Scotish Terrier. 11.03.2012

El nom de la sortida correspon a la forma que té sobre el mapa.

Començant per la cua i pujant pel llom, el cap, les potes... i així fins a tornar al final de la cua. aquesta és la forma d'una ruta per l'interior del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Vaig sortir a tres quarts de vuit, en una ventós matí, de de la Garriga.

Feia fred i una mica de mandra van fer difícil els primers quilòmetres ja que, per a variar, van ser de pujada. Fins a l'Ametlla del Vallès i després anar fent:

Bigues, pujada fins a Sant Feliu de Codines i a través del poble, fins al trencall cap a Gallifa. Estaven començant a muntar la celebració d'una mitja marató que començaria a les 9:30. Jo m'espavilo que no sigui cas que em tallen la carretera i l'hem "pifiat"...Enfilo cap a Gallifa.

Mai havia fet aquesta carretera i em va agradar molt. Ni un sol cotxe en quilòmetres i , de tant en tant, fileres de plataners pelats a banda i banda de la carretera fent-me el "passadís"...

Gallifa fins a Sant llorenç Savall. Ja hi havia estat en una altra ocasió amb el Xavi i l'Oriol quan vam fer una sortida des de Sant Cugat. Travesso el poble i agafo el trencall a la dreta cap a Monistrol de Calders. Pujada constant i suau fins a la rotonda de Calders. Trencall a l'esquerra cap a Navarcles.

La baixada és llarga i, tot i no ser massa pendent, em permet fer una mitjana de 47 Km/h. La recta és llarguíssima i em planto a Navarcles en un "plis". Al fons, majestuós el massís de Montserrat, surant per sobre la fina boira que cobreix part del Bages.

Passo pel mig del poble. Sembla deshabitat i passo sense fixar-me massa en res.

Un cop localitzat l'indicador de "Talamanca" començo l'ascensió que en durà de nou a l'interior del parc natural de Sant Llorenç del munt i l'Obac. És molt bonic però em sorprèn l'aspror del paissatge: sec i sense vegetació arbòria. Nomès hi ha arbusts. Vaig fent fins a travessar Talamanca i segueixo pujant fins a superar el coll d'Estenalles.

Al final començo a notar els quilòmetres de pujada i agraeixo haver arribat a dalt. L'entorn ha canviat i les faldes plenes d'arbust s'han convertit en imponents "bolos" de gressa que, en un gest d'indulgència, han premès que la carretera s'esmunyi per sota la seva imponent presència.

Està ple de cotxes aparcats a les vores de gent que ha pujat des de Terrassa a passar el matí.

Per fi! baixada fins a Matadepera. El paissatge canvia de manera radical i la natura imponent dona pas a la urbanització més vulgar. Vaig tirant fins que em planto dintre de Terrassa. Com que dubto entro a una benzinera per a preguntar. Per sort trobo un senyor que s'ho coneix.

En marxar dono un cop d'ull a la resta de persones de l'entorn: el "nen de Castefa" lluny de ser una parodia burda de la realitat és un clon dels "nengs" i el "tunning" que infesten el territori. Piro a tope.

Desprès de passar pel mig de Terrassa, em dirigeixo cap a una zona industrial que em durà a la carretera de Castellar. Començo a tenir ganes d'arribar...

Sentmenat, Caldes de Montbuí i de sobte un ciclista en sentit contrari em fa un crit tot i sacsejant-se el mallot:

"-Epic!"

Resulta que avui portava el mallot de la ruta de quatre dies que organitza Aramon pel pirineu Aranès i de Huesca que vam fer fa dos anys amb la colla de BTT: La Epic Trail.

Em fa gràcia i un cop superats, ens cridem a mode d'assentiment.

Començo a pujar de nou cap a Sant Feli de Codines. Estic buit! em costa molt però com tot amb la bici: es fa!

Finalment, a la rotonda, agafo el trencall cap a Bigues que em portarà a casa. Abans però, em trobo la carretera tallada a l'altura de Bigues a causa de la cel·lebració dels tres tombs. Després de buscar una drecera per les afores del poble, amb pista de terrainclosa, rodejo l'enrenou i fins a la Garriga.

Avui toca Lasagna!

Cliqueu sobre la imatge per a accedir a les dades de la ruta:

 

imatge: Mind Cha Bici Vs Bic

Wikiloc: Collserola. "Scotish Terrier"



Salut! i fins la propera.