dimecres, 16 de maig del 2012

Calella. Pont 1 de maig #2. 1.05.2012

Després d'un dilluns de descans, decidim tornar a sortir per anar als Àngels.


Aquest cop se suma al grup en Xavi que, desprès de participar en una marxa de 300 k. (Brevet), està "descansant" a Llafranc.
Quedem a les 7:30 amb l'Àlex a la piscina dels apartaments i ens dirigim, tot xarrant, cap al creuament de la carretera vella on ja ens espera en Xavi.
Després de la pertinent salutació i la lloança, per la nostra part, de la seva última gesta, comencem a visualitzar mentalment la ruta que farem avui:
Anirem als Àngels per Quart.
Tot just deixem Palafrugell enrere, noto que la roda de darrere em falla:

   -"He punxat!" 


En tot el temps que porto dalt la bici de carretera és la segona vegada. Crec que he estat de sort.
Parem al voral per a canviar la càmera i desprès de dedicar-me una bona estona a inflar amb la manxa de mà, reprenem el camí.


   -"Vaig una mica fluix, a la que trobem una benzinera parem." Els comento mentre anem fent camí cap a La Bisbal.


Entrem a la benzinera i, després de buscar l'adaptador de vàlvula, intento reposar la pressió del pneumàtic...però no puc passar de 70 PSI...
Seguim camí de La Bisbal. Trobem una altra benzinera a la cruïlla de Vulpellac. Mateixa operació i mateix resultat! En fi ja tiro amb la pressió que duc.
La d'avui sembla que sigui la ruta de l'aire!
Tot fent la circumval·lació de La Bisbal pels "mossos", agafem direcció Cruïlles per a pujar a Santa Pellaia.
Anem fins a Sant Sadurní de l'Heura i, entre la verdor dels prats sembrats, iniciem l'asscensió al alt.


En arribar ens reagrupem i coincidim amb un altre ciclista que observa el paisatge. Ens explica que és de Campdevànol i ens acompanya fins a Cassà...
De fet més que acompanyar-nos, fem l'intent de seguir-lo costa avall per la revirada carretera...No frenava! Quin animal. Es nota que està acostumat a fer carretera de muntanya.
Recuperant l'alé per l'esforç de pedalar a les sortides de corba per a retallar la distància cada cop més notable, ens acomiadem i agafem la carretera cap a Girona.


Passem per Quart, famosa per la seva terrissa de color negra que s'obté amb una cocció determinada.

Terrissa negra. Quart.


Just a l'entrada de la ciutat de Girona, agafem el trencall cap a l'autopista i cap al Santuari del Àngels.


Santuari de Mare de Déu dels Àngels. Al cim del Puig Alt.

El santuari dels Àngels està situat a 485 m, en el cim Puig Alt, al massís de les Gavarres.
Anem pujant tot xerrant i gaudint d'un dia esplèndid, fins a cert punt calorós.
En arribar a dalt, esperem l'Àlex i demanem uns "bocates" de truita. Triguem moltíssim en arribar però l'espera val molt la pena.


Façana Santuari dels Àngels.


Mentre tant gaudim de l'espectacle visual que ens ofereix aquest mirador. Les gavarres, la costa brava, la plana del Baix Empordà, la Serra d Roda, les Alberes, la Garrotxa, els Pirineus, les Guilleries, el Montseny i la plana de la Selva s'escampen als nostres peus.

Al fons la neu dels Pirineus.

Com que s'ha fet una mica tard decidim marxar per anar fent el camí de tornada. L'espera i la feble Tramuntana que bufava ens ha deixat ben freds i el descens fins a Madremanya es fa molt dura. A part, el mal estat de l'asfalt no ajuda massa.

Un cop al pla, un ritme constant ens fa entrar en calor ràpidament.
Monells, Sant Sadurní de l'Heura i cap a Cruïlles de tornada a La Bisbal. A diferència de l'anada, a Forallac, trenquem a l'esquerra direcció Canapost. Passem per Peratallada i a Sant Julià de Boada trenquem a la dreta fins a Torrent on ens incorporem a la carretera de Pals.
A escassos 300 m agafem el desviament cap a la Brugera i, circulant lluny del tràfec de la C-66 de Girona a Palamós, ens plantem a La Barceloneta.
Ens esperem a poder creuar la transitada carretera que du a Girona i, ens situem al voral direcció Palafrugell.

Ha estat una bona ruta que a excepció del temps que hem perdut amb la meva roda i els ous de la truita als Àngels, hauríem pogut completar amb una hora i mitja menys. En fi, coses de la bici.
Arribem a dinar a casa.

A la tarda, com l'últim dia, anem a la platja del Castell per a aprofitar el vent que ha començat a bufar aquest matí i que no ha parat de refrescar.

Platja del Castell. Palamós.

Fem volar el nou estel i gaudim d'una tarda de sol en família.

L'estel vola bé!

En marxar faig una foto per a guardar un record de la llum que hi havia.




Ha estat un el comiat a l'altura de la resta d'experiències d'aquestes mini-vacances.
Per accedir a les dades de la ruta, podeu fer clic a la imatge:

Wikiloc: Calella de Palafrugell- Els Àngels per Quart.

Com a ànecdota del dia comentar l'embús excepcional que vam trobar al peatge de l'AP-7 a La Roca.
La gent indignada fent sonar els clàxons, i en arribar a la caseta del peatge, sense especular-ho massa li solto al cobrador desmenjat que hi ha dins:


   -"No vull pagar. Em pots obrir la barrera?" Ell em contesta:
   -"Ya sabe que le van a denunciar?"
   -"-M'és igual, em pots obrir la barrera?"


Desmenjat, surt del seu cau, anota la matrícula i ens obre la barrera i posa el semàfor en verd.
Si ens multen, que els faci profit però m'he quedat descansat i amb aquella sensació d'haver fet el que calia.


Ja ho veieu, unes jornades molt agradables amb final de festa diferent.


Salut! i fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada