Avui, com que no he pogut quedar amb la colla de BTT, he decidit anar a Montserrat.
L'altre dia, badant pel Wikiloc, vaig trobar la ruta Barcelona-Montserrat i vaig decidir fer-la. Vaig sortir per la N-II a Collblanc. Cornellà, Esplugues i fins a Sant Feliu on vaig creuar el Llobregat. Sant Vicenç dels horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. allà, com que mai havia fet aquesta ruta, abans d'equivocar-me, vaig preguntar a un ciclista que anava davant meu:
"-Per anar a Montserrat vaig bé?"
"-Sí, todo recto hasta 'Martorel' y allí dirección Olesa."
"-Moltes gràcies!" I vaig continuar camí.
El que més em va sorprendre va ser l'entorn arquitectònic de la zona: és lleig.
Des d'un punt de vista urbanístic, no té cap mena d'al·licient: és lineal i homogeni.
La veritat és que si no fos pels rètols a l'entrada dels municipis, per més vegades que hi haguessis passat, la feina seria teva per a saber on et trobes. I això és molt indicatiu de que, des d'un punt de vista arquitectònic, no està bé.
La bona arquitectura és del lloc i per tant cada indret hauria de generar una arquitectura integrada en l'entorn. A primer curs de carrera a "introducció a la arquitectura" ens ho deien constantment:
"L'entorn és el que definirà la arquitectura. Mai a l’inrevés!"
Al Baix Llobregat això no passa: l'entorn ha estat envaït per construccions clòniques. Sense personalitat i del més "Standard". I quan no les naus industrials o els "cash & carry" s'escampen al llarg del territori.
Sorprenentment, per contrast amb les noves edificacions, em crida l'atenció les restes d'un imponent conjunt arquitectònic del que va ser el teixit industrial a Catalunya: les colònies industrials.
Van ser un dels models de poblament característics del procés industrialitzador.
Les colònies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai:
- l'espai productiu, on hi havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l'aigua en energia i, per altra banda,
- l'espai on les famílies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues, l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.
A Catalunya, les colònies industrials començaren a aparèixer a partir de la segona meitat del segle XIX i es mantingueren plenes de vida -social i productiva- fins a les últimes dècades del segle XX.
La majoria foren colònies tèxtils, però també n'hi hagueren de mineres, agrícoles o metal·lúrgiques.
Més de la meitat de les colònies de Catalunya van ser construïdes a zones interiors del país. En concret a les conques dels rius Llobregat, Ter, Cardaner o Fresser. Especialment a les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà o el Bages.
Les colònies tèxtils es van construir al costat dels rius per tal de poder aprofitar l'aigua com a font d'energia. Per fer-ho possible, calia construir un seguit d'elements:
- una resclosa, necessària per acumular aigua del riu;
- un canal de derivació, que desviava l'aigua;
- i la roda hidràulica o la turbina, on la força de l'aigua era transformada en l'energia mecànica o electricitat (més endavant, a partir dels anys vint del segle XX) necessària per fer moure els telers i la maquinària de la fàbrica.
Els amos de les colònies volien l'aigua com a força motriu perquè era la font d'energia més barata que existia. Tanmateix, els rius de Catalunya són de cabal magre i irregular i, sovint, l'aigua que hi baixava era insuficient per donar energia a tota la fàbrica. Per no haver d'aturar la producció, calia fer ús d’una font d'energia complementària, el carbó, que s'utilitzava per poder posar en marxa la màquina de vapor.
La construcció de colònies industrials a comarques interiors oferia, també, avantatges de tipus econòmic per als industrials emprenedors: els terrenys eren molt barats i amplis i, per tant, adquirir una gran extensió aquí era molt més assequible que no pas fer-ho a Barcelona i rodalia; els materials constructius eren fàcils d'obtenir; la situació de les mines de Fígols permetia tenir, ben a prop, carbó i, a més, aquests terrenys estaven relativament a prop de Barcelona, des d'on arribaven, gràcies al tren, les matèries primeres (el cotó) que necessitaven les colònies per al seu procés de producció.
 |
| Can Bros. Martorell. |
"Can Bros:
Originàriament hi havia una masia medieval que al segle XVII passà a mans de Jaume Bros, de qui prengué el nom. A l'inici del segle XIX s'instal·la a l'indret una serradora i una farga de coure, així com un molí paperer propietat de Miquel Elies, que hi construí una elegant mansió d'estil neoclàssic.
Hi ha una capella dedicada a la Puríssima (1834) on reposen les seves restes. La colònia tèxtil neix amb l’arribada de la família Castells-Catarineu, procedents d’Igualada, el 1852. Es construeixen progressivament els actuals edificis de pisos de la filatura, els habitatges, l’escola i l’església.
El 1892 hi havia instal·lades 10.320 pues de cotó, 600 pues de llana i 108 telers. Tres generacions Catarineu gestionarien Can Bros fins que van vendre el conjunt a Fontdevila i Prat (1921), industrials del gènere de punt establerts a Mataró, que a la colònia es van dedicar a la producció de filats. La fàbrica va tancar les portes el 1967. El 1850 el cens de la barriada arribava als 700 habitants. D'aquella època és el conjunt de carrers i habitatges petits i amb poques obertures que donen idea de les condicions de vida i higiene de l'època. Per la seva llunyania del centre de la vila i de la parròquia, s'hi edificà una església d'estil neogòtic projectada per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó el 1897. És un temple de nau única i va ser sufragat per la vídua de Ramon Catarineu.
Una mica més antic, però no per això menys imponent...
 |
| Pont del diable. Martorell. |
En fi, quan finalment vaig arribar a Monistrol, la cosa va canviar.
Una ascenció sostinguda de 9 quilòmetres pel mig del massis imponent de la Muntanya de Montserrat és un bon contrapunt a la "lletjor" del trajecte.
Un cop a dalt, visita a la basílica i cap avall.
 |
| Arqman barbut! |
En fi, és una sortida que val la pena per el destí. La muntanya de Motserrat i el seu entorn són esplèndids.
Per a accedir a les dades feu "click" sobre la imatge.
 |
imatge: Mind Cha Bici Vs Bic
Wikiloc: Montserrat
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada