Avui marxem de Calella cap a la Garriga a cel·lebrar el Fi d'any.
La família se'n va en cotxe i jo...en bici.
Un cop carregat el cotxe i tot enllestit, ens acomiadem a l'aparcament i comença l'aventura.
El dia, s'ha llevat serè però, a mig matí, s'ha començat a tapar una mica. Almenys ja no bufa la Tramuntana dels últims dies.
Enfilo cap a Palafrugell per la carretera vella, a diferència del que faig habitualment, em poso dintre el poble per anar a buscar la carretera de la Bisbal. Avui és fi d'any i es nota una mena d'atabalament general.
Deixo enrere el poble i em dirigeixo cap a la Bisbal.
A mig camí em creuo amb el meu company d'aventures, en Xavi. Va arribar ahir a Llafranc i, com no podia ser d'una altra manera, avui ha sortit a rodar. La fem petar una estona i intentem recordar, a la inversa, el tram de Cassà i Caldes de Malavella...no ho tenim massa clar. Ja m'ho trobaré.
Bon any i "petonets" per a la família. Segueixo el camí cap a la Bisbal.
A la rotonda, a la entrada del poble, vaig a buscar la "ronda" per les afores fins al creuament de Cruïlles. Direcció Sant Sadurní de l'Heura comença la carretera que em durà a Cassà de la Selva.
Una vegada més tinc aquella sensació tant particular de "viatjar" a través del paissatge. L'entorn és màgic. No hi ha ni una ànima, per no parlar de cotxes. A la llunyania aprecio un pagès que està esponjant el terròs amb el tractor. La carretera m'hi acosta i quan en creuem ens saludem. Suposo que els dos tenim la mateixa sensació: "mira, un altre que està apurant l'any...".
Comença l'ascensió a Santa Pellaia. Constant i suau, s'entrellaçen les corbes fins a l'infinit. Em fa gràcia veure les restes d'una "vuelta" que hi va passar. A l'assfalt, en blanc, hi ha repetides mostres d'ànim al corredor "Hincapié". Vaig fent.
Em crida l'atenció una finca aïllada que té una torre fortificada com la de les "garites" dels quarters dels militars. Imagino que, en temps remots, devia ser força útil per a vigilar les propietats de cara a les invasions dels Turcs.
Enfilo cap a Cassà de la Selva.
Em creuo amb l'únic ciclista que trobaré en tot el trajecte. Cop de cap i endavant. Caldes de Malavella, el Llac del signe fins a la N-II. Un parell de quilòmetres fins al creuament de Les Mallorquines. Un tram molt bonic ple de plantacions en filera de pollancres i plàtans d'Hostalric.
Des d'Hostalric, gairebé 30 quilòmetres, de cara al vent, fins al creuament de Villalba Sasserra fins a Linars del Vallès. Comença a pujar cap a Sant Antoni de Vilamajor, Cànoves i La Garriga.
Cliqueu la imatge per accedir a les dades:
imatge: Mind Cha Bici Vs Bic
Wikiloc: Calella de Palafrugell-La Garriga
Una altra al sac!
Avui m'he guanyat els turrons i el cava de la revetlla de fi d'any.
Ha esta un bon any i desitjo que el que encetem ens provi tant com aquest.
Bon 2012.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada