dimarts, 8 de maig del 2012

Setmana Santa #7. Mykonos. 8.04.2012

En arribar a l'illa grega de Mykonos, vam desembarcar al port de Toyrlos (Tourlos). El nou port de
Mykonos construït a 4 quilòmetres de la ciutat.
Mentre esperàvem al noi del lloguer de cotxes, vam poder badar una mica per moll de pescadors.




Em van evocar les primeres èpoques de la pintura de Jaume Laporta de qui ja us vaig parlar en el seu moment tot i que la estridència amb que pinten aquí els bots, contrasta amb el blanc i els tons foscos de la nostra Costa.


Per a posar-vos en antecedents, referent a la illa cal saber què a part de ser una illa amb totes les característiques pròpies del arxipièleg de la Mar Egea, un centre urbà molt pintoresc i bon clima, és alhora un destí turístic per excel·lència entre la població "Gai".
Plànol de l'illa de Mykonos.

La veritat és que en aquestes dates no hi havia ningú i, al final del dia, ho vam agrair ja que vam poder visitar tota la illa amb molta comoditat i sense cap aglomeració.

A l'hora exacta es van presentar els tres utilitaris que havíem llogat per a passejar-nos per l'illa. Després de aclarir els detalls referents als cotxes i a reclamar algun consell per a visitar l'illa ens vam adreçar cap a Ano Mera, al centre de l'illa.

La primera impressió que ens vam endur era que es tractava d'una illa de petites dimensions ja que en molt poc temps hi vam ser.

En arribar ens vam trobar en plena celebració de la Pasqua.
Monestir de Panagia Tourliani.
I el sacerdot ortodox...

Mentre a la taverna, com els antics pobladors de l'illa...


I és que antigament, gran part de la població de l'illa es dedicava a la pirateria.
Fruit de la gran devoció religiosa que tenien, prometien, en cas d'aconseguir els seus objectius, edificar una capella.
 

La gran quantitat que n'hi ha, dona a entendre que es prenien la feina amb molta serietat. Quina eficàcia!


El resultat van ser un territori ple d'ncontables capelles.
De camí cap a la Platja de Kalafatis, n'observem gairebé tantes com nuclis habitats.


I una altra...




Ens vam dedicar el matí a fer un vol per la costa sud de l'illa tot recorrent les famoses platges de "Paradise" i "Super Paradise", famoses per les festes que s’hi organitzen. Sembla que ve a ser com a Eivissa.


Com que el turistes no hi són, s'hi passegen les vaques...

Pasturant al "Paradise"
 
Ens fem una foto de grup a la Super Paradise
 
D'esquerra a dreta:
Juanra, Zaloa, Arqman, Rosa, Capy, juanjo Keru i Cris.


 La veritat és que tot és molt erm però la llum i la aspror de l'entorn contrasten de manera exquisida amb les construccions fetes pel l'home.
Sobretot que ningú els expliqui que poden posar-ne una a sobre de l'altra per a treure més rendiment del sòl...


Una bona lliçó de bon emplaçament...ho vam treballar tant a l'ETSAB.


Es fa l'hora de dinar i escollim un indret molt agradable arran d'aigua.



Hi havia pop...Una mica ressec.


Dinant al Thalasa.


Un cop vam acabar de dinar ens vam dirigir a la capital, Mykonos poble (Chora, Hora).
Destaca per la bellesa i màgia del laberint format pels seus estrets carrerons de casetes pintoresques de dues plantes, de blancor enlluernadora, amb balcons adornats per flors multicolors i portes, finestres i escales pintades de diferents colors, predominant el blau.



Les cases blanques de Mykonos es pinten dos cops l'any. A més, els carrers, amb el paviment empedrat amb grans lloses amb juntes amples que cada veí, segons marca el costum, pinta de la mateixa manera que abans a casa nostra, cada veí es fregava el tros de vorera davant de casa.




A la part baixa del poble, al costat del mar, hi ha una zona molt vistosa anomenada “petita Venècia”.

És el barri més pintoresc del poble, amb acolorides cases de dos i tres pisos amb balcons de fusta, abocades sobre el mar.




 Decidim entrar en un dels establiment a prendre un cafè...3€ per al turista! però em faig la foto... 
 
Sobre el mar i amb els molins al fons.
 A la part alta de la ciutat encar resten 5 dels 15 molins que hi havia per a moldre el blat.



Tot passejant pel mig de la capital, un signe inequívoc de que la crisi a Europa li està fent molt mal. I a Grècia en concret està resultant francament severa... 


Anècdota a part, la visita és molt agradable.

   

 I evidentment, no podíem acabar el recorregut sense visitar abans...una església més.






Per acomiadar-me de l'atmosfera mediterrània, em paro uns minuts en un cobert que trobo de tornada cap al vaixell per a observar la llum de mitja tarda.



El temporal que ha estat bufant tot el dia ara es manifesta amb autoritat per a donar-nos la benvinguda a bord del vaixell.



Ajudats pels remolcadors del port, el Zenith es separa feixuc del moll on ha estat atracat tot el dia i, després de la Cortès salutació amb tres tocs de sirena, ens acomiadem de l'illa de Mykonos i comencem la navegació cap al nostre port d'origen, Atenes, on demà al matí agafarem l'avió direcció a casa.

Ha estat una experiència molt gratificant. Instructiva alhora que molt lúdica ja que la companya que he tingut tots aquests dies ha estat excepcional.

Hem compaginat amics amb família en un entorn francament singular.
He rigut moltíssim i m'he sentit a prop dels meus fet que sempre em reconforta molt.

Això si, he d'admetre que com a contra partida, crec que m'he engreixat una mica!
Tanta "birra" i tant "Gyros"...en fi que tocarà apretar una mica més a la tornada.

Moltes Gràcies a tots. I a veure si comencem a preparar la pròxima.
La setmana que ve "re-entré"!

Salut! i fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada