Jaume LAPORTA-pintor

Avui vull fer-vos alguna pinzellada sobre de l'artista plàstic Jaume LAPORTA.

A part de ser un professional amb una carrera molt dilatada, és el meu pare!

Al llarg de la vida hem conviscut a casa entre bastidors, marcs i aiguarràs. Per a mí la pintura no és només una feina, és una manera de viure.

Com haureu vist en alguna de les meves entrades anteriors ja he penjat alguna imatge de les seves creacions. La pintura, com us dic, ha estat present al llarg de la meva vida i avui us mostraré dues creacions signifacatives per a mí.

El primer és l'estudi per a Arquitecte.

El dia que vaig aprovar el projecte final de carrera els pares, el Jaume i la Memi, em van fer aquest regal que, a dies d'avui, presideix casa meva:

Pastel 150 x 75

Recordo posant a l'estudi de Santa Eulàlia...  a mode d'anècdota us comentaré que el plànol que hi ha representat al fons del quadre correspon a un dels que vaig fer per a l'assignatura de Projectes IV a l'ETSAB. Era l'adeqüació en habitatges de l'Edifici David destinat a l'antiga fàbrica de cotxes i posterior aparcament al carrer Aribau de Barcelona. El meu professor era Ramón Sanabria.

Arrel d'aquest projecte, vaig entrar a treballar al seu despatx i hi vaig estar uns quants anys. L'experiència Artigues & Sanabria va ser un bon aprenentatge i certamanet significatiu per a la meva formació com a professional. En guardo un record esplèndid. 

Casualment, després d'uns quants anys treballant al despatx del carrer Balmes, ens vam traslladar a la desena planta de l'edifici que, anys enrerre va ser objecte del projecte que em permetria entrar a treballar amb els "Ramons".

Quina coincidència!

L'altra obra que us vull mostrar és aquesta:

Cosme i Damià

		Oli sobre fusta 240 x 55

Com podeu apreciar, el model de Damià també sóc jo. En Cosme és l'Eloi, el meu germà.

Aquest conjunt correspon a un encàrrec del sr. Tomàs, el propietari de la farmàcia situada a la Plaça Rovira i Trias de Gràcia a Barcelona.

Per fer una mica d'història heu de saber què, segons la Wikipèdia, Cosme i Damià (Κοσμάς και Δαμιανός, Kosmás kai Damianós), els Sants Metges (Aràbia?, s. III - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes.

Les fonts recullen diverses tradicions diferents, que els fa asiàtics (tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa), romans (tradició siríaca) o àrabs (tradició romana, estesa a occident). Totes tres tradicions coincideixen que eren germans bessons i metges, i que van fer guariments poc menys que miraculosos.

La tradició occidental els fa nascuts a Aràbia, al si d'una família rica.

Van aprendre medicina a Síria i la van exercir al port d'Aegea de Síria (Cilícia, actual Ayas, Turquia), al golf d'Alexandreta. Molt pietosos, no cobraven els seus serveis, per la qual cosa eren anomenats amb el terme grec Anàrgiroi ("sense diners"); aplicaven així la dita evangèlica: "El que veu rebre de gràcia, doneu-lo de gràcia".

Durant la persecució dels cristians de Dioclecià (284-305) foren detinguts pel prefecte Lísies de Cilícia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats. Les passions parlen de "cinc cops martiritzats"; segons les fonts foren lapidats, però les pedres retornaven contra els botxins, o fuetejats, crucificats i assagetejats (també les sagetes es tornaren contra els soldats), o llençats al mar amb una pedra al coll, aconseguint surar-ne i, finalment, cremats en un forn. La tradició més coneguda fa que, finalment, foren decapitats, juntament amb els seus deixebles: Àntim, Leonci i Euprepi, a Cir, prop

El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.

Només una vegada van acceptar una recompensa: tres ous que va donar la pagesa Pal·làdia a Damià, per haver-la guarit. Cosme, segons una llegenda, en fou tan decebut que els hagués acceptat que va dir que volia ésser sebollit lluny del seu germà. Quan en recolliren els cossos després del martiri, volgueren respectar la voluntat de Cosme i enterrar-los separats, però un camell ho impedí: miraculosament, va parlar i va dir que Damià només havia acceptat els ous mogut per l'esperit de caritat i per evitar que la dona se sentís humiliada en refusar-ne el do. Llavors, foren enterrats un a la vora de l'altre.

Se'ls coneix com a Sants Metges perquè guarien tant homes com animals. Tots els oficis que exercien la medicina tenien Sant Cosme i Sant Damià per patrons i advocats. Antigament, el dia d'aquests sants, a Catalunya els metges no visitaven cap malalt, ja que hi havia la creença que els sants patrons vetllaven per ells i els protegien.

 Els sants metges eren patrons de la família Mèdici de Florència, per la qual cosa són molt presents en obres d'art florentines de l'època.

En fi, ja ho veieu, model per a un estudi d'arquitecte o per a patró dels metges...l'altra professió que m'hauria agradat exercir.

Per cert, per acabar, us poso l'enllaç amb el Telenotíces Comarques de TV3 del dia 8 de desembre de 2012 on, a partir del minut 20:39, podeu veure un resum de l'obra exposada a la Sala Rossinyol de Sant Cugat del Vallès.

En definitiva un privilegi poder formar part, ni que sigui de manera testimonial, del fons d'art d'en Jaume LAPORTA, pintor excepcional i referent a la meva vida, també.

Més informació al Bloc LAPORTA_PINTOR

Salut i fins la propera.