el bloc de l'arqman: Collserola naevada. 24.02.2013

Feia dies que no agafava la bicicleta de muntanya i avui, tot aprofitant la nevada que ha sorprès la ciutat, he quedat amb els de Collserola.

A les 8:00, ens hem reunit com sempre al Peu del funicular.

Fa fred i el dia tot just comença a clarejar però s'intueix un gran dia de bicicleta.
Ens trobem en Sergi "perchrón" (té uns turmells i unes cames a l'altura del sobrenom...". El minyó de muntanya de Camprodón, com l'hem batejat carinyosament. El Martin, Steamy Martin, el californià també conegut com a Robocop. En Joanet, l'Agus, Jordi 33. l'Alvarete, en Rob, un atleta de 60 anys que a part de tenir un bon "fuelle" és un gran fotògraf, en Xavi, nouvingut amic del Joan i l'arqman, a qui altrament han batejat com a "BBtro-flaquero" tot parafrasejant al bon amic Agus.

Reunió de patrons: Sergi, Martin, Arqman, Joan, Agus, Xavi. Rob fa la foto.
En Jordi 33 i l'Àlvaro encara no han arribat.

En total doncs som 9.

Esperonats pel fred, ascendim a bon ritme per la carretera de Vallvidrera per a trencar, a mà esquerra, per la carretera de les aigües enllà fins al trencall de Sant Pere Màrtir.

Sense parar, enfilem amunt la serpentejant pista asfaltada fins arribar a les antenes del repetidor. Es nota que estem frescos ja que el ritme és viu.
En arribar a dalt, els efectes de la nevada del dia anterior encara són visibles.

Tot fent un glop gaudeixo del singular espectacle.

Juntament amb el mar, l'efecte homogeneïtzant de la neu sempre m'ha captivat.

Un cop ens reunim tots, l'Àlvaro, afectat des de fa temps per una molesta tendinitis derivada de la seva afició a córrer, el fa abandonar.
S'acomiada a disgust però conscient de les possibles conseqüències que un excés li pot comportar, abandona mostrant un alt grau de responsabilitat... no tinc massa clar que jo hagués actuat igual. Per lo de la responsabilitat vull dir!

Ens deixem caure cap a Vallvidrera i a la placeta de la Verge, agafem la trialera a mà esquerra que davalla cap a Sant Just per la trialera del Bosc. Trencall a mà esquerra per a remuntar una mica i poder carenar però les branques dels pins acabats de podar travessades enmig del camí ens fan desistir.
Anem a trobar la pista i avall fins al "Pony Club". En aquest punt, per la pista tornem a pujar fins a agafar la trialera del Romaní.

Aquí, com que l'indret és més obac, la presència de neu és més notable i la sensació d'aventura s'accentua...

En arribar a dalt, temps per a reunir-nos i trialera avall i la Transversal, direcció a Sant Just, sense parar fins a baixar a la Riera.

Anem lleugers i sense parar ens allarguem fins a Santa Creu tot pujant la matamchos.

Deixem enrere el "merendero" que està a petar de gent esmorzant i fent carn a la brasa i seguim amunt cap a la creu.

Estem força excitats per l'esforç i no podem estar-nos de jugar amb la neu.

Aquest cop li toca al Jordi rebre'n les conseqüències... no es pot arribar tard!

Ens fem una foto i avall per la trialera nevada i amb força gel que a més d'un li fa posar el peu a terra... si no alguna part més del cos!

Des de Santa creu, encetem una nova via que en Sergi ens suggereix.

Val molt la pena i el fet que hi hagi força neu ho acaba de fer rodó.

Passem pel túnel de vegetació que ha cedit pel pes de la neu...

En sortir de l'indret, en Rob trenca la cadena. En un tres i no res ho tenim resolt i reprenem la marxa sense cap altra impediment.

Aquí hi ha força neu i el tacte de les rodes sobre la trencadissa superfície fa que baixem el ritme d'ascenció per a gaudir del "crec-crec" dels tacs sobre la impol·luta superfície.