Barcelona en patins. 8-03-2012

Dijous a la nit, després d'una setmana de no tocar la bici, vaig sortir a estirar cames.
Al matí vaig estar de visita d'obres a Pals i, de passada per Calella, no vaig poder d'estar-me de fer un parell de fotos de l'espectacle de llum i vent.
Amb cops de Tramuntana de fins a 100Km/h, l'atmòsfera s'allibera de qualsevol resta d'humitat i l'efecte lumínic és encisador:

Un cop a Barcelona, vaig decidir fer la ruta "clàssica" amb els patins, que faig sempre que vaig sol:

Carles III fins a la Diagonal. Fins al Fòrum, front marítim fins a l'Hotel "Wela" per davant del Club Natació Barcelona. Mitja volta i Marina amunt fins a la Diagonal i cap a casa.

És un ruta molt agradable però cal fer-la a partir de les 22:00 ja que és la manera de poder patinar tranquil sense haver de patir per els vianants ni pels cotxes.

Tot el recorregut transcorre per a voreres amples i el paviment està en perfecte estat. Exceptuant algun pedaç adoquinat la resta està perfecta.

A l'altura de la "desgraciada" Plaça de les Glòries, em vaig parar uns instants per a observar la imponent figura del "Giant Dildo" que va projectar l'arquitecte francès Jean Nouvel per a ubicar-hi la nova seu de la companyia d'aigües "Agbar".



Torre Agbar. Jean Nouvel



Situat a la Plaça de les Glòries Catalanes, es va inaugurar el 16 de setembre del 2005.

Té 30.000 m² dedicats a oficines, 3.210 m² per a serveis i instal·lacions tècniques, i 8.350 m² per a serveis generals, incloent-hi un auditori.

La Torre Agbar té una alçada de 144 metres, repartits en 38 plantes, 4 d’elles soterrades.

És el tercer edifici més alt de la ciutat, després de l’hotel Arts i la Torre “Mapfre”.

A la façana hi ha uns 4.000 dispositius lluminosos que utilitzen la tecnologia LED i que permeten crear imatges al voltant del perímetre cilíndric. A més, disposa de sensors de temperatura a l’exterior de la torre que regulen l’obertura i tancament de les lames de vidre que conformen la pell del gratacel.

Respecte a la figura de  Nouvel, és interessant saber que des que va iniciar la seva labor com arquitecte, ha treballat intensament per a crear el seu propi llenguatge arquitectònic, lluny dels estils del modernisme i post-modernisme.

Rebutja les directrius establertes per Le Corbusier, que han influït a tants arquitectes, i es planteja cada nou projecte sense cap idea preconcebuda. D’aquesta manera, els seus edificis difereixen notablement l’un de l’altre, si bé existeix un comú denominador entre tots ells, que és la transparència, així com la llum i les ombres. També dóna gran importància a que els seus edificis s’integrin de forma harmoniosa amb l’entorn.

Malauradament, en aquest sentit, ens trobem diametralment en posicions oposades. Per a mi , les directrius establertes pel anomenat “Moviment Modern” encapçalat per Le Corbusier, han estat molt significatius per a la història de l’arquitectura i per a mi com a professional.

De tota manera, he d’admetre que la torre, de nit és molt espectacular. Una mica massa escenogràfica per a la meva concepció del que ha de ser un edifici singular però significatiu per a la fesomia de la ciutat. Per cert, crec que és poc esvelta. Des del meu parer li caldria un terç més d’altura.

Després de fer tot el front marítim, vaig arribar a on fa anys es trobava l'escullera del port. Altrament dit el "rompeoles".
Abans s'hi podia accedir amb cotxe o caminant i era una experiència força singular ja que podies observar tot l'espectacle porturi des d'una certa altura. Tant el que passava a dintre, amb les drassanes a primer terme i el moll industrial al fons, com el tràfec de carguers esperant l'autorització per a entrar , a fora.

Penso que s'ha perdut un element molt significatiu de la ciutrat i refugi de parelles que anaven a festejar, per a que no dir-ho.

En fi una ruta suau, ideal per a estirar les camens i ventilar les idees.
Clicant sobre la imatge podreu accedir a les dades de la ruta:

Wikiloc: BCN-Diagonal-Barceloneta

Salut! i fins la propera.