Tornada de vacances, 8-01-2012

Avui he quedat amb els amics de BTT.
No hi erem tots però ha estat molt bé retrobar-nos. En total 8.
Sempre em fa molta il·lusió arribar al Peu de Funicular, a les 8:00 del matí, i trobar-me algú amb qui compartir la ruta.

Vam començar a pujar per la carretera de Vallvidrera a un ritme relaxat, fent broma i comentant les vacances de Nadal.
La ruta va ser força extranya ja que vam acabr fent cap al mig del bosc, sense camí i rodejat d'ebarzers. Les meves cames encara em passen comptes avui...

El "Zorro" de Collserola va deixar la marca...

Després de fer una estona d'Indiana Jones entre la vegetació caiguda per les nevades de fa tres anys, decidim tornar. Desfent el camí, les bromes sobre la tossuderia no falten.

Sortim a la carretera de Molins i ens dirigim a Santa Creu d'Olorda. La pujada és intensa i apretem, com sempre, per a arribar lleugerets. Fa un dia esplèndid i podem apreciar el pla del Baix Llobregat en tota la seva extensió.

Ens fem una foto de grup:

Foto: Sergi Pagès.

Baixem per la trialera: és fantàstica i disfrutem molt. La part final, amb aquella canonada a la vista ens fa passar d'una banda a l'altra del corriol per a no caure dintre el rec i això encara fa el descens més divertit. a l'arribar a baix, mostres d'eufòria per a donar i per vendre.

Tornem a casa però abans passem pel parc de l'Oreneta. 100% recomanable el trenet de vapor que hi ha instal·lat. Quin goig per aquells que tenim fills petits i... per als pares també!

El GPS d'en Sergi, el nostre "Podenco" (mulat, en català) de Camprodon, ens va facil·litar els següents numeros:

Zona Canv.    Elev.         Distància         Temps            Percentatge
Ascens:    +1.304,1 m      15,94 km        1:36:50                 45,0 %
Pla:                -12,4 m      13,02 km           50:35                 23,5 %
Baixada:   -1.276,5 m      16,31 km        1:07:39                 31,5 %
Total:            +15,2 m      45,27 km        3:35:04               100,0 %

En definitiva, una "reentré" com era d'esperar entre ens col·legues de bici: divertit, amb ironia i alguna que altra queixa que, un cop acabada la ruta, no deixa de ser una anècdota més.

Desitjo que aquest 2012 que encetem ens porti moltes més experiències com les que us he comentat.

Salut! i fins la propera.