Després d'una plàcida nit de navegació atraquem, de bon matí, al port de Izmir.
Com els altres dies, després d'un suculent esmorzar, a les 8:00 ens reunim a la coberta 7 per a sortir del vaixell. La ciutat d'Esmirna, a part d'un important centre comercial, no és especialment interessant des d'un punt de vista turístic.
És per això que optem per a contractar una excursió a la ciutat Greco-Romana d'Efesso.
Efes (en grec Ephesos o Teloco, en llatí Ephesus) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba.
En el seu apogeu estava situada a la riba del mar. Tenia un port que es deia Panormos.
Per l’efecte de les sedimentacions al·luvials, la terra va anar guanyant espai al mar i el que havia estat una ciutat portuària, a dia d’avui es troba a set quilòmetres de la costa!
Les ruïnes de Efes son de les importants del mon. Cal esmentar entre les coses que es conserven parcialment:
- El temple d'Àrtemis, una de les set meravelles del mon antic, amb 120 columnes de
20 metres d'altura (de les que només en resta una). - El teatre, amb capacitat per 25.000 persones i que acollia també espectacles de circ.
- Odeum (Odeó)
- El Temple de Diana.
- L'estadi.
- Temple corinti d’Adrià.
- Canteres de Prion.
- La biblioteca de Cels, un ciutadà romà que la va construir en memòria del seu pare.
- La caseta de Maria on la llegenda diu que va viure i morir la verge Maria (es del segle VII)
- L'església de Sant Joan, del segle VI, lloc on suposadament sant Joan va escriure el seu evangeli.
...I la primera latrina coneguda!
La porta d'Hèrcules marca l'inici de l'Avinguda de Curetes . La porta rep aquest nom per les dues columnes que la delimiten i on es representa la figura d'Hèrcules vestit amb la pell d'un lleó.
La llegenda, i la superstició, diuen que qui passa per la porta d'Hèrcules i toca alhora les dues columnes, tindrà 10 anys de fortuna...Que no sigui dit!
Al llarg d'aquesta avinguda, es situaven, a banda i banda comerços de tot tipus. A la dreta, el Temple d'Adrià i al fons la impressionant façana de la Biblioteca de Celsus.
 | |
|
Després, a la dreta trobem: la font de Trajà (102-114 d. C.) i el Temple d'Adrià (117-138 d. C.).
 | |
|
El Temple d'Adrià ser construït, en estil jònic, per commemorar la seva visita a 123 dC.
 | |
|
Em va cridar l'atenció el relleu representant la Medusa.
El mite explica que, originalment, era una bonica dona humana.
Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena.
Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat , varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Posidó.
Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena.
Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat , varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Posidó.
Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva.
Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps.
Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus. Aquest va ser enviat pel rei de Sèrifos, Polidectes.
Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.
 | |
|
Més tard, Perseu va regalar el cap de
Ho trobo apassionant!
La biblioteca de Cels.
Segons ens va relatar la guia, va patir danys a les mans dels Gods i per un terratrèmol en l'any 1000.
Les inscripcions gregues i llatines declaren que va ser fundada l'any 110 dC per Cai Juli Àquila com a monument funerari per al seu pare, Cai Celsi Polemé, que havia estat senador romà i procònsol d'Àsia.
A l'interior de la biblioteca hi havia dues altes càmeres amb una galeria de dos nivells que contenia els nínxols rectangulars en què s'emmagatzemaven uns 12.000 llibres.
La façana es tracta d'una curiosa estructura coríntia esplèndidament restaurada per els Austríacs.
Segons ens va comentar la guia, des de l'interior de la biblioteca, sortia un passatge subterrani que anava directament a un dels bordells de la ciutat...
Imagino lo molt "culturitzats" que servien estar els habitants de la ciutat:
"-Ara torno, vaig a fullejar uns papirs a la Biblioteca.. ."
Des d'aquest punt, seguim pel carrer del Marbre que connecta la Biblioteca
El paviment de marbre fou realitzat al segle V d.C. i finançat per un ric efesi anomenat Eutropi.
Aquesta via constituïa una calçada reservada als vehicles de rodes.
Aquesta via ens condueix fins al Gran Teatre d'Éfeso, excavat en el vessant de la muntanya Pión, també durant el període Hel·lenístic. Va ser posteriorment renovat pels romans.
Aquest tenia seients per a 25.000 persones i era el més gran d'Àsia Menor.
La seva construcció va iniciar durant el període Hel·lenístic, però va ser completada en els temps de Trajà (98-117 dC.).
L'auditori en ferradura forma un angle de 220 °, té un diàmetre de 150 m
L'última grada es troba a 30 metres
Des del teatre, una altra avinguda coberta amb marbre blanc conduïa fins al port...
 | |
|
I per acabar la "visita virtual" us parlaré d'una infraestructura que, lluny de servir a les més elevades aspiracions espirituals o intel·lectuals dels habitants d'Efes, feia un servei del més quotidià:
Es tracta de les latrines.
Les constituïen una construcció rectangular amb parets de pedra i una coberta a base d'una estructura de fusta. Aquesta garantia que, en un moment tant delicat, el sol de l'Egeu no molestés als usuaris de la instal·lació.
Uns bancs correguts de marbre, sense cap divisòria, amb obertures equidistants, feia la funció de banc per a descansar mentre "s'alleugerien".
A la part inferior, una canal de gran secció recollia les deposicions i mitjançant un fort corrent d’aigua, s'evacuaven cap al mar.
Una altra canal de menys secció, amb aigua neta, situada als peus del banc, permetia que, un cop acabada la "feina" es poguessin netejar correctament.
Per altra banda, el vapor que feien circular per l'interior de conductes al llarg de les parets de tancament, assegurava que la temperatura de l'interior de l'establiment fos prou agradable.
S'explica que en una de les cantonades a l'interior de l'edifici, es situava un músic que amb gran efusivitat, cantava acompanyat de sonores melodies per a apagar els "molestos" sons de l'activitat realitzada.
Els senyors de l'època, enviaven als esclaus a "escalfar" literalment el fred banc de marbre per a que, en el moment de menester-lo, el senyor el trobés a una temperatura prou agradable...
 | |
|
Deixant la vessant còmica a un costat, he d’admetre que em va sobtar molt el grau de refinament que demostra una instal·lació d'aquestes característiques.
Pensar per un moment que gairebé 2.000 anys més tard a la resta del món ens limitàvem a buscar un raconet apartat...
Una visita molt intensa i altament recomanable.
Per últim un detall d'un capitell corinti.
Recordo quan ho estudiava a l'institut i pensava: Això ja no existeix...
De tornada a Esmirna, on ens esperava el vaixell va passar un fet que resultarà recurrent.
 | |
|
En plena explicació de la guia ens deixa anar:
"-...En esta provincia hay mucha tradición peletera..."
La mare que els va parir!
Ens van colar una altra visita a una fàbrica de pell!
en aquest cas però va ser una mica menys “cutre”.
En arribar ens va rebre un nodrit grup d'homes vestits amb corbata que ens van oferir un té de poma. Vam passar a una sala amb passarel·la inclosa on el gerent ens va lloar les excel·lències de la nova col·lecció i de cop i volta...
Un passi de moda amb música i models incloses!
A petició d'una de les desfilants, el nostre amic Keru, a qui de per sí ja li costa poc, va accedir a pujar a la passarel·la i, tot engalanat amb una de les creacions, juntament amb la model, va fer la "passejadeta" per a lluir "palmito".
 | |
|
Visiteta de rigor, de tornada al bus. I a embarcar...
Ja instal·lats de nou a bord, ens reunim per a menjar i prosseguir la nostra travessia.
Mentre tant ens relaxem tot fent un refresc a bord...
Proper destí: Istambul...
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada