Per primer dia tornant de vacances torno a agafar la bici de carretera.
Avui sortiré amb la gent de la Unió Ciclista Sant Cugat.
A les 7:12 he agafat els ferrocarrils a "Peu del funicular". Un breu trajecte entre viatgers adormits després d'una nit de "farra" a Barcelona, i en punt a l'estació de Sant Cugat on m'esperava el Xavi.
Sortim cap a Rubí, travessem la població i ens dirigim cap a Sant Muç per una carretera molt agradable i poc transitada.
Tots els comentaris es centren en la grisor del cel:
Tots els comentaris es centren en la grisor del cel:
"-Què sí, ens mullarem, que sí, un altre dia passat per aigua, que sí...Res! que no ha de ploure home!"
I efectivament així va ser. Aquelles coses del pensament positiu...
I efectivament així va ser. Aquelles coses del pensament positiu...
Vam anar fent fins a Castellnou-Can Mir i, des d'allà, fins al creuament amb la carretera de Martorell a Terrassa.
Trenquem a l'esquerra direcció a Can Amat, Costablanca i Martorell.
A la rotonda de sota l'autopista, agafem direcció Castellví de Rosanes fins a Gelida. En d'aquest punt iniciem una ascensió, a bon ritme, fins a la Creu d'Aragall.
He d'admetre que no ha estat la meva millor pujada en temps i que, malauradament, el "parón" de les vacances m'ha deixat una mica fluix.
Tot i així arribo a dalt prou enter i aprofito l'espera a la resta del grup per a menjar-me l'entrepà de fuet que m'he preparat avui de bon matí.
Un cop reagrupats, baixem cap a Corbera de Llobregat fins arribar a Sant Andreu de la Barca. Des d'aquí irecció a Pallejà i... torna-hi!
A pujar a Corbera per Fontpineda...
Les rampes de fins al 16% no em senten massa bé però l'amor propi d'un ciclista és una cosa certament irracional. Apretem els ronyons i cap amunt!
Retornem a la rotonda de Corbera i ara ens dirigim a la Zona Baixa. El grup comença a plantejar qüestions del tipus:
-"Però això què és, bici de carretera o turisme d'urbanització?"
Es decideix parar a fer un cafè ràpid en el bar més "cutre" que recordo en temps. Passo i demano una Coca-Cola per si a un cas...
Reprenem la ruta i seguint la inèrcia del grup, ens plantem a l'inici de les costes de Can Rafel...peu a terra:
-"Jo passo, que això ja m'ho conec. Pujarem dos quilòmetres amb una pendent exagerada per no anar enlloc!. algú ve cap a Molins? a veure si rodem una mica."
Dit i fet, un grupet força nombrós vam iniciar el descens cap a la Palma de Cervelló i tot travessant el Llobregat ens plantem a Molins de Rei. El grup opta per a tornar a casa però en Xavi i jo decidim fer una santa Creu per allò de "sumar".
Al final hi vam anar tots. Pujant a un ritme distès, la conversa va passar per a tots els temes que un grup de "tios" cansats i a tope d'endorfines pot generar...ja us ho podeu imaginar. Fins i tot un petit grup que ens va agafar tot pujant, va baixar el ritme per a unir-se a tant distesa conversa.
A mitja ascensió cadascú va començar a donar tot el que li restava i el grup es va estirar.
En arribar a l'aparcament al peu de sant Pere màrtir, un cop tothom havia arribat, vaig aprofitar per acomiadar-me:
"-Gràcies i fins la propera!"
Per accedir a aquest "recaragolat" recorregut cliqueu sobre la imatge:
A la rotonda de sota l'autopista, agafem direcció Castellví de Rosanes fins a Gelida. En d'aquest punt iniciem una ascensió, a bon ritme, fins a la Creu d'Aragall.
He d'admetre que no ha estat la meva millor pujada en temps i que, malauradament, el "parón" de les vacances m'ha deixat una mica fluix.
Tot i així arribo a dalt prou enter i aprofito l'espera a la resta del grup per a menjar-me l'entrepà de fuet que m'he preparat avui de bon matí.
Un cop reagrupats, baixem cap a Corbera de Llobregat fins arribar a Sant Andreu de la Barca. Des d'aquí irecció a Pallejà i... torna-hi!
A pujar a Corbera per Fontpineda...
Les rampes de fins al 16% no em senten massa bé però l'amor propi d'un ciclista és una cosa certament irracional. Apretem els ronyons i cap amunt!
Retornem a la rotonda de Corbera i ara ens dirigim a la Zona Baixa. El grup comença a plantejar qüestions del tipus:
-"Però això què és, bici de carretera o turisme d'urbanització?"
Es decideix parar a fer un cafè ràpid en el bar més "cutre" que recordo en temps. Passo i demano una Coca-Cola per si a un cas...
Reprenem la ruta i seguint la inèrcia del grup, ens plantem a l'inici de les costes de Can Rafel...peu a terra:
-"Jo passo, que això ja m'ho conec. Pujarem dos quilòmetres amb una pendent exagerada per no anar enlloc!. algú ve cap a Molins? a veure si rodem una mica."
Dit i fet, un grupet força nombrós vam iniciar el descens cap a la Palma de Cervelló i tot travessant el Llobregat ens plantem a Molins de Rei. El grup opta per a tornar a casa però en Xavi i jo decidim fer una santa Creu per allò de "sumar".
Al final hi vam anar tots. Pujant a un ritme distès, la conversa va passar per a tots els temes que un grup de "tios" cansats i a tope d'endorfines pot generar...ja us ho podeu imaginar. Fins i tot un petit grup que ens va agafar tot pujant, va baixar el ritme per a unir-se a tant distesa conversa.
A mitja ascensió cadascú va començar a donar tot el que li restava i el grup es va estirar.
En arribar a l'aparcament al peu de sant Pere màrtir, un cop tothom havia arribat, vaig aprofitar per acomiadar-me:
"-Gràcies i fins la propera!"
Per accedir a aquest "recaragolat" recorregut cliqueu sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: Sant Cugat-Corbera-Molins de Rei-Barcelona |
Una ruta amb poc ritme, molt trenca cames i, que per primera vegada des que vaig en bici de carretera, decideixo acabar abans d'hora. Alguna havia de ser la primera.
De tota manera, com sempre, em quedo amb aquella agradable sensació de dolor a les cames i d'haver gaudit de l'experiència.
Salut! i fins la propera.
De tota manera, com sempre, em quedo amb aquella agradable sensació de dolor a les cames i d'haver gaudit de l'experiència.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada