Després de tanta bici, avui farem una excursió
a peu.
El nostre destí, Tamariu.
Es tracta d'una volta curta però molt
atractiva anant per l'interior i tornant pel camí de Ronda.
Aquest cop he quedat amb el Ferran, el meu
company d'excursions.
Quedem a les 8:00 a Calella per anar, en moto
fins a Llafranc des d'on sortim tant ben punt aparquem.
Comencem a pujar direcció Sant Sebastià. Amb
la respiració entretallada a causa de l'esforç, anem parlant de temes
inconnexes. Ens posem al dia l'un de l'altre.
Agafem la pista (PR C-107) que ens durà a la
carretera de Tamariu i, en un trencall amagat a mà esquerra, ens desviem per
anar a veure el Dolmen de Can Mina dels Torrents, que havia romàs inèdit fins
al 1964, any en què fou excavat.
Es tracta d'un probable sepulcre de corredor
de cambra subcircular aprofundida artificialment que, pel tipus arquitectònic,
caldria datar-lo entre els anys 3400-3000 a . de C. Interiorment fa 1,80 m de llarg, 1,50 m d'amplada i 0,90 m d'alçada màxima.
 |
| Dolmen de Can Mina dels Torrents.
El dolmen és una construcció de pedra semblant
a una gran taula de pedra, pròpia del neolític.
La paraula dolmen ve del bretó, i vol dir
"taula de pedra".
La formació bàsica del dolmen la constitueixen
dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades
d'altres pedres a les rodalies, de grans dimensions.
El tipus més senzill -dues pedres verticals i
una d'horitzontal- s'anomena cista, o sigui caixa; quan el dolmen central en té
un altre de més petit que li serveix d'entrada, rep el nom de Sepulcre de
corredor: passat el corredor d'entrada s'arriba al dolmen major o galeria
coberta a manera de cambra, on s'han utilitzat diverses pedres verticals.
Fem una foto i tot plantejant-nos la
autenticitat del conjunt, retrobem la pista i amen fent fins a la carretera.
Amb molta cura travessem a l'altra banda i,
després d'escassos 200m., tornem a agafar la pista. Entre pins i amb una
lleugera pendent ascendent, arribem a albirar per primer cop, el mar
entre els pins tant característic de la zona.
Seguint el PR, amb les marques
característiques de colors blanc i vermell, ens endinsem al corriol que,
serpentejant, ens deixa a la part alta de Tamariu.
És molt d'hora i tot està tancat, decidim anar
fent fins a
|
 |
| Tamariu. |
Deixant enrere la pintoresca població,
comencem a recórrer el camí de Ronda (GR 92) que, a una certa cota respecte el
nivell del mar, voreja la costa per indrets fantàstics.
Es respira una serenor estranya, en certa
manera inquietant. El que avui és calma, en hores pot esdevenir un terrabastall
extraordinari. Això és La Costa Brava...
El camí ens condueix, com si del vol d'una gavina es tracés, amunt i avall al llarg de la costa amb la visió constant del mar a mà esquerra.
I
Vora la
mar eternament inquieta
floreix
immòbil la pomera blanca,
i el
presseguer vermell, que riu i brilla
prop la
mar inquieta aquietadora.
II
Degué
ser un dia així que el bon Jesús
caminà
sobre el mar; el cel i l'aigua
serien,
com avui, llisos i blaus...
I la Visió anà ràpida a
l'encontre
dels
encantats deixebles en la barca.
III
El cel
ben serè
torna
el mar més blau,
d'un
blau que enamora
al
migdia clar:
entre
pins me'l miro...
Dues
coses hi ha
que el
mirar-les juntes
me fa
el cor més gran:
la
verdor dels pins,
la
blavor del mar.
Encisats per la singularitat de l'indret iniciem el divertit descens cap a la platja.
Parem a esmorzar...
 |
| Cala Pedrosa. |
 |
| L'indret bé s'ho val... |
Arribem al mirador de Ramboia. Està situat al pla de Sant Sebastià. El conjunt consisteix en una torre de vigilància i una antiga ermita i hostatgeria.
Uns metres més avall hi ha el Far amb el mateix nom de l'accident geogràfic. el cap de Sant Sebastià. Des d'aquest punt podem observar la badia de Llafranc el nostre destí.
Baixem pel dret fins l'aparcament on tenim la moto i donem per acabada la sortida.
Per a accedir a les dades de l'excursió feu clic sobre la imatge.
 |
| Llafranc-Tamariu-Llafranc |
Una experiència diferent molt assequible per a tothom i altament recomanable.
Salut! i fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada