Avui, com ahir, el matí l'hem ocupat amb la nostra tasca al centre de formació.
Presentacions, Working groups, debats, formació, etc...
La sessió ha durat tot el matí però, després de dinar, els organitzadors de la trobada, ens havien preparat una visita a la Selva Negra.
Un parell de furgonetes ens han recollit i, tot recorrent les nevades carreteres de muntanya, ens hem endinsat al cor de la famosa àrea.
La sessió ha durat tot el matí però, després de dinar, els organitzadors de la trobada, ens havien preparat una visita a la Selva Negra.
Un parell de furgonetes ens han recollit i, tot recorrent les nevades carreteres de muntanya, ens hem endinsat al cor de la famosa àrea.
La selva negra (en alemany originalment Schwarzwald) pertany a l’estat (Land) de Baden- Württenberg la capital del qual és Stuttgard.
Té 3 grans zones força clares: la sud, la centre i la nord.
La més recomanable és la centre, des de Freiburg fins una mica més amunt de Bad Peterstal. Els topònims que comencen per Bad, que n’hi ha a cabassos, seria l’equivalent al nostre “caldes”.
Les zones més interiors han estat tradicionalment aïllades i encara avui transitar per les seves carreretes amb corbes constants en forma de 8 és un espectacle pels sentits pel paisatge verd i exuberant que es pot veure, olorar i que es perd en un horitzó de boscos format d’arbres altíssims, rierols, fonts i racons que semblen trets directament dels contes de fades.
Entre el màgic paisatge, arribem a una zona plena de vinya.
El contrast amb el terra nevat em crida l'atenció.
La imatge que tinc de la vinya sempre va associada a l'aridesa del camp de la Terra Alta que conec força.
Entre el màgic paisatge, arribem a una zona plena de vinya.
El contrast amb el terra nevat em crida l'atenció.
La imatge que tinc de la vinya sempre va associada a l'aridesa del camp de la Terra Alta que conec força.
Es tracta d'una reforma força ben realitzada ja que, respectant l'essència de l'edifici original, ha introduït un nou ús que requereix neteja estricta i materials d'última generació com el vidre o l'alumini.
El contrast és molt atractiu i el resultat és un espai molt acollidor.
Mentre el Mestre xocolater, de clara ascensió Francesa, ens prepara una brevatge aromatitzat amb base de xocolata amb llet, badem pel negoci, on entre altres singularitats, descobreixo uns bombons amb codi Bidi...
No perdo el temps en llegir-lo amb el telèfon per a saber que amaga el críptic pictograma...
De nou a fora, em deixo embolcallar per la magnífica visió, extremadamanet endreçada de les vinyes.
L’activitat principal a la zona és l’agrària, i en concret la fusta.
Les empreses de talla i construcció de coses de fusta són a molts pobles: caixes, bobines gegants per cablejat o parquet són alguns dels productes que hi fan. Encara que la fusta és la més visible, també hi ha una important presència d’embotelladores d’aigua (amb gas, naturalment), donat que la presència d’aigua és omnipresent.
Es tracta d'un cep blanc que dóna un vi d'alta qualitat gastronòmica. És sec i delicadament afruitat, ofereix un bouquet de gran finesa amb aromes minerals i florals. És originari de la vall del Rin.
Atenem a les explicacions del guia que ens parla dels processos de producció del vi.
El negre en botes de roure...
El forat de la part inferior em crida l'atenció.
La resposta està a l'altura de la meva curiositat: era per a que un infant hi entrés per a netejar-la entre cada anyada.
El mareig devia ser notable.
El blanc en bota d'inoxidable...
I per a exemplificar les excel·lències de la producció, ens fan una cata que seu n'hi do. Per a que m'entengueu, no hi ha cap imatge de l'event...
En sortir, incapaç de llegir la paraula del "tirón" em quedo enganxat en una paraula de 22 lletres:
W I N Z E R G E U O S S E N S R H A F T E N
Per a no perdre l'inèrcia, ens porten a sopar en un establiment de cuina típica de la zona carn, patates i verdures per a suportar les inclemències meteorològiques de la zona... Cal estar en forma per a poder estar a l'alçada!
I per a acompanyar-ho tot plegat, un tast de la producció local...
En arribar a l'Hotel, per a poder recopilar tota la informació rebuda durant la intensa tarda de turisme local, res millor que fer-ho tot gaudint d'una "rossa" de producció local...
Demà més.
Salut! i fins la propera.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada