Dilluns de matinada, sobre les 04:30 ens vam llevar per anar a l'aeroport on agafaríem un vol cap a Atenes:
Comencen les vacances de Setmana Santa!
No va fer falta despertar a ningú: en sonar el despertador tots a casa ens vam posar en marxa. Els nervis i l’excitació eren l'estat d'ànim del moment.
Carregats com a rucs, estirant maletes , ens dirigim a buscar un taxi. Triga una mica però finalment carreguem l’equipatge amb el corresponent suplement de 7,10€ i ens plantem a l’aeroport a les 7:00.
Allà ens reunim amb la resta d’amics amb que compartiríem vuit dies fent un creuer per Grècia i Turquia.
El Keru i la Cristina amb la seva filla Clara. El Juanjo i la “Capy” (la integrant transoceànica del grup que és de San Diego- California) amb els seus dos fills Alexis i Erika i nosaltres, La Rosa , el Claudi, en Julià i jo.
A Atenes ens trobarem amb una altra família que venen del País Basc: El “Juanra”, la Zaloa “Saloa” i la seva filla Nora.
Facturem l’equipatge i fem una mica de temps pel “Duty-Free” de l’aeroport.
A les 9:00 ja estem a bord esperant enlairar-nos.
Després d’un vol de una mica més de tres hores, amb sessió de turbulències incloses aterrem a Atenes.
En Grec modern: Αθήνα
 |
| Bandera d'Atenes |
Com que la companyia amb la que farem el creuer ens durà l’equipatge a bord del vaixell, podem dirigir-nos cap al centre de la ciutat sense haver de traginar maletes.
Agafem la línia 1 del metro, la blava, dintre mateix de l’Aeroport i ens marquem com a destí “Monastiraki” al barri de “Plaka”.
Un cop instal·lats al modern comboi, comentem què ridícul és el fet que a Barcelona amb un aeroport de molta més afluència que el que acabem de deixar enrere, no hi arribi el Metro. Potser que els responsables estatals de les infraestructures s’ho facin mirar: Quina vergonya!
Al sortir del metro, la imatge de gent dormint al mig del carrer ens sobta i posa de manifest la situació econòmica que està vivint el país. El bressol de la civilització occidental, referent arreu en temps remots, és avui en dia una societat ofegada pel deute extern i molt degradada.
Anem a dinar.
 |
| Com que la imatge descrita no era massa encoratjadora us poso una metàfora del que ens vam trobar... |
Anem a dinar.
Passejant pels carrerons fem cap a un indret ple de restaurants que fan molt bona pinta: vistosos però gens turístics. Plens de homes autòctons (no hi ha cap dona enlloc...) prenent cafè i cambrers que t’aborden intentant seduir-te lloant les excel·lències del servei ofert.
Optem per un amb terrassa a l’exterior.
Un cambrer sol·lícit ens pren comanda i, tot fent una cervesa, exterioritzem la il·lusió que ens fa l’experiència que ben just iniciem.
El menú no podia ser més típic:
Humus, Mutabal (pasta d’albergínia),
Amanida grega amb “feta” (que per cert no té res a veure amb la que ens arriba a Catalunya...),
Souvlaki (petites peces de carn de xai, sovint intercalades amb verdures rostides en una broqueta metàl·lica o de fusta. Acompanyat d'un pa de pita, i un Tzatziki molt refrescant (iogurt amb cogombre ratllat),
Variat de Gyros (el que coneixem com a shawarma) amb ceba, pebrot i tomàquet escalibat,
Amanida de formatge amb pebrot
i pa de pita i d’all...
I per a veure...molta “birra”.
El primer àpat definitivament pantagruèlic i excel·lent.
Per a païr i anar empapant-nos de cultura Hel·lènica, pugem fins l’Acròpoli.
Està en plena fase de restauració o millor dit de consolidació.
Al marge de la lluminositat feridora del marbre blanc sota el sol de l’Egeu, el primer que em va evocar la visió del conjunt fou la impressió dels visitant de l’antiga Grècia que es postraven a la base de l’escala que mena cap al Partenó:
 |
| Temple de Nike Àptera |
“L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com seu dels principals llocs de culte.
L'Acròpoli d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat.
L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus. Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera. Una gran estàtua de bronze d’Atenea, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos (la Verge ). A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon, amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides.
També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís, on van estrenar les seves tragèdies Sòfocles, Aristòfanes i Èsquil.
Des d’un punt de vista arquitectònic comentar que L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home ("l'home es la mesura de totes les coses". Protàgores).
L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior. Els edificis més importants, els temples, es caracteritzen per la seva gran simplicitat amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu també reflectida en la seva estructura que serà arquitravada sobre columnes.
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics. Així, doncs, ordre és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordres (dòric, jònic i corinti)es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.”
Extasiats per l’atmosfera que es respira en tota la zona, ens deixem caure pendent avall fins a la plaça de Monastiraki on tota la serenor i sobrietat de l’Acròpoli es converteix en brogit de gent i basars per a turistes a base de “souvenirs” del més cutre.
Fem un Fredó (granissat de cafè) una mica massa dolç pel meu gust. I ens deixem perdre pels carrerons de la ciutat.
Finalment tornem al metro, aquest cop la línia 3 (verda) per anar fins a Pireu...al port.
 |
| L'estil Grec...Per a que vull una baca? |
Després de caminar tot vorejant els molls arribem a l’estació marítima, un edifici sense cap interès arquitectònic i llum de fluorescent.
Fem una cua inacabable per a acreditar-nos i rebre les targetes per a poder embarcar.
Per fi ens plantem davant de Zenith:
Bandera: La Valeta , Malta...
Botadura: 1992
Remodelat: 2006
Tonatge: 47.255 tones
Velocitat (en Nusos): 21.4
Eslora: 207 metros
Mànega: 29 metros
Calat: 7.31 metros
Passatge: 1828
Tripulació: 620
Camarots: 720
Cobertes (pisos): 12
Un cop acomodats...
 |
| All Aboard! |
anem a sopar i ens reunim per a primer cop els catorze que iniciarem la navegació.
 |
| Cris, Zaloa, Juanra, Arqman, Cappy, Keru, juanjo i Rosa. Estan inclinats enrere per l'efecte de la velocitat del buc...Els nens ja corren per la coberta |
Fem conya i després d’una llarga sobretaula esperem que el vaixell salpi cap a Santorini.
Salut! i fins la propera.
