Després de la injecció d'història i cultura ancestral de l'últim dia, ens hem passat tota la nit navegant i a les 10:00 del matí entràvem al impressionant estret del Bòsfor, l'estret que divideix la ciutat d'Istanbul en dues parts: la Europea i la Asiàtica.
El que avui coneixem com a Istanbul va ser fundada en l'època de l’emperador romà Constantí el Gran a l’emplaçament de l’antiga colònia grega de Bizanci i la va anomenar Constantinoble en honor seu.
El que avui coneixem com a Istanbul va ser fundada en l'època de l’emperador romà Constantí el Gran a l’emplaçament de l’antiga colònia grega de Bizanci i la va anomenar Constantinoble en honor seu.
 |
| La mesquita blava i Santa Sofia ens reben... |
Per a situar-nos una mica cal saber què Istanbul és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, vora l’estret del Bòsfor, i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d’Or, travessat pel famós pont de Gàlata.
La ciutat és també la capital administrativa de la província d'Istanbul, però no la de Turquia, que és Ankara situadada a l'interior del país. Segons les explicacions de la guia d'Efesso, per a raons defensives ja que la proximitat al mar la feia extremadament vulnerable des del punt de vista de les invasions...
Ja des del vaixell s'intueix la gran extensió que ocupa la ciutat i ho demostra el fet que la seva població actual és de 13.120.596 habitants!
Parlant des d'un punt de vista urbanístic aquí, de Ciutat Jardí, ben poca. Tot són blocs.
És sorprenent la densitat edificatòria que té.
És sorprenent la densitat edificatòria que té.
Després d'una "passejada" a través del Bòsfor, atraquem al port de la ciutat.
Ja a terra, creuem el control duaner del País que més que un estament oficial em suggereix una comissió de benvinguda.
Una curta caminada a través de les instal·lacions portuàries, apareixem al mig de l'atrafegada ciutat on una impactant imatge ens dona la benvinguda a la ciutat del minarets:
 |
| Un contrallum inquietant... |
Canviem alguns euros a Lires turques, ja que és la moneda en curs al país, i ens adrecem a la parada de tramvia que ens durà al nostre primer destí turístic: Santa Sofia.
 |
| Contrast sorprenent: Ela ancestres i el progrés. |
 |
| Arqman a la cua |
Per a posar-vos en antecedents cal saber què és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita on avui hi ha el museu d'Istanbul. Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites semi-cúpules laterals.
 |
| Secció de Santa Sofia. |
 |
| Planta de Santa Sofia. |
Una mica d’història per a situar-vos:
L'emperador bizantí Constantí el Gran, l'any 360, va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran església.
 |
| Axonometria de Santa Sofia. |
Sobre les ruïnes d'aquesta construcció de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del 404, va ser construïda una nova església més gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del 416.
L'emperador bizantí Teodosi II va ser el mecenes d'aquesta segona església que va ser pràcticament destruïda pels opositors de l'emperador durant la insurrecció de Nika (victòria) que va començar al gener de l'any 532.
L 'emperador Justinià I, que va recuperar el seu tron després de la insurrecció de Nika, va manar construir l'església que es visita avui dia.
 |
| La gran cúpula |
 |
| Els medallons són més grans que qualsevol de les portes de l'edifici... |
L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgràcia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record.
 |
| Les talles bizantines molt trepanades dels capitells. |
Com a curiositat arquitectònica em va sorprendre molt la manera com es va afrontar el problema de la estabilitat que presentava la gran cúpula davant dels terratrèmols que sacsejaven la ciutat d'una manera reiterada.
A cada moviment sísmic, s’esfondrava la cúpula central de la basílica ja que que les dues semi-cúpules no eren capaces de suportar tant pes quan eren sotmeses a les empentes horitzontals característiques dels terratrèmols.
Es va intentar solucionar el problema dels ensorraments emprant maons de toba, una pedra porosa volcànica provinent de l'illa de Rodes que era quinze vegades més lleugera que la normal i, tot i així, no van poder solucionar el problema fins a l’era otomana on, Sinan El Gran, arquitecte imperial contractat per resoldre el problema de la estàtica.
Aquest es va anticipar als efectes produïts pels moviments sísmics col·locant vidres entre els maons de diferents parts de l'edifici per a poder-los controlar.
Quan es trencaven els vidres, sabia que l'edifici s'havia mogut.
Gràcies a aquesta propietat de manca de flexibilitat del vidre, li va permetre adonar-se que li calia posar uns enormes contraforts per fora per poder sostenir l’estructura.
Una visita molt encisadora on el que em va cridar més l'atenció va ser la grandiositat de l'espai interior.
Per a concloure la visita, una altra anècdota relacionada amb la sort. Un fet que ja ve sent recurrent en aquest viatge...
A la planta baixa de l'edifici es troba una columna que es diu i creu, que plora.
Després de fer la pertinent cua, recolzes la mà dreta posant el polze a l'interior d'un orifici en una superfície de bronze, a la base de la columna i la fas girar en sentit horari...Com podeu imaginar fer aquest moviment sense separar la mà, et fa girar sobre tu mateix passant el cap per sota el colze fent una certa contorsió...
 |
| Apel·lant a la sort...una vegada més |
Segons la tradició, dóna bona sort perquè es creu que des d’aquest punt un sant dels musulmans, el dia de la inauguració de la mesquita, va prendre Santa Sofia girant cap a la direcció de Kaaba).
Ja a l'exterior, mentre fèiem una pausa després de la impressionant visita, una visió força xocant em va captar l'atenció:
 |
| Istanbul: ciutat de contrastos |
Mentre que un home musulmà rodejat per dues dones sotmeses per una mal entesa "protecció de la imatge de la dona" que tant preconitzen i que xoca frontalement amb les llibertats que ha assolit part de la humanitat després d'anys de lluita, uns "shorts" impossibles es passegen pel seu davant no evitant la indiscreta mirada del "mascle protector"... Sorprenent contrast.
En una conversa amb la ja mencionada guia que ens va acompanyar a Efesso, la laïcitat de la que gaudeixen els habitants de Turquia es veu seriosament amenaçada per la nova corrent política, que democràticament escollirà la majoria, vol retornar als valors més radicals de l'Islam.
Després d'uns minuts per a la reflexió ideològica reprenem el nostre recorregut per la ciutat.
Segona parada: Cisterna de Yerebatan.
He de reconèixer que a vegades la ignorància et juga males passades i és que, desconeixedor del que visitaríem, estava plenament convençut que una visita a un dipòsit d'aigua, per més gran que fos no valdria massa la pena...
He de reconèixer que a vegades la ignorància et juga males passades i és que, desconeixedor del que visitaríem, estava plenament convençut que una visita a un dipòsit d'aigua, per més gran que fos no valdria massa la pena...
Després de fer una llarga cua sota un sol que, tot i ser de primavera, ens va fer passar força calor, vam comprar les entrades i vam accedir a l'interior de l'edifici.
Tot baixant la cinquantena d'escales que menaven al soterrani, una agradable frescor humida embolcavant el nostre acalorat cos. I en arribar a baix...
-"Hòstia! però això què és? No vaig poder evitar l'exclamació.
 |
| El bosc petri de Yerebatan. |
Fora de ser un dipòsit com jo havia pogut imaginar, es tracta d'un majestuós bosc de pilars petris coberts amb voltes de ceràmica. Espectacular!
Es va construir en pocs mesos, l'any 532, emprant 336 columnes romanes procedents de temples pagans de l'Anatòlia, la majoria d'estil corinti.
 |
Amb la voluntat d'eliminar la vulnerabilitat que significava la destrucció durant els setges de l'aqüeducte de Valent, es va optar per a fer-la soterrada.
Tot fent una passejada relaxant a través de les passeres per sobre el pla d'aigua immòbil entre les columnes curosament il·luminades, s'arriba al fons on hi ha els famosos dos caps de meduses, una al revés i l'altra de costat, sobre les quals hi reposen dues columnes.
 |
| La medusa torna a aparèixer... |
Si bé tot el que vaig veure a Istanbul em va deixar captivat, potser pel factor sorpresa, he d'admetre que aquesta construcció em va deixar completament captivat.
Després de dinar, bastant malament per cert, ens vam dirigir a visitar la segona gran mesquita prevista en l'ordre del dia: la Mesquita Blava o Mesquita del Sultà Ahmet.
Un cop seguit el ritual de descalçar-nos, vam accedir a l'interior de l'edifici.
És la mesquita més gran i fastuosa d'Istanbul.
La veritat és que, tot i l'accés a la informació que tenim avui en dia, no és fins que visites físicament edificis com aquests que prens consciència de la magnificència de l'ésser humà i de la capacitat de construir i crear coses belles. Tot i que a vegades contrasti amb les mateixes habilitats que demostra destruint...
És d'una espaialitat exuberant alhora que d'una increïble lluminositat.
Una atmosfera de serenor t'envaeix i tot i la munió de visitants que hi havia, la immensitat de l'espai que allotja la gran cúpula a sota seu juntament amb la immensa catifa que revesteix el terra fa que el murmuri dels passavolants quedi totalment esmorteit.
Una atmosfera de serenor t'envaeix i tot i la munió de visitants que hi havia, la immensitat de l'espai que allotja la gran cúpula a sota seu juntament amb la immensa catifa que revesteix el terra fa que el murmuri dels passavolants quedi totalment esmorteit.
Entenc que per a molts fidels, igual com podria haver passat al Partenó d'Atenes, en accedir a aquest espai no posessin en dubte l'existència de Déu...
 |
| Espai de pregària. |
El seu sobrenom prové del fet que l'interior està impregnat per una tonalitat blava, molt suau. 260 finestrals, que no conserven els vitralls originals del segle XVII, s'alineen en cinc nivells i permeten una filtració de la llum que es reflecteix en les rajoles de les seves cúpules.
En concret hi ha 21.043 rajoles de color blau d'Iznik. D'aquí el nom que se li dóna a la mesquita.
Les quatre galeries del pòrtic estan cobertes per 30 cúpules que són suportades per 26 columnes de marbre.
Molt recomanable.
Força fatigats per els "inputs" rebuts, fem una petita pausa a la sortida de la visita. Però sense massa interrupcions ens dirigim a una altra de les atraccions de la ciutat: L'immens Gran Basar.
 |
| Un dels accessos al Gran Basar. |
El Gran Basar és un dels basars més grans del món amb més de 58 carrers, 4.000 botigues i entre 250.000 i 400.000 visitants diaris.
Amb 30.700 m² , el gran basar és una petita ciutat.
Segons un sondeig que es va fer el 1880, el basar tenia 4.399 botigues, 2.195 tallers, 497 telers, 12 magatzems, 18 fonts, 12 mesquites petites, també una mesquita gran, una escola primària i una tomba.
Em va cridar l'atenció el fet de que el nom dels carrers correspon als articles que s'hi venen a les botigues. Tot i que quan hi entres, el basar sembla un laberint però en realitat té gairebé un disseny ortogonal sobretot al centre.
Segons un sondeig que es va fer el 1880, el basar tenia 4.399 botigues, 2.195 tallers, 497 telers, 12 magatzems, 18 fonts, 12 mesquites petites, també una mesquita gran, una escola primària i una tomba.
Sembla que el nombre d'establiments comercials és més o menys igual avui en dia, però es va afegir mitja dotzena de restaurants, moltes cafeteries, dos bancs, els serveis i un centre d'informació.
 |
| Planta del Gran Basar. |
Em va cridar l'atenció el fet de que el nom dels carrers correspon als articles que s'hi venen a les botigues. Tot i que quan hi entres, el basar sembla un laberint però en realitat té gairebé un disseny ortogonal sobretot al centre.
 |
| Carrer del Gran Basar. |
Crida l'atenció ja no tant la gran quantiat de botigues que hi ha arrenglerades com la diversitat i quantía de productes exposats que hi ha a l'exterior de les botigues.
Hi ha de tot. Des de l'articles d'artesania més autòctona fins a l'extravagància més estrafolaria com ara fracs per a nadons o vestits que llueixen amb uns maniquís que més que engrescar-te a adquirir el que llueíxen posat fanpor. Evidentment no falten tot tipus d'articles d'imitació de roba de marca.
Referent a això últim una anècdota a explicar...
Per allò tant nostre de no deixar perdre una oportunitat, em vaig interessar per una jaqueta de cotó amb cremallera i un estampat vistós a l'esquena.
El venedor en veure la meva desaprovació per la qualitat del gènere que tenia exposat a l'improvisat mostrador enmig del passadís, em va dir que, si volia veure més coses, l'acompanyès.
Doncs dit i fet, ens posem a recòrrer els carrers adjacents trencant a dreta i esquerra sense temps de memoritzar l'itinerari seguit, per acabar en un pai interior davant d'una minúscula porteta metàl·lica. Entrem i davant nostre el paradís de la falsificació: Jaquetes, samarretes, polos, texans, gorres i el que no vaig poder veure.
Després de badar una estona i de provar-me la jaqueta en qüestió, em decideixo a tancar la transacció.
"-How much for the jacket?"
- Que si 100.
- Que sí em vols prendre el pèl.
- Que si és cotó turc de gran qualitat.
- Que sí és fals i no penso pagar-ne ni la meitat.
- Que sía ara m'ofenc molt per la teva oferta i... deixem-ho estar!
- Doncs deixem-ho estar.
- Que no et posis així home, tornem-ne a parlar...
Al final en vaig pagar un preu que no tenia res a veure amb l'inicial però amb aquell regust del que pensa "sí l'hagués apretat una mica més potser..."
En fi jaqueta i un parell de samarretes de cotó a un preu raonable i, cal admetre, que d'una qualitat més que acceptable.
Vaig quedar content.
Després de l'esgotant esforç negociador pel que he d'admetre que no tinc massa corda, decidim amb el Juanjo, donar per conclosa la visita al paradís del comprador i deixem a les dones i a part del grup al Basar mentre, amb els nens anirem a fer un bol amb ferry pel Corn d'or.
Per a refer-nos una mica, però encara sense sortir del Gran Basar, prenem sucs de taronja acabats de fer. L'home pacient es dedica a premsar d'una a una les mitges taronges que un altre li va passant a mida que les talla.
Ens senten de fàbula i repetim.
Comencem el descens cap al Pont de Gàlata a través d'un carrer ple d'establiments com els del Basar però a cel obert. La varietat és infinita.
Amb el Juanjo fem la reflexió:
"Com pot ser que hi hagi negoci per a tots, si alternament tots acaben venent el mateix...i mentretant a casa nostra cada dia més negocis han de tancar."
Ens decidim a pujar a la primera línia de Ferrys que travessen el Bòsfor i per 2 TL tenim bitllet d'anada i tornada.
Aquí de turista no n'hi ha ni un.
Tinc la mateixa sensació com si ens hagèssim posat a dalt d'un bus cap a la Zona Franca!
 |
| Autòctons esperant al Ferry que els durà a Àsia... |
El trajecte no dura més de 20' però és força agradable ja que, asseguts als bancs d'estribor, gaudim de la vista de l'anomenat Corn d'Or.
S'anomena així a causa de les terres fèrtils que antigament l'envoltaven, a la gran varietat de peixos i a la bellesa de la seva forma semblant a una banya.
Al llarg de la seva història, 10 ponts van ser construïts per a unir les dues riberes, des del primer que va ser molt senzill durant l'època de Justinià I, fins als ponts d'ús militar construïts en el segle XV per Mehmet el Conqueridor durant el setge.
 |
| El Zenith des del Ferry. |
Finalment decidim anar fent camí cap al vaixell ja que el dia ha estat molt intens i els nens i nosaltres també comencem a defallir.
Però, com que ens ve de pas, decidim passar per la zona de baix del pont de Gàlata...
La gran quantitat de restaurants de peix i marisc, juntament amb el poder de convicció dels cambrers i, per a que no admetre-ho, el cansament acumulat, fan que decidim fer una parada per a prendre un parell de cerveses i té de poma per als nens abans de prossegir el retorn al Zenith.
 |
| A baix els restaurants i adalt...els pescadors. |
Una mica més refets abandonem l'interessant indret amb la sensació que caldria tornar nomé per a fer un àpat en un lloc tant singular.
A la part de dalt del pont els pescadors van omplint caixes amb les captures.
 |
| Pescadors al pont de Gàlata. |
 |
| Detall de les canyes dels pescadors. |
Finalment, després d'un dia intens, arribem al creuer on ens reunim de nou tots al voltant de la taula sopant ben tocades les nou de la nit.
Comentem anècdotes i ens relaxem a base de bromes i conversa relacionada amb el dia d'avui.
Abans de dormir, un últim cop d'ull a la meravellosa ciutat.
 |
| Pont de Usküdar. |
Sense cap mena de dubte, una ciutat per a tornar-hi.
Demà relax a bord del Zenith. Tot un dia de navegació per dirigir-nos a l'última parada abans de retornar al port d'orgien.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada