Montserrat en BTT. 26.05.2012

Dissabte al matí, vam quedar per a fer una clàssica anual: Barcelona-Montserrat.

Com diu el bon amic Keru:

"-Anirem a tocar la Bola a la Moreneta"

Bromes a part, es tracta d'una ruta llarga que, a part d'algun polígon inevitable, transcorre per paisatges esplèndids tot recorrent el curs del Llobregat.

A les 7:00 ens vam trobar 7 fantàstics, al peu del funicular. Lloc de reunió habitual de la colla de BTT. Keru, Monty, Agus, Jordi 33, Àlvaro, Javier Gallego i Arqman conformem el grup.

A un ritme feixuc, però molt animats, iniciem l'ascensió per la ja tant coneguda carretera  de Vallvidrera. Abans del trencall cap a Molins, atrapem a un grup de tres ciclistes, encara més mandrosos que nosaltres, carregats amb "bocates de paleta" que els hi sobresurten de les butxaques del mallot.

Casualment també van a Montserrat! Deu ser l'època.

Deixant enrere l'asfalt, tot accelerant el ritme a rodar pel les pistes de Collserola: camí de Can Sauró, passeig del grèvol, camí de Can Balsach i fins La Floresta.

Després de dubtar una mica entre els carrers de la urbanització d'habitatges unifamiliars auto-construïts, reprenem el camí en la bona direcció.

Aprofitem els problemes tècnics amb les roldanes de canvi de l'Àlvaro per a fer una pausa i menjar una mica.

Fem cap al Cementiri del Parc de les roques blanques, abans de topar-nos amb el lateral de l'AP-7. Trobem un pas soterrat i apareixem al polígon industrial de Santa Rita a Castellbisbal.

Em crida l'atenció un "cementiri" d'excavadores escampades per un immens solar ple de verdisses. Es nota que fa temps que no les fa servir ningú. Un signe inequívoc de que el sector de la construcció està malament.

Montserrat es deixa veure a l'horitzó.



Després de l'apocalíptica visió, prosseguim el camí, tot seguint una agradable pista forestal entre camps sembrats. El verd intens s'estén fins la llunyania com un mantell sinuós. Al davant l'imponent massís de Montserrat, enrere encara s'albira la silueta retallada de la torre de Collserola.

La torre de Collserola de Foster al fons.

Al final de la pista, tot creuant una carretera poc transitada, arribem a Ca n'Amat d'Ullastrell. Deixem enrere la vila i, tot seguint per la pista, fem camí fins a Ullastrell. Els camps estan en el seu màxim esplendor i es nota que hem tingut una primavera generosa.

Entrem al poble pel costat del cementiri. Travessem el poble i prosseguim el camí tot baixant per una trialera plena de còdols de riu, fins a la riera. El llit de grava grisa i un minse corrent d'aigua són els signes clars que hem arribat al punt més baix del trajecte. Just havent superat el rierol, comença una rampa que ens fa posar el plat petit i emprar la tècnica per a evitar perdre la tracció sobre un terreny tant disgregat.

En arribar a dalt, ens refugiem a sota una ombra per a recuperar-nos de l'esforç. Ens reunim tots i prosseguim direcció Olesa. Accedim al poble a través d'un altre polígon industrial. Fem broma de la bellesa de l'indret i arribem a la plaça on ens aturem per agafar aigua i menjar una mica per afrontar el següent tram del trajecte. Destí Monistrol.

Després de fer un tram de la carretera, agafem el trencall per la pista direcció La Puda de Montserrat. Tot recorrent la pista, anem guanyant altura respecte al Llobregat que transcorre paral·lel, en sentit contrari al nostre recorregut. Sempre m'ha agradat aquesta visió: El riu parsimoniós al fons de la vall i la carretera serpentejant amb els cotxes que semblen una maqueta.

El Llobregat des de la pista de La Puda.

Un cop arribem a la cota més alta de l'itinerari, iniciem un ràpid descens fins a la llera dreta del riu que ens dura fins a sota el pont de Monistrol.

La meva "Epic" i Montserrat al fons.

És un indret agradable ja que la frondositat de la vegetació juntament amb la fresca corrent d'aire que baixa pel curs del riu fa que la temperatura es mantingui agradable tot i la calor que està fent.

Pugem a Monistrol per la serpentejant pista de formigó que ens deixa al parc al costat de l'estació del tren que després agafarem per tornar a casa.

Fem un mos i omplim les ampolles d'aigua per iniciar la part més exigent del recorregut.

A punt per a pujar des de Monistrol.

L'Agus, que ve queixant-se de mal a les cames els últims quilòmetres, opta per a quedar-se i tornar cap a casa tot i que, de ben cert, li hauria agradat poder acabar la ruta amb tots nosaltres.

Creuem el pont i agafem la carretera fins a l'estació del cremallera. Deixem enrere el cementiri de Montserrat i iniciem el recorregut cap a Santa Cecília per la pista.

Fa molta calor i el pilot s'estira a cada corba. Anem fent parades per a refrigerar-nos sota les poques ombres que trobem i esperar a tots els membres del grup. Arribem a Sant Cristòfol i tot passant entre els carrers del llogaret, arribem a la pista que ens durà fins a Santa Cecília.

La visió em sobta molt i aprofito per fer una foto.

La orografia singular que llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant, es mostra amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. El conglomerat reuneix multitud de roques de diferents formes i colors.

Un altre tret característic de Montserrat és l'alta concentració de monòlits de roca a la regió d'Agulles, que fan pensar en el conjunt de torres de la Sagrada Família.

Torres de la Sagrada Família. Gaudí.

També s'han relacionat alguns elements de la Sagrada Família amb les formacions rocoses de les Coves del Salnitre.  Montserrat és a només 35 Km de Barcelona. Malgrat tot, la connexió Montserrat-Gaudí mai s'ha pogut demostrar de manera rigorosa. Però encara que tot sigui només una coincidència, les formes orgàniques creades per la Natura a Montserrat poden il·lustrar l'observació i la interpretació personal de les genials peces arquitectòniques de Gaudí.

Caps de guerrer a la Pedrera. Gaudí.

Un cop feta la reflexió arquitectonica de l'entorn, prosseguim l'ascenció per la pista.



A Santa Cecília.



Sense perdre temps, quan ja hi som tots, Enfilem les últimes rampes fins al monestir. Hi ha una gentada de por.

Com a anècdota comentar que a l'entrada del aparcament, em vaig "tragar" literalment la tanca automàtica. Per sort vaig picar amb el canell esquerre i no vaig caure pe`´o la barra blanc i roja de l'aparcament va sortir projectada pels aires amb el corresponent tarrabastall en caure al terra.

L'escridassada del guarda no em va fer aturar i vaig prosseguir fins a l'esplanada del Monestir.

Ens fem fer una foto per a commemorar la gesta:



Àlvaro, Arqman, Monty, Gallego i Keru. Trobem a faltar l'Agus...



En Keru, en 33 i l'Àlvaro, li posen un ciri a la Verge mentre que jo opto per a retornar al centre de, l'atri per a fer la meva personal ofrena espiritual.

Sense perdre un minut, enfilem la carretera cap a Monistrol amb parada intermitja a la font del frare per a recollir aigua.

A l'estació, tot esperant el tren, rememorem els millors moments del dia entre bromes i comentaris irònics que toquen a tots. Ja se sap, que si tens el clatell vermell de la solana, que si et veig més gras..., quina bona olor que fas...en fi, com els crios!

A les 14:40 pugem al tren direcció Barcelona. Després de fer l'enllaç a Martorell Central, arribem a casa a les 15:50...Potser la propera vegada fem el pensament de tornar amb bici...

Desprès d'una bona dutxa i un plat de macarrons, carrego el cotxe amb les bicis dels nanos i marxem cap a Calella.

Per accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge.



Wikiloc: BCN-Montserrat



L'endemà al matí, per a gaudir del esplendorós, fem la via verda del tren petit fins a Platja Castell. Fixeu-vos la quantitat de pol·len que hi ha. Sembla que hagi nevat... a 31ºC?



Via verda: trenet petit.



A la tarda anem fins l'escullera de Llafranc per a pescar.

Dues julivies, una boga i un serranet no donen per a massa però la il·lusió que ens ha fet compensa l'esforç. I un fumet per fer un arròs blanc, també!

Al capvespre baixem a fer un vol pel poble.

Em quedo hipnotitzat per la visió del mar en repòs i dels tons del cel que amenacen pluja.

Com sempre unes experiències per a relatar i guardar en el record.

El cap de setmana perfecte: família, natura i... bici!

Salut! i fins la propera.