Com la setmana passada, aquest cap de setmana he sortit dissabte per a poder-m'ho combinar amb la organització familiar.
En un principi havia de quedar amb el Sergi del grup de BTT. Un altre que es mor de ganes d'iniciar-se en això de la "flaca". però un problema de logística li ha impedit , a última hora, de disposar de la bici de lloguer que volia fer servir.
Així doncs, he sortit sol. el destí escollit ha estat la zona del parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Vallès Oriental.
He sortit a les 7:00 aprofitant la fresca del matí. Anar fent per la carretera de Vallvidrera per anar a buscar l'Arrabassada que em deixaria a Sant Cugat.
És nota que és dissabte ja que, normalment a aquestes hores, hi ha menys gent i, sobretot, menys camionets de queviures.
He creuat la vila i, a la carretera que porta a Cerdanyola, he agafat el trencall cap a Bellaterra.
M'ha sorprès força la gran quantitat de cases d'arquitectura contemporània i de disseny acurat que hi he vist. No sé perquè tenia la idea que seria una localitat més pròpia de l'autocinstrucció consolidada que no pas d'habitatges unifamiliars d'alt estànding...no es poden tenir prejudicis!
He deixat enrere la zona residencial per a, passant per sobre l'autopista, aparèixer enmig de la zona industrial de Sabadell.
Exceptuant l'avió que hi ha enmig d'una rotonda al costat de l'aeròdrom, aquest tram del recorregut és francament prescindible.
L'únic problema és que per accedir al meu destí, és la via més ràpida.
 |
| Avió exposat a l'accés de l'aeròdrom de Sabadell. |
En fi, vaig fent a través de la Gran Via de Sabadell fins a sortir per l'altra banda direcció Castellar del Vallés on, de fet, comença la veritable fita de la sortida.
Travesso el poble i segueixo per la carretera que porta a Sant Llorenç Savall. La carretera, a diferència de les precedents, és molt agradable: un traçat sinuós enmig d'una vegetació frondosa i amb una pendent suau i constant. a la llunyania, el so intens de l'"Akrapovic" d'una RR, em fa venir en ment allò que amb el temps se'm vé confirmant: si hi ha motos, la carretera valdrà la pena. I així ha estat.
Em vaig trobant amb grupets de ciclistes, que com jo, van enllaçant les corbes muntanya amunt.
A mitja ascensió em crida l'atenció un poble anomenat "Les Marines", d'on deu venir un nom així per a un poble enmig de la muntanya i tant allunyat del mar?
En arribar a Sant Llorenç, dubto i consulto el plànol que vaig imprimir de la ruta. Entro al poble i, travessant-lo pel carrer principal, passo pel costat dels bars plens de ciclistes que, a diferència de jo, van en bici per a, a part de gaudir de l'esport, guanyar-se un bon esmorzar.
Surto del poble direcció Gallifa.
Els plataners a banda i banda de la carretera li donen un aire arquitectònic com si de la nau d'una catedral gòtica es tractés. La llum filtrada em convida a fer una parada per a menjar una mica i aprofito per a fer una foto.
Al passar per Gallifa, l'olor de carn a la brasa i un grup nombrós de ciclistes esmorzant al sol em tempten i penso que començo a estar una mica tip de tanta barreta...Un d'aquests dies, em paro i em foto un tec competent!
Em concentro en la carretera i em crida l'atenció lo apedaçada que està.
Taques regulars d'assfalt d'un negre més intens van disposant-se a banda i banda de la carretera com si d'un escaquer es tractés.
M'hi fixo i veig que estan numerats amb esprai de color blanc...n'hi ha 103!
Sense adonar-me'n em trobo imaginant un mètode per a poder-ne mesurar la superfície. Imagino al enginyer mesurant-ne el desenvolupament amb una rodeta amb comptador com la que fa servir la guàrdia urbana i multiplicant-ho per l'amplada per a treure'n la superfície.
"-...el pedaç 67, té un desenvolupament de 5,36 m per 1,43 d'amplada...7,66m2!" Li diria a l'ajudant amb la llibreta d'anotacions.
Seguidament penso que aquesta deformació professional és força "freak". Ja m'ho deia la mare:
"-Sempre vas amb el cap baix, mirant a terra i no veus el paisatge!" i, pel que sembla, encara em dura!
Tot i que un prodigi de la natura no es pot obviar:
 |
| La Mola. |
Baixant cap a Sant Feliu de Codines.
Un cop a Sant Feliu, passo pel costat del mercat del dissabte i, sense parar-me, començo el ràpid descens cap a Caldes de Montbui per a tornar a Castellar del Vallès punt d'inici d'aquesta volta Vallesana.
Ara enfilo direcció Terrassa i reapareix el paisatge gris i mediocre del Cinturó de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Lleig i molt transitat, vaig seguint fins a Sant Cugat passant per Rubí.
A la rotonda, agafo direcció la Floresta i Les Planes. Vaig fent fins a Vallvidrera des d'on agafo la carretera que em durà a casa.
Es pot dir que la ruta d'avui és la de la medusa.
Per la seva forma sobre el mapa però alhora, per fer un símil amb l'invertebrat, amb un cap vistós i agradable però amb uns tentacles llargs i molestos...
Per accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge.
 |
| Wikiloc: Volta Vallesana. "La Medusa". |
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada