Després d'un sopar al més pur estil alsacià, ens vam acomiadar per anar a dormir.
De bon matí, ens hem llevat amb un canvi notable en el paisatge. Estava tot nevat i això em fa pensar que potser tindrem algun problema alhora de tornar cap a Frankfurt per agafar l'avió...
Una última ullada als voltants de l'hotel on hem estat dormint aquests dies, em permet gravar la imatge entre fantasmagòrica i màgica de la neu davallant, silent, però constant, sobre el gelat llac.
Un cop hem carregat, a dures feines pel seu embalum, l'equipatge als dos "mini vans" que ens han fet de transport aquests dies, agafem la carretera direcció al Centre de formació, on tenim prevista la cloenda del seminari.
Tot i que el conductor no mostra cap signe de preocupació per l'estat de la carretera, jo tinc les meves reserves a jutjar per l'estat de la pista...
Sembla evident que per a aquesta gent la neu no és un problema gaire significatiu... a jutjar per la normalitat e que circulen els cotxes i la gent va pel carrer, es dedueix que hi estan prou avesats.
Això sí, a cada portal, hi ha un veí retirant la neu de la vorera .. no cal avisar als serveis municipals, com abans fèiem a casa nostra, la part de carrer que es té davant de casa cal mantenir-la neta... "Igualet com a casa nostra", penso sense fer cap comentari al respecte.
Enllestim les tasques previstes per la jornada d'avui sense cap alteració significativa a l'agenda programada.
A l'hora prevista, ens acomiadem, tot emplaçant-nos a la propera, i ens dirigim a l'estació per iniciar el retorn cap a casa.
A l'hora exacta, i vull remarcar-ho perquè era en el moment que l'agulla dels segons arribava a les 12, entra a l'andana prevista un tren ràpid ple a vessar.
Seiem i, amb no certa dificultat, encabim les voluminoses maletes en els pocs espai que resten entre seients i mirant de no molestar en excés. Tot i així detecto alguna que altra mirada e desaprovació per la nostra manera de fer...
-Gent del Sur! - deuen pensar mentre desvien la mirada quan els mires als ulls...
El trajecte, tot i ser llarg, es fa amè.
Estació d'enllaç, i sense perdre el temps baixem per a agafar un segon tren cap a l'aeroport.
Amb la por a quedar-me a dalt del tren, surto amb tanta celeritat que, a l'andana estant, m'adono que he oblidat la bufanda dintre el vagó.
-"Entra, entra que encara estàs a temps!" m'esperonen els meus acompanyants.
Però vista la rabiosa puntualitat amb la que ha arribat el tren, em fa por pujar i quedar-me a dintre per a recollir la bufanda... Així doncs la deixo abandonada amb un sentiment de impotència per a haver dubtat alhora de tornar a buscar-la.
I, efectiviament, hauria tingut temps ja que el tren no va marxar fins que, com en el cas anterior, la busca passava pel 12 del rellotge en el minut exacte en que estava previst que marxés el convoi...
En un segon tren ple a vessar de executius, arribem a l'aeroport amb temps de sobra.
Decidim facturar l'equipatge i tornar a visitar la ciutat.
 |
| De camí a facturar l'equipatge |
Un cop a la ciutat, tot i que la temperatura és freda i la visibilitat força minsa, un agradable passeig per la llera del riu ens prement gaudir de les vistes de la ciutat.
Una torre cilíndrica, seu d'una corporació multinacional, em fa pensar amb el nostre "pirulí"... Em quedo amb el segon, que tot i que sempre he pensat que li falta esveltesa, és molt més ric formalment que aquesta forma simple retallada sobre el gris cel alemany.
No puc estar de fixar-me amb el preu de les habitacions d'un Ibis en passar-hi pel costat.
179€!
A Escòcia és el que em va costar dormir-hi tres nits! Començo a tenir evidències de que la economia Germànica si que va bé...
Creuem el riu Main per un pont penjant que ens permet prendre distància per admirar l'Skyline de la ciutat.
Una mica més enllà, pel pont de ferro, tornem a travessar per a endinsar-nos al cor de la ciutat.
D'entre els molts edificis moderns que hi ha, em crida especialement l'atenció, com s'ha resolt el mur cortina d'aquestes galeries comercials.
Hi ha un forat pel que hi plou!
Fixeu-vos que el conducte va des de la coberta a la façana principal.
Els panells lluminosos amb patrons aleatoris també em resulten sorprenents.
Certament una ciutat on es respira la bonança econòmica alhora que un civisme exemplar.
Tot està net i, malgrat la gran afluència de gent que hi ha pels carrers, sorprenentment silenciosa.
No en va s'hi troba la seu del BCE o altrament conegut Banc Central europeu...
Un altre detall de contrast nou-vell:
Ja de tornada a l'estació, a punt per anar cap a l'aeroport, no em puc estar de fer una mica el turista...
Un Frankfurt i una cervesa em senten de fàbula i posen el punt i final a la meva experiència germànica.
Tot fent temps a l'aeroport, em criden l'atenció els models a escala penjats del sostre. Inmediatament, em venen en ment els que tinc jo penjats al del meu despatx i les ganes d'arribar a casa s'apoderen de mi.
El vol s'enlaira i tot recapitulant mentalment les experiències viscudes, m'endormisco fins que aterrem al Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada