Diumenge al matí, tot pendent de la mèteo, vaig decidir anar fins a Mataró des de La Garriga.
Molt pendent del cel, vaig llevar-me a les 6:30 per a sortir a les 7:00.
Feia força fresca i el pedalar lleuger em va ajudar a entrar e calor direcció a Llinars.
A mig camí em vaig creuar amb dos ciclistes més amb qui vaig creuar unes paraules:
"-Què, ens mullarem?"
"-Han dit que fins la tarda no..."
"-A veure si hi ha sort!"
I sense brusquedats, vaig recuperar el meu ritme i els vaig deixar enrere.
Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, on ja s'estaven preparant les parades pel mercat dominical i Llinars.
Enfilo direcció Sant Celoni per la, força antipàtica, C-35.
A mig camí, em van atrapar un pilot del Centre Ciclista Granollers. Sense perdre la oportunitat, m'enganxo a roda enmig del grup i fins al trencall de Vallgorguina. Ells segueixen enllà.
Començo a avançar per la serpentejant C-61 i em sorprèn la verdor de l'entorn. Aquesta ha estat una primavera força plujosa i la natura ho deixa palès amb la seva exuberància.
Arribo a Vallgorguina, on un amic de carrera em comentava que els seus pares hi tenien casa i penso que no està malament. Començo a pujar a Collsacreu. Avui tinc les cames força fresques, penso mentre vaig pujant a bon ritme. En arribar a dalt, em trobo un grup de ciclistes descansant de la seva ascensió en sentit contrari.
Sense aturar-me inicio el descens cap a Arenys de Munt. Pel trajecte em trobo un grup nombrós de ciclistes esbufegant per l'esforç.
Agafo la carretera de Llavaneres. És la típica de trams curts de puja-baixa o el que normalment es coneix com un "tobogan".
El Mas Gabana, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Mataró fins al mar.
Passo de la solitud més estricta de la muntanya a la circulació densa de la N-II arran de mar. Vaig a la idea per a passar ben ràpid.
Em trobo uns quants triatletes rodant en sentit contrari amb el cap cot. Qüestions d'aerodinàmica...
En arribar al final de la Ciutat, dubto del camí a seguir ja que em trobo enmig d'una zona industrial i la poca gent que hi ha no sap el que els pregunto o el què em responen no és massa de fiar...
Finalment paro a un ciclista que ve en sentit contrari:
"-Per anar cap a Argentona?"
Em dona unes orientacions que no acabo d'entendre però no el vull entretenir més:
"-Moltes gràcies. I disculpa per haver-te trencat el ritme..."
Faig el que puc i desprès de preguntar-ho un parell de cops més aconsegueixo tenir la certesa que porto bona direcció. Tot sortint de Mataró penso que no m'ha agradat massa el contrast entre la carretera sinuosa del pre-litoral i l'entorn urbà.
Arribo a Argentona i de cop i volta, una imatge familiar em ve a la ment. En una de les sortides que vaig fer a poc temps d'estrenar la bici, amb els de Sant Cugat, hi vam passar.
A la rotonda agafo l'entrada a la C-60 i tot just abans del carril d'incorporació, el trencall cap a La Roca. Pujo a Parpers. Són pocs quilòmetres i es puja molt bé.
A la benzinera que hi ha a dalt aprofito per menjar una mica abans d'iniciar el descens.
Des de La Roca del Vallès vaig fins a la C-60 per a tornar enrere direcció Santa Agnès de Malanyanes. Quan vaig descarregar la ruta a l'ordinador vaig veure la volta que vaig fer a causa del meu desconeixement del terreny.
El tram fins a Llinars se'm va fer molt pesat a causa del fort vent de Llevant que bufava. Un cop a Llinars, vaig desfer el camí direcció Sant Antoni de Vilamajor. El motiu veure si coincidia amb la Rosa i els nens que m'havien comentat que estarien a la hípica que hi ha a mig camí.
I així va ser. Des de la carretera vaig poder-los distingir fàcilment. Ens saludem i quedem a casa.
Com que la ruta no ha sigut excessivament exigent, per a no desfer tot el camí decideixo provar la variant cap a Corró. Una baixada suau em permet tirar de plat i agafar puntes de 57 km/h. M'hi aplico i em planto a Corró d'Avall en pocs minuts. Ara només resta una lleugera pujada fins a Llerona i finalment cap a La Garriga.
Per accedir a les dades de la ruta feu clic sobre la imatge.
A mig camí em vaig creuar amb dos ciclistes més amb qui vaig creuar unes paraules:
"-Què, ens mullarem?"
"-Han dit que fins la tarda no..."
"-A veure si hi ha sort!"
I sense brusquedats, vaig recuperar el meu ritme i els vaig deixar enrere.
Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, on ja s'estaven preparant les parades pel mercat dominical i Llinars.
Enfilo direcció Sant Celoni per la, força antipàtica, C-35.
A mig camí, em van atrapar un pilot del Centre Ciclista Granollers. Sense perdre la oportunitat, m'enganxo a roda enmig del grup i fins al trencall de Vallgorguina. Ells segueixen enllà.
Començo a avançar per la serpentejant C-61 i em sorprèn la verdor de l'entorn. Aquesta ha estat una primavera força plujosa i la natura ho deixa palès amb la seva exuberància.
Arribo a Vallgorguina, on un amic de carrera em comentava que els seus pares hi tenien casa i penso que no està malament. Començo a pujar a Collsacreu. Avui tinc les cames força fresques, penso mentre vaig pujant a bon ritme. En arribar a dalt, em trobo un grup de ciclistes descansant de la seva ascensió en sentit contrari.
Sense aturar-me inicio el descens cap a Arenys de Munt. Pel trajecte em trobo un grup nombrós de ciclistes esbufegant per l'esforç.
Agafo la carretera de Llavaneres. És la típica de trams curts de puja-baixa o el que normalment es coneix com un "tobogan".
El Mas Gabana, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Mataró fins al mar.
Passo de la solitud més estricta de la muntanya a la circulació densa de la N-II arran de mar. Vaig a la idea per a passar ben ràpid.
Em trobo uns quants triatletes rodant en sentit contrari amb el cap cot. Qüestions d'aerodinàmica...
En arribar al final de la Ciutat, dubto del camí a seguir ja que em trobo enmig d'una zona industrial i la poca gent que hi ha no sap el que els pregunto o el què em responen no és massa de fiar...
Finalment paro a un ciclista que ve en sentit contrari:
"-Per anar cap a Argentona?"
Em dona unes orientacions que no acabo d'entendre però no el vull entretenir més:
"-Moltes gràcies. I disculpa per haver-te trencat el ritme..."
Faig el que puc i desprès de preguntar-ho un parell de cops més aconsegueixo tenir la certesa que porto bona direcció. Tot sortint de Mataró penso que no m'ha agradat massa el contrast entre la carretera sinuosa del pre-litoral i l'entorn urbà.
Arribo a Argentona i de cop i volta, una imatge familiar em ve a la ment. En una de les sortides que vaig fer a poc temps d'estrenar la bici, amb els de Sant Cugat, hi vam passar.
A la rotonda agafo l'entrada a la C-60 i tot just abans del carril d'incorporació, el trencall cap a La Roca. Pujo a Parpers. Són pocs quilòmetres i es puja molt bé.
A la benzinera que hi ha a dalt aprofito per menjar una mica abans d'iniciar el descens.
Des de La Roca del Vallès vaig fins a la C-60 per a tornar enrere direcció Santa Agnès de Malanyanes. Quan vaig descarregar la ruta a l'ordinador vaig veure la volta que vaig fer a causa del meu desconeixement del terreny.
El tram fins a Llinars se'm va fer molt pesat a causa del fort vent de Llevant que bufava. Un cop a Llinars, vaig desfer el camí direcció Sant Antoni de Vilamajor. El motiu veure si coincidia amb la Rosa i els nens que m'havien comentat que estarien a la hípica que hi ha a mig camí.
I així va ser. Des de la carretera vaig poder-los distingir fàcilment. Ens saludem i quedem a casa.
Com que la ruta no ha sigut excessivament exigent, per a no desfer tot el camí decideixo provar la variant cap a Corró. Una baixada suau em permet tirar de plat i agafar puntes de 57 km/h. M'hi aplico i em planto a Corró d'Avall en pocs minuts. Ara només resta una lleugera pujada fins a Llerona i finalment cap a La Garriga.
Per accedir a les dades de la ruta feu clic sobre la imatge.
 |
| Wikiloc: La Garriga- Maresme |
M'agrada molt estar a casa veient com plou. De fet sempre m'ha agradat i recordo quan era petit els diumenges a la tarda de tardor fent deures mentre a fora plovia intensament...
Una ruta que tenia pendent des de feia temps però que trigaré a repetir.
El Montseny és més atractiu i amb menys circulació.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada