Avui al matí, després d'una setmana per a oblidar, he decidit sortir amb els companys de BTT.
La sorpresa ha estat majúscula quan he anat a buscar la bici de bon matí i, quan he tret la funda: m'he adonat que tenia el canvi de fundes i cables a mig enllestir! No ho recordava.
A corre cuita, m'he calçat les sabatilles de carretera i he agafat la "flaca".
Esperitat m'he dirigit cap al peu del funicular per a trobar-me amb els companys:
Keru, Joan, Àlvaro, Sergi, jordi 33 i una nova adquisició. el Carlos. Amb qui ens vam creuar fa dues setmanes quan, ell i en Simó pujaven cap a Santa Creu i nosaltres la travessàvem, de tornada a casa.
Després de les bromes sobre si la bici estava a dieta i com de bé podria baixar per les trialeres dels últims dies ens hem posat en marxa.
Després de les bromes sobre si la bici estava a dieta i com de bé podria baixar per les trialeres dels últims dies ens hem posat en marxa.
Hem fet part de la carretera de Vallvidrera fins al trencall de la carretera de Molins on m'han acompanyat un parell de quilòmetres fins que s'han acomiadat tot enfliant una trialera avall.
Jo en una decisió ràpida he optat per a tronar a Montserrat.
Ha estat una sortida agradable sobretot per la temperatura tant primaveral.
Pallejà, Martorell, Olesa i Monistrol per a enfilar els 11 km d'ascensió cap al monestir.
Aprofito per a comentar que, com en l'ocasió anterior, el vent de cara fa acte de presència a causa de l'acanalament del riu en aquest punt. Al final es fa molest i s'agrairia la presència de més bicicletes per a poder fer relleus.
Les últimes rampes són força competents i, quan ja creus que has arribat ja que et plantes a l'aparcament, et sorprenen un parell de quilòmetres amb pràcticament el mateix pendent!
Al final la plaça del cremallera et dona la benvinguda a la basílica.
Avui no s'hi podia accedir ja que beneïen els palmons.
De tota manera, m'he retirat una mica de l'aglomeració i tot menjant-me un plàtan, m'he deixat embolcallar per la majestuositat de les masses granítiques del massís.
Desprès d'una breu reflexió sobre aspectes de caire personal, que desitjo millorin el més aviat possible, decideixo iniciar el descens cap a Monistrol per a desfer el camí.
Quan he arribar a Olesa, m'he creuat amb dos ciclistes que estaven parats al voral...i quan els he sobrepassat, un d'ells "ha agafat l'autobús!".
Mentre jo no parava ni un instant de pedalar, sentia com la seva roda lliure "cantava" sense parar. L'he portat fins a Pallejà i gairebé ni ha pedalat!
He d'admetre que, arribat en aquest punt, se m'ha posat a l'altura i amb un accent d'allò més castís em deixa anar:
"-Bueno, yo me quedo aquí. I muchas grácias! La verdá es que estoy 'rebentao' ".
"-Nada hombre! -Li he respost jo, agraint el gest."
He d'admetre que la voluntat de deixar-lo enrere m'ha fet portar un ritme força alt però l'efecte aspiració que crea una bici en marxa és molt eficient i no hi ha hagut manera! Ha estat bé.
Des de Pallejà, he creuat el riu per la cimentera i, tot seguint el Llobregat per la seva llera de
llevant, entre horts de carxoferes, polígons industrials i pisos dels anys de la immigració, m'he plantat a casa a migdia.
Us deixo l'enllaç amb el track. Per accedir-hi feu clic sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: BCN-Montserrat per Santa Creu |
Un dia esplèndid de bici i bon oratge. Tot i que força capficat per temes de salut familiar que estic convençut que superarem, he gaudit força de la sortida.
Ànim, Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada