Diumenge al matí...BTT.
Feia dues setmanes, des de l'excursió a Montserrat, que no sortia amb la bici de muntanya.
A les 8:00 ens vam reunir, com és habitual, al peu del funicular.
Érem 9: Keru, Agus, Àlvaro, Sergi, Javier Gallego, Enric, el retrobat Pepe, en Jordi 33 i jo, l'Arqman.
Com que faltava algun habitual, vam anar fent poc a poc per la carretera de Vallvidrera a l'espera que ens atrapesissin...no va venir ningú més.
En arribar a Vallvidrera, com ja comença a ser part del ritual de la btt, plat petit, la corona de 32 i amunt per la rampa de les escales que pugen a la parada de Vallvidrera superior, dels ferrocarrils.
És una pujada explosiva. Cal posar-se de peu però sense passar-se. S'ha de trobar el punt just per a no passar-se amb la força per a no perdre la tracció però la suficient per a no quedar-se parat. Combinació de tècnica i força.
A més, cal mantenir la línia ja que que qualsevol variació en la trajectòria et fa sortir de la rampa i ja estàs llest: Peu a terra.
No és el cas. La faig tota i un sentiment de satisfacció m'envaeix. Quina tonteria, però mentalment, tatxo de la "llista" "Pujar la rampa de Vallvidrera 0 peus"...
Seguim fins a dalt del Tibidabo, on amb l'inevitable "pique", anem arribant tots els integrants del grup.
A espera de l'últim en arribar, improvisem una benvinguda i li fem una "passadís" a l'Agus qui, amb el sentit de l'humor que el caracteritza, ens deixa anar allò tant carinyòs de:
"-Quina colla de cabrons..."
Mitja volta i, per la trialera del costat de l'Hotel La Florida, baixem fins a la pista que tantes vegades faig entre setmana. La de l'"Aaron House". Al costat de la font ens reunim i seguim avall fins a la carretera de l'Arrabassada i, després de fer un metres per asfalt, trenquem a la dreta per a enfilar pista avall cap a can Borrell.
Anem enllaçant revolts entre esbarzers gelosos del seu espai que ens deixen clar que aquell és el seu territori i les esgarrinxades a la nostra pell en deixen constància.. passos tècnics i una vegetació frondosa i de sobte, sortint d'un revolt tancat...Però si sembla que això sigui l'Amazònia!
 |
| Pantà de Can Borrell -Google maps- |
Un llac enmig de la muntanya que ningú tenia controlat a excepció del nostre "sherpa", en Keru qui sembla mentida que, amb el temps que fa que ens movem per Collserola, encara descobreixi nous indrets...
 |
| Enric, Àlvaro, Gallego, Jordi 33, Agus, Arqman, Serguei-P, Pepe i el Keru...fa la foto. |
Seguim pel corriol fins a sortir a la pista del Zoo, direcció Sol i Aire.
Encara sorpresos per la singularitat de la visita, anem pujant fins al trencall que ens durà, fins a la pista de La Torre Negra, que ve de Sant Cugat.
Fa molta calor i el sol comença a apretar de valent. La solució, fugir de les pistes exposades i buscar l'aixoplug de la frondosa vegetació de corriols ocults.
Una bona ombra en la desviació del camí, és l'excusa ideal per aturar-nos a menjar una mica i comentar el decurs de la jornada.
Reprenem el camí i deixant Cerdanyola enrere. Iniciem el retorn per una trilera força tècnica que ens obliga a fer algun tram a peu.
La singularitat accidentada d'algun tram em fa fer un comentari de la perillositat dels esvorancs que les escorrenties han generat.
En concret, un buit enmig de la nostra trajectòria que, ens obliga a passar-lo a peu, és motiu de comentari:
-"Recordeu al pobre Carlos!"
-"Què va passar-pregunto jo"
-"El tío es va fotre forat avall! i de pujada com ara!"
-"Va desaprèixer pel sot i en Joan va saltar darrere seu."
-"Pobre, tenint en compte que ja se n'havia fotut un parell abans, es comprensible que no hagi volgut repetir..."
Ho torno a analitzar amb més deteniment i una esgarrifança em recorre l'espinada. Una caiguda de tres metres fins a una riera, seca, però que està molt avall!
 |
| Admirant l'esvoranc... |
Com no podia ser d'una altra manera, per a il·lustrar l'esdeveniment, el bon amic Jordi 33 es presta a reproduir els fets:
 |
| El "33" en acció. |
Refets de l'atac de riure que m'agafa, anem fent corriol amunt fins a aparèixer a la pista que ens porta al forat de vent. Ens aturem sobre el pont de la carretera de Cerdanyola per a reagrupar-nos.
Ara és anar fent fins a la Font Groga però no sense abans donar mostres del tarannà picat de tot ciclista que es preui una mica: Comencem a ritme lent per acabar donant-ho tot entre esbufecs i renecs!
En arribar a la font ens refresquem i, sense entretenir-nos massa, comencem el retorn cap a casa.
Ja és migdia i no cal allargar-ho més.
Per accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: BCN-Pantà de Can Borrell- Forat del vent-BCN |
Un dia excepcional de primavera estiuenca.
Per cert, aprofito per comentar que el nostre col·lega Xavi, ha estat aquest cap de setmana fent la Irati Xtrem amb la bici de carretera al País Basc...podeu llegir-ne la crònica al seu blog.
Per altra banda, el Monty, la setmana passada va fer la Transcat en BTT: de la Molina al mar a Barcelona...
Ja ho veieu, això està agafant un caire que aviat no podrem ni plantar-los cara!
Salut! i fins la propera.
Per cert, aprofito per comentar que el nostre col·lega Xavi, ha estat aquest cap de setmana fent la Irati Xtrem amb la bici de carretera al País Basc...podeu llegir-ne la crònica al seu blog.
Per altra banda, el Monty, la setmana passada va fer la Transcat en BTT: de la Molina al mar a Barcelona...
Ja ho veieu, això està agafant un caire que aviat no podrem ni plantar-los cara!
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada