Setmana Santa #3. Màrmaris. 4.04.2012

Al capvespre de dimarts mentre el "Zenith" fa brogir la seva sirena tres cops a llargs intervals, abandonem la paradisíaca illa de Santorini per a dirigir-nos al següent destí.

Posta de sol camí de Màrmaris. Turquia.

L'endemà al matí, en una mar d'espill, establim contacte visual amb la costa Turca. El port de destí és Màrmaris, al sud-oest de la península d'Anatòlia.

Arribant a port. Foto: Keru

Desprès d'esmorzar a la "escocesa", a les 8:00 posem peu a terra i, després de passar per un inexistent control duaner, ens plantem al mig de Turquia amb l'únic objectiu de negociar el preu de tres taxis per anar a Dalyan.

Després de que tothom, turistes i taxistes féssim veure que estàvem molt ofesos per les pretensions econòmiques d'ambdues parts, hem acordat la suma de 110€ per taxi i un recorregut de gairebé 200km d'anada i tornada.

No és excessivament econòmic però tenim poc temps i ganes de visitar el nostre destí. Els banys de fang.

El trajecte transcorre primer per una autopista acabada d'estrenar per acabar en una carretera secundària amb venedors de taronges al boral.

Em crida molt l'atenció la gran quantitat de plaques solars que hi ha instal·lades a les cobertes dels habitatges. podria afirmar que el 90% de les construccions en té com a mínim una a la coberta. La veritat és que potser són eficients des d'un punt de vista energètic però es pot afirmar que són extremadament lletges...

Finalment arribem a Dalyan.

Minaret d'una de les mesquites locals.

Per accedir als banys de fang només hi ha la opció de llogar un bot fluvial que, després d'una agradable estona entre joncs i la placidesa de les aigües del riu, ens  desembarca a la riba esquerra.

En busca de la famosa "caretta" o tortuga turca...

Arribem al complex on hi ha els banys de fang.

Després de pagar la pertinent entrada, ens canviem la roba pel banyador i procedim al ritual:

Ens submergim a un toll de color gris. La primera impressió és sorprenent: els peus s'enfonsen en un llit de fang espès i calent.

El següent pas...l'empastifada general!

Arqman mans a la feina!

Amb el Juanjo evocant els atletes de l'antigó...

 

Juanjo i...La Cosa "Juanra"


Un cop ben sec el fang, per a que faci l'esperat efecte rejovenidor, cal treure's la crosta a base d'una dutxa d'aigua freda...molt freda.

No m'estranya que es tonifiqui la pell. Amb el fred et quedava tot més ters i tibat!

Per a refer-se, prèvia dosi de mànega a pressió per a retirar l'excedent de fang que la dutxa no va esbandir, bany a les aigües sulfuroses.

Olor intensa però molt reconfortat.

En sortir, nova ruixada, roba seca i cap al bot que cal visitar les tombes Lícies...

En les parets del penya segat, tallades en la tova roca calissa, impressionants fronts de tombes datades sobre el 400 A.C. Sorprèn la laboriositat de les obres.

Seguim riu avall en busca de la desembocadura però anem una mica justos de temps i indiquem al nostre patró que viri en rodó per a tornar a Dalyan on en esperen els taxis.

Amb una sorprenent celeritat, iniciem el camí de retorn...

De sobte el nostre conductor, amb un anglès prou acceptable ens deixa anar:

"- I've a friend, leather factory. Very big, very cheap..." (tinc un amic, fàbrica de pell. Molt gran, molt econòmic...)

Com a evasiva educada, intentem fer-li entendre que a les 14:30 hem de tornar a estar a bord, al que ell assenteix comprensiu.

Tot seguit truca pel mòbil i, després d'una breu conversa, contesta:

"-No problem my friend!"

La següent acció: accelera el cotxe i comença la cursa contra rellotge per l'autopista. Els altres dos taxis el segueixen.

Finalment, ja a Màrmaris, ens planten davant d'una nau amb el rètol "Best Leather" o alguna cosa semblant on un grup de quatre o cinc homes està esperant-nos a fora.

Força desconcertats, baixem dels taxis i entrem a l'establiment. Com si d'un "outlet" es tractés, estibes de prendes de pell esperen els visitants...

Fem una ullada de cortesia i ens mirem amb cara de circumstàncies:

"-Què collons hi fotem aquí?"

"-Thank you very much, your shop is really good! But...maybe next time..."

Pugem als taxis que ens porten de nou a l'aparcament del moll.

Ens reunim per a dinar a bord mentre el "Zenith" després de la protocolària salutació acústica, abandona el port direcció al nord.



Màrmaris al fons

La veritat és que després de l'espectacle visual d'ahir, la visita d'avui no ha estat al mateix nivell: una mica massa de cotxe per a cobrir-se de fang gris...Ha estat molt bé però potser no ha estat tant singular com imaginàvem. Per altra banda les tombes espectaculars i el trajecte amb bot fluvial també molt bé.

Ah, i l'experiència amb els "locals"...en fi, això és Turquia!

Salut! i fins la propera.