Ruta patins "El Mono". 31.01.2013

Per tercer dijous consecutiu he anat a patinar amb la gent del SAT.

Avui, després d'un matí força atrafegat, he decidit sortir a patinar per a esbargir-me una mica i deixar enrere l'enrrenou de la setmana.

A les 22:45 estava a la Font de la Granota a punt de marxa.

En arribar ja hi havia tothom. Per grata sorpresa meva, he retrobat gent que feia força temps que no veia. He tingut la sensació de que la il·lusió ha estat recíproca.

Tot xerrant hem creuat la Diagonal per a endinsar-nos a Gràcia. 

Recorrent els carrers de la Vil·la, i per a sorpresa dels passavolants, hem anat fent fins al carrer Camèlies i travessant la Travessera de Dalt hem seguit enllà fins a la Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat on hem iniciat un curt descens per trencar a mà esquerra cap a la Plaça Catalana on hem aprofitat per a fer un glop a la font.

Tot i que avui acaba el mes de Gener, la suavitat de les temperatures ens fa suar de valent i cal reposar líquids.

Penso per mi: "Quan jo era petit, recordo que feia més fred..."  Et fas gran!

Enllà pel carrer Amílcar fins a travessar Fabra i Puig, seguim mentre voregem el Turó de La Peira.

Malauradament, cal recordar que la matinada de l'11 de novembre de 1990, l'esfondrament d'un edifici va deixar a la vista l'existència d'una greu patologia estructural que afectava la majoria de les vivendes del barri del Turó de la Peira: l'aluminosi, una patologia del formigó que en degrada la resistència i posa en perill l'estructura dels edificis. Com a conseqüència uns 3.000 habitatges foren substituïts o rehabilitats.

Apunt sociològic fet, en tornar a creuar el Passeig de Fabra i Puig, que per l'altra vessant del Turró també en ressegueix la seva base, trenquem a la dreta fins a trobar-nos amb el Passeig de Valldaura.

Ens aturem un moment a sota el pont de la Meridiana per a reagrupar-nos i seguim, trencant a mà esquerra pel carrer Bartrina. Carrer Palomar i girem a la dreta per Ferran Junoy. Un gir estrany però la maniobra està justificada...

La tradició marca que en aquesta ruta, anem a buscar la entrada de l'aparcament soterrani de La Maquinista per a travessar per dintre, el centre comercial...

Gamberrada en tota regla!

En sortim a tota castanya per a evitar trobades desagradables amb els vigilants. Carrer del Potosí enllà, creuem el Besós per dalt i el remuntem per la llera Est, pel passeig Salzereda fins a la Rambla de Santa Coloma. Enllà acabem fent cap a Montigalà.

Tot recorrent el lateral de la Ronda de Dalt, ens allunyem de Barcelona fins al carrer Joan d'Àustria a Badalona.
Espectacular descens fins al mar.

Ara gaudim de la magnífica rambla Badalonina que, per cert, deu ser la única del món que no és perpendicular al mar. Cal saber que una rambla (de l'àrab ramla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges. El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi.

Actualment, però, i sovint per influència de la Rambla de Barcelona, designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa. Aquest seria el cas que ens ocupa...

El nou passeig marítim.

Anem fent fins a passar per davant de la mítica fàbrica d'anís del Mono.

El remodelat passeig marítim, ha tingut en compte la singularitat de l'indret i, en una magnífica tarima de fusta sobre les roques de l'espigó, assegut en un banc, hi ha una escultura al·legòrica al mono que dona nom a la marca.

Tanmateix des d'aquest punt s'accedeix a una passarel·la sobre el mar que val la pena recórrer per a admirar la vista del litoral il·luminat.

La fàbrica és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista, dissenyat per l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, i els cartells publicitaris de Ramon Casas.

La marca ha estat associada al Modernisme, no només per l'arquitectura de la seva fàbrica sinó pel gran impuls que Vicente Bosch va fer de la publicitat i del cartellisme: el 1897 va convocar un concurs de cartells a Espanya i va guanyar el cartell de Ramon Casas, "Mono y mona".

Mono y mona. Ramon Casas.

El nom de la marca el pren, suposadament, perquè en un dels vaixells de la família Bosch, que tenia negocis a Amèrica, va arribar un mico que van adoptar com a mascota a la fàbrica de Badalona i va tenir gran ressò popular.

Però també s'ha parlat d'una connotació publicitària: Bosch, empresari de renom, va aprofitar el clima de polèmica que van suscitar les teories evolucionistes de Darwin, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l'etiqueta de l'ampolla apareix un dibuix d'un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i un pergamí on hi diu:

"Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento". 

Darwin...i el mono.

Altres, contràriament, han vist en l'etiqueta una crítica i burla a Darwin i a les seves teories.

La composició del licor es basa en la matafaluga o anís, aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat, i alcohol. Es destil·lava mitjançant alambins de coure del s.XIX.

La fàbrica, ara propietat del grup Osborne, va ser declarada patrimoni històric l’any 2007.

Des de la passarel·la admirem el litoral.

Ja de tornada al passeig, Anem fent, tot passant per dintre el port de Badalona, fins al Fòrum on m'acomiado del grup i, Diagonal enllà, arribo a casa ben tocats dos quarts de dues...

Demà segur que em costarà llevar-me!

Per accedir a les dades de la ruta poseu fer clic sobre la imatge.

Wikiloc: Ruta del Mono.

Bona ruta i agradable descobriment del remodelat passeig marítim. Quan pugui el torno a fer amb sol.

Salut! i fins la propera.