Passem pel costat del Papiol i, a Molins de Rei, creuem el Llobregat pel pont en direcció Sant Vicenç dels Horts. Aquest tram és molt agradable: des de Santa Coloma de Cervelló fins a Sant Boi, seguim una pista asfaltada que transcorre entre horts de carxofes. N'hi ha un mar...
Des de Sant Boi, passant per Viladecans, Gavà i fins a Castelldefels és un tràmit: l'entorn no val massa la pena i la carretera és molt monòtona. Els semàfors de dintre els pobles serveixen per a regruar l'extens "pilot". La gent ens mira com si fóssim una cosa estranya:
"- Mira, mira cuantas bicis!" li diu un avi a la néta mentre esperen arraulits a la parda de l'autobús.
Per fi arribem a la rotonda de les Costes del Garraf. Parada tècnica.
Aixeco la vista i veig una carretereta que s'enfila massís del Garraf amunt: "El Rat Penat" indica el rètol. Pregunto i la resposta és aclaparadora: "-Ufffffffffffff! n'hi ha per llogar-hi cadires. Amb pendents del 20%, t'ho deixes tot". M'ho apunto com a pendent de fer.
Nota: A la primavera reprendré la idea.
Fa dies que entre l'ambient de la bici de carretera sento a dir el mateix: "-Ara que comença la temporada, cal amar fent "base". pulsacions al 60% del màxim..."- i coses per l'estil.
Els propòsits de fer-ho bé ens duren dues corbes: Primer en Xavi i després jo ens em fotut a 187 ppm! i fins a dalt.
No he pogut ni mirar el celler que el sr. Güell va encarregar a Gaudí.
Des de la carretera:
Aquí us deixo la nota cultural de la sortida:
"Historia i descripció:
Aquest edifici va ser projectat conjuntament per Antoni Gaudí i Cornet (que va signar el projecte) i Francesc Berenguer i Mestres el seu deixeble, l’any 1895. El propietari dels terrenys, el comte Eusebi Güell va encarregar inicialment a Gaudí la construcció d’un pavelló de caça que mai es va portar a terme.
Més tard, Eusebi Güell va decidir de construir aquest celler i els seus annexes de manera que tant Gaudí com Berenguer van tenir la oportunitat de desenvolupar aquest projecte a on la genial imaginació d’ambdós arquitectes és evident.
El complex es un exemple de Modernisme arquitectònic català i ens mostra unes formes extremadament originals realitzades amb materials tradicionals com la pedra i el totxo.
En una construcció que recorda un estil medieval, els arcs son parabòlics en comptes de la típica forma semicircular del romànic.
La casa del guardià que forma part de l’entrada principal té una magnífica porta formada per cadenes entrellaçades.
Malgrat la unitat d’estil del conjunt, es possible observar-hi detalls de la personalitat de cada arquitecte. Per exemple, la capella amb un estil més propi de Berenguer conté també elements gaudinians.
La construcció es va acabar l’any 1901.
Més tard, Eusebi Güell va decidir de construir aquest celler i els seus annexes de manera que tant Gaudí com Berenguer van tenir la oportunitat de desenvolupar aquest projecte a on la genial imaginació d’ambdós arquitectes és evident.
El complex es un exemple de Modernisme arquitectònic català i ens mostra unes formes extremadament originals realitzades amb materials tradicionals com la pedra i el totxo.
En una construcció que recorda un estil medieval, els arcs son parabòlics en comptes de la típica forma semicircular del romànic.
La casa del guardià que forma part de l’entrada principal té una magnífica porta formada per cadenes entrellaçades.
Malgrat la unitat d’estil del conjunt, es possible observar-hi detalls de la personalitat de cada arquitecte. Per exemple, la capella amb un estil més propi de Berenguer conté també elements gaudinians.
La construcció es va acabar l’any 1901.
A la rotonda de Montgavina ens agrupem i comentem la experiència. Avancem una mica i entrem a fer un cafè en un bar força "cutre", amb ganes de marxar, pugem de nou a la bici i mitja volta.
Desfem tot el camí fins a Molins de Rei.
Sense parar, ens acomiadem del grup i enfilem cap a la carretera de Vallvidrera.
Ja la coneixem bé i la agafem amb un ritme suau. Dura poc i ens separem una mica uns dels altres. Sant Bartomeu de la Quadra i fins a l'aparcament de la zona de lleure de Sant Pere Màrtir.
Ens agrupem i ens acomiadem del Xavi que torna cap a Sant Cugat.
Enfilem carretera de Vallvidrera avall fins la Via Augusta i a casa. He arribat a les 14:00 però força fresc.
Us deixo les dades del Wikiloc clicant sobre la imatge:
Diumenge que ve toca "cabra" i "conya" amb la "colla collserola".
Salut! i fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada