Lahr. Germany 12.02.2013 #1

Des de la setmana que vaig estar a Àustria fent un curs, no viatjava al nord d'Europa.

Aquesta vegada he anat a Lahr, a Alemanya.

L'avió sortia a les 7:40 de manera que m'ha tocat matinar. A les 4:20 m'ha sonat el despertador. De fet, com ja ve sent habitual en les ocasions que m'he de llevar a "fora d'Hores", em desperto abans que ho faci la melodia del telèfon que prèviament he configurat a aquest efecte.

A les 5:20 agafava un taxi que, a una velocitat inusual, m'ha deixat a la terminal 1 amb menys temps del que havia previst per a fer el trajecte.

-"Amb Lufthansa..." li he dit al conductor per a que em deixés a la porta correcta per a no haver de traginar la pesada maleta farcida de roba d'abric.

Desk 501-505, he vist al panell d'informació. Facturo sense problemes i després de la humiliant i, penso que poc efectiva, experiència de mig despullar-me per a passar un suposat control de seguretat a mans de la Guàrdia Civil, he accedit a la zona d'embarcament.

Dic "poc efectiva" pel fet que davant meu ha passat un noi amb roba de treball i una motxilla plena de cordes i arnesos... Les botes amb puntera metàl·lica, no han estat un impediment per a que passés a través de l'arc detector de metalls però la major sorpresa va ser que, veient el contingut de la motxilla, composat per un casc, un arnés, corda i mosquetons metàl·lics... tot es va reduir a un:

     -"Tienes un contrato para ver a donde vas a trabajar?"- li diu un guàrdia baixet amb posat de sufucència.

      -"Si..." li diu l'altre mentre li ensenya un paperot rebregat, que podria haver fet ell minuts abans.

      -"A vale, puedes pasar"  concedeix el policia.

Puedes pasar? penso emprenyat. 

Qualsevol de les coses que duia a sobre podrien matar d'un sol cop a una persona sense cap mena de dubte!

I recordo que a mi em van confiscar una ampolla de colònia de 150cc. que no vaig pensar a facturar per que podia constituir un problema de seguretat per l'avió ja que excedia els 100cc.

Que cabrons! no puc evitar de pensar tot posant-me el cinturó mentre vaig arrastrant els cordons de les sabates pel lluent terra de la terminal. Em prenc un cafè per a deixar enrere la mala llet que he agafat de bon matí. Tot i que el que m'hagués calgut hauria estat quelcom més fort...

Embarco amb puntualitat germànica i a l'hora ens enlairem direcció al nord per sobre la plàcida costa barcelonina.

Dues hores més tard l'avió aterra a Frankfurt.

Com em va passar a l'aeroport de Viena, em crida l'atenció de l'austeritat de la arquitectura.

Tot és de tonalitats neutres i a base de xapa d'acer o panells de fusta laminada de tons suaus. Cap estridència ni cap concessió a games cromàtiques més enllà del gris... A mi m'agrada.

En escassos metres de cinta transportadora, arribo a la estació del tren...

Igual que al Prat on cal fer una excursió amb l'equipatge per a agafar un tren de tercera que ni tant sols tens la garantia que arribarà a temps.

A l'andana nombre 5, amb un fred considerable, aguardo l'arribada del convoy que em durà a Offenburg on em caldrà agafar un segon tren, tipus rodalies fins a Lahr.

El primer és un espectacular tren ràpid del tipus ICE high-speed que fa el trajecte Amsterdam - Zurich...Jo en faré un petit tram.

Localitzo el meu lloc i amb el temps just per a asseure'm, arranca silenciosament direcció al sud.

Esplèndid trajecte en silenci tot i que el tren està pràcticament tot ple. Arribo al meu destí i amb un interval de 7 minuts, canvio de via per agafar un tren de dos pisos per a fer la part final del trajecte.

Finalement, amb taxi, arribo a l'hotel on estaré dormint mentre duri el workshop en el que he vingut a participar dintre el marc d'un projecte d'àmbit europeu.

El lloc és força pintoresc i per un moment em fa pensar amb un "poble espanyol". És a dir una construcció nova recreant-ne una de tradicional. en aquest cas un conjunt agrícola amb bestiar i tot.

té molt bona pinta.

Un cop instal·lat, surto a fer un vol pel complex on descobreixo un sorprenent entorn d'allò més bucòlic...

La nit anterior ha nevat i el resultat és molt bonic.

Després de desfer l'equipatge i reposar una mica, a les 18:00 ens reunim amb la resta de participants i, tot gaudint d'una fantàstica gerra de cervesa artesana,

 Ens posem al dia tot allargant la conversa fins a l'hora de dormir.

Demà més...
Salut! i fins la propera,

Viladrau - La Garriga 2013. 10.02.2013

Com ja fa forces anys, ahir vaig participar a la 42a edició de la Viladrau - La Garriga.

El dia abans però, amb previsió, ja que no podria sortir amb la bici, vaig venir tot fent el recorregut per Castellar des de Terrassa:

Wikiloc: BCN - La Garriga

A les 3:30 m'he llevat per a poder esmorzar amb calma i enllestir els preparatius per a les 4:30 estar a la cua dels autocars que ens duran a la sortida. A diferència d'altres anys, enguany no ha fet tant de fred com en altres edicions. Una espera que ha culminat en pujar al tercer autocar de la sortida.

Al cap d'una hora escassa de trajecte hem baixat a la Barita, a la carretera que va se Viladrau a Seva que tantes vegades he fet en bici.

Una ascensió preciosa entre castanyers en plena nit, ens ha deixat a San Segimón.

Tot ascendent d'una manera menys pronunciada, hem accedit al Coll Formic.

Pla de la Calma, on la organització ens ha ofert un suculent bocata de botifarra  i enllà fins a iniciar el descens cap a Sant Cristòfol.

Aquest és el tram més bonic del recorregut ja que transcorre per dintre el bosc i de tant en tant ofereix unes espectaculars vistes dels Cingles de Bertí.

En arribar a Sant Segimón, un glop del càntir i avall fins a la Garriga.

A la plaça, després de 5:45 hores, he gaudit d'un agradable aperitiu per a concloure la jornada.

Per accedir a les dades de la caminada feu clic sobre la imatge:

Bona ruta a peu ja que la pujada intensa es troba a la primera part del recorregut de manera que la resta és més relaxada, tot i que els quilòmetres van deixant-se notar, el perfil de l'excursió ajuda.

Salut! i fins la propera.

Ruta patins "El Mono". 31.01.2013

Per tercer dijous consecutiu he anat a patinar amb la gent del SAT.

Avui, després d'un matí força atrafegat, he decidit sortir a patinar per a esbargir-me una mica i deixar enrere l'enrrenou de la setmana.

A les 22:45 estava a la Font de la Granota a punt de marxa.

En arribar ja hi havia tothom. Per grata sorpresa meva, he retrobat gent que feia força temps que no veia. He tingut la sensació de que la il·lusió ha estat recíproca.

Tot xerrant hem creuat la Diagonal per a endinsar-nos a Gràcia. 

Recorrent els carrers de la Vil·la, i per a sorpresa dels passavolants, hem anat fent fins al carrer Camèlies i travessant la Travessera de Dalt hem seguit enllà fins a la Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat on hem iniciat un curt descens per trencar a mà esquerra cap a la Plaça Catalana on hem aprofitat per a fer un glop a la font.

Tot i que avui acaba el mes de Gener, la suavitat de les temperatures ens fa suar de valent i cal reposar líquids.

Penso per mi: "Quan jo era petit, recordo que feia més fred..."  Et fas gran!

Enllà pel carrer Amílcar fins a travessar Fabra i Puig, seguim mentre voregem el Turó de La Peira.

Malauradament, cal recordar que la matinada de l'11 de novembre de 1990, l'esfondrament d'un edifici va deixar a la vista l'existència d'una greu patologia estructural que afectava la majoria de les vivendes del barri del Turó de la Peira: l'aluminosi, una patologia del formigó que en degrada la resistència i posa en perill l'estructura dels edificis. Com a conseqüència uns 3.000 habitatges foren substituïts o rehabilitats.

Apunt sociològic fet, en tornar a creuar el Passeig de Fabra i Puig, que per l'altra vessant del Turró també en ressegueix la seva base, trenquem a la dreta fins a trobar-nos amb el Passeig de Valldaura.

Ens aturem un moment a sota el pont de la Meridiana per a reagrupar-nos i seguim, trencant a mà esquerra pel carrer Bartrina. Carrer Palomar i girem a la dreta per Ferran Junoy. Un gir estrany però la maniobra està justificada...

La tradició marca que en aquesta ruta, anem a buscar la entrada de l'aparcament soterrani de La Maquinista per a travessar per dintre, el centre comercial...

Gamberrada en tota regla!

En sortim a tota castanya per a evitar trobades desagradables amb els vigilants. Carrer del Potosí enllà, creuem el Besós per dalt i el remuntem per la llera Est, pel passeig Salzereda fins a la Rambla de Santa Coloma. Enllà acabem fent cap a Montigalà.

Tot recorrent el lateral de la Ronda de Dalt, ens allunyem de Barcelona fins al carrer Joan d'Àustria a Badalona.
Espectacular descens fins al mar.

Ara gaudim de la magnífica rambla Badalonina que, per cert, deu ser la única del món que no és perpendicular al mar. Cal saber que una rambla (de l'àrab ramla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges. El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi.

Actualment, però, i sovint per influència de la Rambla de Barcelona, designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa. Aquest seria el cas que ens ocupa...

El nou passeig marítim.

Anem fent fins a passar per davant de la mítica fàbrica d'anís del Mono.

El remodelat passeig marítim, ha tingut en compte la singularitat de l'indret i, en una magnífica tarima de fusta sobre les roques de l'espigó, assegut en un banc, hi ha una escultura al·legòrica al mono que dona nom a la marca.

Tanmateix des d'aquest punt s'accedeix a una passarel·la sobre el mar que val la pena recórrer per a admirar la vista del litoral il·luminat.

La fàbrica és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista, dissenyat per l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, i els cartells publicitaris de Ramon Casas.

La marca ha estat associada al Modernisme, no només per l'arquitectura de la seva fàbrica sinó pel gran impuls que Vicente Bosch va fer de la publicitat i del cartellisme: el 1897 va convocar un concurs de cartells a Espanya i va guanyar el cartell de Ramon Casas, "Mono y mona".

Mono y mona. Ramon Casas.

El nom de la marca el pren, suposadament, perquè en un dels vaixells de la família Bosch, que tenia negocis a Amèrica, va arribar un mico que van adoptar com a mascota a la fàbrica de Badalona i va tenir gran ressò popular.

Però també s'ha parlat d'una connotació publicitària: Bosch, empresari de renom, va aprofitar el clima de polèmica que van suscitar les teories evolucionistes de Darwin, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l'etiqueta de l'ampolla apareix un dibuix d'un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i un pergamí on hi diu:

"Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento". 

Darwin...i el mono.

Altres, contràriament, han vist en l'etiqueta una crítica i burla a Darwin i a les seves teories.

La composició del licor es basa en la matafaluga o anís, aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat, i alcohol. Es destil·lava mitjançant alambins de coure del s.XIX.

La fàbrica, ara propietat del grup Osborne, va ser declarada patrimoni històric l’any 2007.

Des de la passarel·la admirem el litoral.

Ja de tornada al passeig, Anem fent, tot passant per dintre el port de Badalona, fins al Fòrum on m'acomiado del grup i, Diagonal enllà, arribo a casa ben tocats dos quarts de dues...

Demà segur que em costarà llevar-me!

Per accedir a les dades de la ruta poseu fer clic sobre la imatge.

Wikiloc: Ruta del Mono.

Bona ruta i agradable descobriment del remodelat passeig marítim. Quan pugui el torno a fer amb sol.

Salut! i fins la propera.

Specialized EPIC 2007

La meva EPIC:

És una Specialized Epic mararthon carbon del 2007 de la talla L

QUADRE:

FACT M9 Triangle davanter de carboni construcció AZ1, 

La decoració està molt trobada. 

En les parts on hi ha una junta s'ha pintat de negre deixant la part central del tub el tramat del carboni.

La capa de recobriment d'un brillant lluminós li donen un acabat de molta qualitat que està en perfecte estat ja que la bici sempre ha estat a cobert i una minuciosa tasca de manteniment ha fet que no perdés la lluentor inicial.

Triangle del darrere en alumini M5. Pivots amb rodaments segellats amb 100mm de recorregut,

FACT carbon link.

Tot el conjunt de rodaments el vaig substiruir per un de nou el setembre de 2012. La rigidesa del conjunt és total.

Bici molt bona baixadora que alhora dona el màxim tant en pujades sostingudes per pista com les pendents més exagerades per trialera.
Una geometria molt encertada per a una bicileta d'alt nivell i alhora molt polivalent.

AMORTIDOR:

Specialized AFR Shock amb Flow Control valve, adjustable from HT firm to Trail Tune, air spring, adjustable rebound.

Incorpora el sistema BRAIN que proporciona una rigidessa total mentre la força prove del cicilsta (en posar-se de peu no es manté tancat) mentre que en el moment de rebre un impuls des de la roda del darrere entra en acció proporcionant uns molt apreciables 100 mm. de recorregut.

És tant eficient que moltes vegades, no t'adones que s'ha obert i tens la sensació de baixar amb una rígida. La brida de control que hi ha al voltant del pistó, deixa constància de que no ha estat així i que s'ha comprimit en tot el seu recorregut fet que s'ha materialitzat en un control total en baixar graons i tallats de relativa entitat.

FORQUILLA: 

Fox F100RLC, 100mm recorregut, air spring, alloy steerer.
En combinació amb l'amortidor del darrere converteixen la epic en una de les millors bicicletes del seu segment reconegut per vàries publicacions de reconeguda solvència.

Senzilla en el seu manteniment, vaig canviar-li l'oli i els retens abans de l'estiu de 2012. No he tingut cap pèrdua i sempre n'he tret un comportament fiable.
Tot i que possibilita múltiples combinacions de configuració en funció de l'estil de conducció, no cal "remenar-la" massa per a tenir la sensació de baixar dalt una moto d'enduro... 

DIRECCIÓ: 

1 1/8" threadless, integrated alloy cups, amb rodaments segellats.
Els espaiadors de fibra de carboni li donen un aspecte més "ràcing" en sintonia amb la resta de la bici.

POTÈNCIA:

Specialized adjustable rise, OS 31.8, 3D forged amb acabat CNC.

MANILLAR:
Massi de carboni.

Després de gaudir del manillar que venia de sèrie durant alguns anys, amb la voluntat d'alleugerir-ne el tren davanter, vaig substituir-lo per aqeust model. Molt ríigd i amb un aspecte impecable on la fibra de carboni i l'acabat brillant donen l'aspecte a un element d'altíssima qualitat.

Per als punys, amb la mateixa voluntat per alleugerir la bici, em vaig decidir a substituir els originals de goma per aquests de la casa Ritchey d'escuma model WCS.

FRE DAVANTER:

Magura Marta, hydraulic disc 180mm.
Excepcional resposta i molt progressius.

Les pastilles es canvien am extrema facilitat. Només cal retirar el passador i deixar que la superfície imantada dels pistons les posin al seu lloc.

FRE DARRERE: 

Magura Marta, hydraulic disc, 160mm.

Els discs els vaig canviar per aquests altres: Uns KCNC model Razor.

Són molt lleugers però alhora proporcionen una frenada potent i progressiva ideal per a una bici de rally com aquesta.

Discs KCNC RAZOR 180 94gr. i 160 73gr.

MANETES DE FRE: 

Magura Marta Red.

DESVIADOR:

 Shimano M760 XT, 34.9 clamp, bottom swing, dual pull

CANVI: 

SRAM X.0, 9-speed, caixa llarga.
Excepcional precisió i sense problemes de desajustament.

COMANDAMENTS DE CANVI:

SRAM X.0, carbon/alumini polsador 9-velocitats.
Perfecte per a canviar fins a tres corones en una sola pulsació. Precís i ràpid.

CASSETE / RODA LLIURE:

Shimano M760 XT, 9-velocitats: 11-34

CADENA:

SRAM PC-951 amb Power Link

PEDALIER:
Shimano M-760 XT Hollowtech II, 2pc crank/BB.

PLATS:
22A/32A/44A de 4mm, 4 cargols 104/64mm 

CAIXA PEDALIER:

Shimano M-760 XT, integrat amb aranya.

PEDALS:

Shimano XTR

RODES:

Mavic SLR, tubeless.

Una de les inversions més importants que he fet al llarg de la vida de la bicicleta.
No en va es consideren les millors rodes del mercat per al seu sector.
Rigidesa extrema i lleugeres.

Els passadors de titani donen una rigidesa lateral al conjunt que no té res a envejar als passadors sobredimensionats de nova generació.

Els rodaments d'ambdues rodes són nous i han recuperat la finura en la rotació com si hagèssin sortit de fàbrica.
Periòdicament desmonto el casset per a netejar i lubricar els trinquets del nucli.
Excepcional producte.

PNEUMÀTICS:
Shwalbe SMART SAM Tubeless 2.10

La combinació amb líquid anti-punxades NOTUBES, fa que siguin pràcticament impunxables.
Un canvi radical respecte a les cobertes amb càmara on no punxar a cada sortida era l'excepció.

SELLÓ:

Specialized PHENOM 130mm. Rails de titani.

TIJA DE SELLÓ:

KCNC Ti Pro LITE d'alumini.
La lleugeresa d'aquesta tija va fer que optés per l'alumini per contra del carboni per a una qüestió de confiança de cara a una possible rotura.

Cap moviment del selló des del dia que la vaig instal·lar.
Té un atractiu acabat mecanitzat que li dona un aspecte de qualitat que vaig valorar alhora d'adquiri-la.

ARGOLLA SELLÓ:

 34.9mm clamp, doble cargol per a quadre o tija de carboni. 

En definitiva, una bicicleta excepcional.
Tot i que les tendències del mercat ofereixen nous models, els conceptes amb que es van basar per a dissenyar-la encara són vigents avui en dia.

Per a ciclistes que li donin canya ja que és una "bèstia negra" que necessita esbargir-se!

Salut! i fins la propera.