Avui he tornat a quedar amb els de Sant Cugat.
Després de certs canvis d'estatuts, han deixat de ser la Unió Ciclista Sant Cugat per passar a ser el Sant Cugat Club Ciclista. Desavinences de caire estructural va portar a part dels membres del grup a escindir-se i crear un nou club.
Se m'escapen els detalls i em limito a mantenir el contacte amb el Xavi. És per això que si abans quedava amb la Unió ara ho faig amb el Club...
Agafo el tren al Peu del Funicular encara de nit. Fa fred i la manca de llum accentua la sensació d'adversitat de l'entorn...
En arribar a l'estació de Sant Cugat, encara no hi ha ningú...
A diferència de la colla de BTT on la puntualitat és estricta, començo a adonar-me que amb aquest grup les coses van una mica més relaxades en aquest sentit.
Mentre vaig reflexionant en el sentit d'haver matinat tant per arribar a l'hora, es presenta el Xavi, tot vestit de negre i a conjunt amb la seva nova bici: una Canyon del mateix color!
Els flaqueros om força presumits! a diferència de la BTT, a la carretera tot es mira amb més detall.
Com la rosada que goteja de pertot, els membres del grup es van deixar caient... Fins i tot n'hi ha un que truca avisant que ha perdut el tren i que arriba en 10'...
M'ho prenc bé i aprofito el temps d'espera per a tractar temes de caire tècnic amb un membre entès del grup.
El fred és viu i esperem dintre del vestíbul dels Ferrocarrils.
Finalment, amb un quart d'hora de retard, som 16. Entre ells antics coneguts com en Xavi, Martin i l'Àlvaro.
Després de certs canvis d'estatuts, han deixat de ser la Unió Ciclista Sant Cugat per passar a ser el Sant Cugat Club Ciclista. Desavinences de caire estructural va portar a part dels membres del grup a escindir-se i crear un nou club.
Se m'escapen els detalls i em limito a mantenir el contacte amb el Xavi. És per això que si abans quedava amb la Unió ara ho faig amb el Club...
Agafo el tren al Peu del Funicular encara de nit. Fa fred i la manca de llum accentua la sensació d'adversitat de l'entorn...
En arribar a l'estació de Sant Cugat, encara no hi ha ningú...
A diferència de la colla de BTT on la puntualitat és estricta, començo a adonar-me que amb aquest grup les coses van una mica més relaxades en aquest sentit.
Mentre vaig reflexionant en el sentit d'haver matinat tant per arribar a l'hora, es presenta el Xavi, tot vestit de negre i a conjunt amb la seva nova bici: una Canyon del mateix color!
Els flaqueros om força presumits! a diferència de la BTT, a la carretera tot es mira amb més detall.
Com la rosada que goteja de pertot, els membres del grup es van deixar caient... Fins i tot n'hi ha un que truca avisant que ha perdut el tren i que arriba en 10'...
M'ho prenc bé i aprofito el temps d'espera per a tractar temes de caire tècnic amb un membre entès del grup.
El fred és viu i esperem dintre del vestíbul dels Ferrocarrils.
Finalment, amb un quart d'hora de retard, som 16. Entre ells antics coneguts com en Xavi, Martin i l'Àlvaro.
Sortim!
El fred és viu i el retard en la sortida ens fa agafar un ritme viu que amb rapidesa, sortint pel Parc Tecnològic de Cerdanyola, ens plantem a la zona industrial de Polinyà.
Rodem en pilot a un ritme alegre però que encara et permet parlar... Això m'agrada.
Sense adonar-me per on circulem ja que l'entorn és extremadament poc engrescador, em centro en l'asfalt i amb la conversa trivial amb els companys...
En arribar a Caldes de Montbui, la conversa esdevé somorta a raó de l'increment en la pendent del traçat.
Al final, s'imposa el silencia al grup i cada un agafa la seva posició dintre del grup que aviat s'estira fins que es trenca.
Sortim, sense estrebades al cap del grup amb en Xavi i en Martin pendent amunt fins a Sant Feliu de Codines. A la rotonda de l'entrada del poble esperem, tot fent un mos, a la resta de grup.
Reunits i en pilot, reprenem la marxa per l'agradable carretera que ens porta fins a Sant Quirze Safaja, destí de la sortida d'avui.
Passem per davant del cim d'àligues i no em puc estar de comentar la grata experiència de la que vam gaudir en visitar-ne les instal·lacions. Es tracta d'un centre especialitzat en aus rapinyaires on es donen a conèixer al públic les característiques i peculiaritats d’aquests magnífics ocells, a través de visites comentades. Són espectaculars els vols en llibertat que es desenvolupen en un mirador natural.
Alhora funciona com a centre d'acollida d'aus irrecuperables i de cria.
Arribem a Sant Quirze on es decideix esmorzar...
El desgavell en l'horari d'aquest matí fa que alguns del grup decidim seguir ja que s'està fent tard i entaular-se implicaria arribar una hora més tard.
Marxem.
Gaudim de la sinuosa carretera que ens porta fins a Sant Miquel del Fai. És un tòpic turístic però la realitat és que l'espectacle natural val una visita a l'indret.
El mal estat de l'asfalt, en contra del que podria semblar, s'agraeix ja que et permet gaudir de les vistes tot evitant a baixa velocitat, els esbornacs del terra.
Anem fent fins que tornem a Sant Feliu de Codines.
Com que la gana apreta, fem una parada tècnica en un fornet de la vila. Deu minuts i enfilem la tornada.
Per a no repetir el trajecte, optem per tornar per Gallifa.
Comentem l'anècdota de la bandera de l'ajuntament del petit municipi i de l'actitud del seu alcalde...
A bon ritme, arribem a Sant Llorenç Savall des d'on, en fila i donant relleus, baixem fins a Castellar. Sabadell i cap a Sant Cugat. S'ha fet massa tard i abans d'arribar al punt de partida, amb el Martin, decidim agafar el tren a Bellaterra.
Per a accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: Sant Quirze Safaja |
Una ruta força agradable tot i que, com en altres ocasions, l'aproximació no és massa agradable tot i que inevitable.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada