Modernisme a La Garriga

Avui us parlaré de dues coses que des de fa temps m'han seduït molt:

L'arquitectura i els trens elèctrics..Aquest cap de setmana hem estat a la Garriga i, tot passejant pel Passeig de la Garriga m'he fixat amb la quantitat d'obres d'arquitectura modernista que hi ha.

Ja feia molt temps que en tenia constància però no ha estat fins aquest cap de setmana que m'he decidit a fer-ne un apunt.

L’arquitectura modernista és abastament representada tant en obra civil com en les cases-jardí d'estiueig.

Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall amb més de un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934. Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la dèco (a partir de 1926).

Urbanista i arquitecte

Circumstancialement, quan l'arquitecte obtingué el títol d'arquitecte el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, de l'Ametlla del Vallès, de la Garriga, de Granollers, de Caldes de Montbui i també ho va ser de Montmeló.

Raspall va liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.

A La Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa els seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d’estiueig.

El 1928, fa el traçat de la "carretera nova", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual.

Va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població així com la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.

El fenomen social de l'estiueig, que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX, coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants -principalment de Barcelona - ubicades en aquesta comarca.

  

  

Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts.

El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Balear, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.

Elements característics de l'estil Raspall:

• Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.
• Trets formals: Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mida que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.
• Materials: El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes. Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres. En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.
• Ceràmica i mosaic: Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes. La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista, molt apreciats pels seus clients, presents en façanes o llars de foc.
• Vitralls: Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals.
• Forja: El ferro forjat sempre hi és present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.

A la tarda, vam anar a visitar una instal·lació de trens elèctrics a Osona...

"Cliqueu" sobre la imatge per a ccedir a l'entrada:

Salut! i fins la propera.