Avui toca Especial!
Dintre el calendari de sortides del Sant Cugat Club Ciclista, cada primer dissabte del mes, es preveu fer una ruta especial tant per la seva ubicació així com per la seva distància i desnivell.
La primera es farà per l'Empordà que tant bé conec. No me la puc perdre.
Com que estem passant el cap de setmana a La Garriga em toca matinar per a poder estar a les 8:00 al creuament de la carretera vella de Calella de Palafrugell des d'on tinc previst trobar-me amb la resta del grup que venen de Llafranc.
Arribo amb temps per a canviar-me i arribar a l'hora al punt de trobada.
No hi ha ningú. Reviso el rellotge i per sorpresa meva ja és l'hora...
Espero gairebé 5 minuts i decideixo trucar al Xavi que està a Llafranc.
-"Ara venim. Posar a tanta gent en marxa costa!" -Em contesta quan l'interrogo pel motiu de la seva absència.
Al cap de 15' arriba la resta del grup.
Ja veig que la puntualitat no és un dels seus punts forts!
Sense esperar a que arribin, per a evitar una altra parada, començo a pedalar donant temps a que el grup m'atrapi. Ens saludem i comencem a comentar el recorregut d'avui.
Es plantegen dubtes de com arribar a Calonge sense haver de passar per l'autovia...
-"jo tinc l'itinerari perfecte" comento mentre em poso al davant.
Arribem a Palafrugell. A Mont Ras algú comenta:
-"Falta en Badía!"
Entre trucades per a localitzar-lo i esperar a que arribi passa un bon quart d'hora. Potser sí que acabarem arrencant!
Finalment enfilem la carretera de la depuradora que transcorre paral·lela a la via verda que tantes vegades he fet amb els "nanos".
Al trencall de la carretera de Platja Castell, trenquem a mà dreta per anar cap a rotonda de Vall Llobrega.
Travessem l'autivia pel pas inferior i a la rotonda, agafem el camí asfaltat que ens portarà fins a la Hutchinson de Palamós.
Anem a buscar la rotonda per a tornar a travessar l'autovia però aquest cop per sobre.
La carretera del cementiri ens porta fins a Calonge on, en grup i a bon ritme, iniciem l'ascensió a La Ganga.
Anem ràpids, massa ràpids de fet.
Tot i que tots seguim el ritme, intueixo que al llarg dels quilòmetres l'excés d'ara, a algú li passarà factura...
Arribem al coll i sense esperar, ja que hem arribat a bloc, iniciem el descens cap a La Bisbal.
Aquí ens hem començat a separar i els relleus que hem fet al pla han deixat a més d'un despenjat.
En arribar a La Bisbal, ens reagrupem al creuament. aprofitem per a menjar alguna cosa mentre va arribant la resta dels integrants del grup.
Ja reunits i esbroncats pels més tardans que ens recriminaven no haver pogut gaudir de rodar en grup ja que el ritme era molt alt... iniciem de nou el camí direcció Cruïlles per a pujar a Santa Pellaia.
Ens relaxem una mica i gaudim de rodar en grup mentre anem fent comentaris aguts sobre dietes, entrenaments i altres temes recurrents.
En Xavi aprofita per a fer fotos en marxa.
Dintre el calendari de sortides del Sant Cugat Club Ciclista, cada primer dissabte del mes, es preveu fer una ruta especial tant per la seva ubicació així com per la seva distància i desnivell.
La primera es farà per l'Empordà que tant bé conec. No me la puc perdre.
Com que estem passant el cap de setmana a La Garriga em toca matinar per a poder estar a les 8:00 al creuament de la carretera vella de Calella de Palafrugell des d'on tinc previst trobar-me amb la resta del grup que venen de Llafranc.
Arribo amb temps per a canviar-me i arribar a l'hora al punt de trobada.
No hi ha ningú. Reviso el rellotge i per sorpresa meva ja és l'hora...
Espero gairebé 5 minuts i decideixo trucar al Xavi que està a Llafranc.
-"Ara venim. Posar a tanta gent en marxa costa!" -Em contesta quan l'interrogo pel motiu de la seva absència.
Al cap de 15' arriba la resta del grup.
Ja veig que la puntualitat no és un dels seus punts forts!
Sense esperar a que arribin, per a evitar una altra parada, començo a pedalar donant temps a que el grup m'atrapi. Ens saludem i comencem a comentar el recorregut d'avui.
Es plantegen dubtes de com arribar a Calonge sense haver de passar per l'autovia...
-"jo tinc l'itinerari perfecte" comento mentre em poso al davant.
Arribem a Palafrugell. A Mont Ras algú comenta:
-"Falta en Badía!"
Entre trucades per a localitzar-lo i esperar a que arribi passa un bon quart d'hora. Potser sí que acabarem arrencant!
Finalment enfilem la carretera de la depuradora que transcorre paral·lela a la via verda que tantes vegades he fet amb els "nanos".
Al trencall de la carretera de Platja Castell, trenquem a mà dreta per anar cap a rotonda de Vall Llobrega.
Travessem l'autivia pel pas inferior i a la rotonda, agafem el camí asfaltat que ens portarà fins a la Hutchinson de Palamós.
Anem a buscar la rotonda per a tornar a travessar l'autovia però aquest cop per sobre.
La carretera del cementiri ens porta fins a Calonge on, en grup i a bon ritme, iniciem l'ascensió a La Ganga.
Anem ràpids, massa ràpids de fet.
Tot i que tots seguim el ritme, intueixo que al llarg dels quilòmetres l'excés d'ara, a algú li passarà factura...
Arribem al coll i sense esperar, ja que hem arribat a bloc, iniciem el descens cap a La Bisbal.
Aquí ens hem començat a separar i els relleus que hem fet al pla han deixat a més d'un despenjat.
En arribar a La Bisbal, ens reagrupem al creuament. aprofitem per a menjar alguna cosa mentre va arribant la resta dels integrants del grup.
Ja reunits i esbroncats pels més tardans que ens recriminaven no haver pogut gaudir de rodar en grup ja que el ritme era molt alt... iniciem de nou el camí direcció Cruïlles per a pujar a Santa Pellaia.
Ens relaxem una mica i gaudim de rodar en grup mentre anem fent comentaris aguts sobre dietes, entrenaments i altres temes recurrents.
En Xavi aprofita per a fer fotos en marxa.
El ritme sossegat ens dura poc.
Un parell de pros, ens passen a ritme d'entrenament.
No ens en podem estar i saltem al darrere. El ritme és massa alt i, en un acte de sentit comú, aixeco el peu per a deixar-los marxar. En Xavi aguanta i el perdo a mesura que enllacem revolts.
Trobo un bon ritme i amunt sense dubte.
És una pujada magnífica ja que, a excepció d'alguna rampa, és molt sostinguda i molt entretinguda.
En arribar a Santa Pellaia, recuperant l'alè, ens reunim tot comentant l'experiència.
Un glop d'aigua i avall cap a Cassà de la Selva.
Trenquem a mà dreta per anar gairebé fins a Girona. A quart, agafem el trencall per a pujar Els Àngels.
Anem fent per la coneguda pujada famosa per ser el territori d'entrenament dels professionals residents per la zona entre els que hi havia el mític i, ara demostrat fraudulent, Lance Armstrong.
Arribem a dalt i les cames comencen a coure. Mentre mengem alguna cosa tot esperant la propera parada on esmorzarem, van arribant la resta del pilot.
L'espera es fa llarga i, la manca de sol i el vent que bufa, fa que agafem fred.
Quan arriba l'últim, entre bromes al·lusives, iniciem el descens per la irregular carretera que ens durà a Monells on parem a reposar forces.
El dia és esplèndid i seiem al sol mentre gaudim de botifarres, truites, així com de un pa torrat que trobo excepcional.
Fem el ronso i entre els cafès i pagar ja ha passat gairebé una hora.
Aquests "flaqueros" saben viure bé! A la muntanya tot va a cop de barra energètica o, en el se defecte, d'un plàtan matxucat...
Ens posem en marxa amb les cames fredes però, per sort, ara toca gaudir d'una de les principals característiques geogràfiques de la zona: La Plana.
Corçà, Matajudaica, Ullastret i Fontanilles es van succeint per un entorn excepcional.
La temperatura és òptima, l'atmosfera neta i el traçat sembla fet a mida per anar amb bici. Planer i sense cap vehicle en tot el trajecte.
És curiós com l'entorn pot influir les persones. Sense adonar-nos-en, el ritme de marxa va disminuint, ens anem separant i fins i tot, el to de veu de les converses esdevé somort, respectuós amb l'entorn.
És un moment gairebé màgic.
Però la pau dura poc.
En sortir a la carretera de Pals, el fort vent que ha deixat el cel ras, ens dona la benvinguda tot bufant amb intensitat i de cara!
Ens organitzem i, mentre anem fent relleus, anem guanyant metres fins a la rotonda dels Masos de Pals. Reagrupem per a iniciar l'últim tram de la sortida.
Deixant enrere la platja, iniciem l'ascenció, amb rampes impossibles, per la carretera de la Platja del Racó.
Enmig d'un revolt, la vista ens sedueix fins al punt que parem a fer-nos fotos per a commemorar el moment.
Com sí d'un estudi fotogràfic es tractés, en Xavi ens fa passar d'un en un fins que tots hem tingut el nostre retrat.
Seguint carretera enllà, fem cap a Sa Riera des d'on iniciem l'ascenció cap a Begur.
Ja hi som.
Ens deixem caure carretera avall fins a arribar a Palafrugell. Ens congratulem de la gesta i tot esperant a que el semàfor de la carretera del Far es posi en verd, m'acomiado del grup que es desvien cap a Llafranc.
Per accedir a les dades de la ruta feu "clic" sobre la imatge.
 |
| Wikiloc: Quatre pics Gavarrencs |
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada