Calella. Pont 1 de maig #1. 29.04.2012

Aprofitant que el dia 1 de maig és festa i cau en dimarts, pugem a passar uns dies a Calella.
M'emporto la bici de carretera.

Com que teníem quatre dies per endavant, a casa vam decidir pujar el dissabte al matí, entre altres coses perquè la previsió meteorològica no era massa engrescadora. I de fet ens va ploure.

Havent dinat vam anar a fer un vol amb els "nanos", en bici, pels camps al voltant de Palafrugell.

Els prats sembrats estaven magnífics. Verds, sedosos i farcits de poncelles vermelles que, mogudes pel constant vent, es movien gràcils com les ones del mar tant proper.

Al vespre havíem quedat amb el Xavi i la Eli a Begur per a sopar.

Feia temps que no ens vèiem. En concret des de l'estiu quan en Xavi va decidir marxar a Brussel·les a treballar ja que aquí, ser arquitecte s'està fent francament complicat...

En fi, ens vam posar al dia i entre altres coses vam parlar de la iniciativa que aquests dies s'està duent a terme per a no pagar més el peatge de les autopistes.

Ja n'hi ha prou!

Sempre m'he considerat una persona moderada però ja en començo a estar tip.
Si amb la crisi que hi ha que, entre altres coses, té com a conseqüència que la gent productiva del País hagi de marxar, només falta que els únics que paguem per a "mal circular" per les autopistes siguem els catalans.
Encetem un debat que deriva cap a altres temes i es fa la una...

 

A les 7:30 he quedat amb l'Àlex.

Un altre que ha tastat això de la bici de carretera i està encantat.

L'Àlex, a part de col·lega de professió, també pertany al grup amb el que sortim amb BTT. De fet el vaig conèixer a Calella ja fa una pila d'anys dalt d'una "cabra" i ja ho veus: Ara s'ha passat al costat fosc de la Força...

Tot i que la nit anterior, tot sopant a "La Pizzeta" ens vam haver d'aixoplugar sota els tendals per a no mullar-nos amb l'aiguat que queia, avui al matí lluïa un sol radiant.

Sortim de Calella per la carretera vella, fins a Palafrugell, direcció Regencós fins a la rotonda de Pals, la de la proa de vaixell.

Trenquem cap a Torrent. Torrentí, Sant Feliu i Sant Julià de Boada, Fontclara, Fontanilles, Gualta, Serra de Daró fins a Parlavà, trencall a la dreta direcció Ultramort, Verges i fins a Garrigoles.

A l'esquerra cap a Les Olives i Camallera. Rotonda direcció l'AP-7 i trencall a l'esquerra cap a Viladasens.

Sant Jordi Desvalls, trencall a l'esquerra fins a trobar la indicació de Sobrànigues.

Girem a la dreta i seguim la carretera que travessa el Ter.

Al trencall de Flaçà, cap a l'esquerra direcció Sant Llorenç de les Arenes, Foixà, Sobrevila i de nou a Parlavà.

Trencall a Flaçà.

Decidim passar per: Fonolleres, Ullastret i Palau Sator fins a Fontclara.

Des d'aquí desfem el camí fins a casa.

Per accedir a les dades de la ruta, podeu consultar al wikiloc clicant sobre la imatge:

Wikiloc: Empordà 1-Calella de Palafrugell



Després de dinar i la migdiada corresponent, vam tornar a agafar les bicis amb els nois i, tot seguint el recuperat antic traçat del carrilet que unia Palafrugell amb Palamós, anem fins a Cala Castell, a Palamós.



Via verda.



Aprofitem el garbí que ha estat bufant tot el dia per a volar l'estel que ja hem agafat, en previsió, de casa.



Cala Castell.

En tornar, al capvespre, comença a refrescar i decidim encendre el foc.

Aprofitem per a coure unes carxofes.

Un dia rodó. Dimarts, més.

Salut! i fins la propera.

Corbera de Llobregat. 22.04.2012

Per primer dia tornant de vacances torno a agafar la bici de carretera.

Avui sortiré amb la gent de la Unió Ciclista Sant Cugat.

A les 7:12 he agafat els ferrocarrils a "Peu del funicular". Un breu trajecte entre viatgers adormits després d'una nit de "farra" a Barcelona, i en punt a l'estació de Sant Cugat on m'esperava el Xavi.

Sortim cap a Rubí, travessem la població i ens dirigim cap a Sant Muç per una carretera molt agradable i poc transitada.
Tots els comentaris es centren en la grisor del cel:

"-Què sí, ens mullarem, que sí, un altre dia passat per aigua, que sí...Res! que no ha de ploure home!"

I efectivament així va ser. Aquelles coses del pensament positiu...

Vam anar fent fins a Castellnou-Can Mir i, des d'allà,  fins al creuament amb la carretera de Martorell a Terrassa.

Trenquem a l'esquerra direcció a Can Amat, Costablanca i Martorell.

A la rotonda de sota l'autopista, agafem direcció Castellví de Rosanes fins a Gelida. En d'aquest punt iniciem una ascensió, a bon ritme, fins a la Creu d'Aragall.

He d'admetre que no ha estat la meva millor pujada en temps i que, malauradament, el "parón" de les vacances m'ha deixat una mica fluix.
Tot i així arribo a dalt prou enter i aprofito l'espera a la resta del grup per a menjar-me l'entrepà de fuet que m'he preparat avui de bon matí.

Un cop reagrupats, baixem cap a Corbera de Llobregat fins arribar a Sant Andreu de la Barca. Des d'aquí irecció a Pallejà i... torna-hi!

A pujar a Corbera per Fontpineda...

Les rampes de fins al 16% no em senten massa bé però l'amor propi d'un ciclista és una cosa certament irracional. Apretem els ronyons i cap amunt!

Retornem a la rotonda de Corbera i ara ens dirigim a la Zona Baixa. El grup comença a plantejar qüestions del tipus:

-"Però això què és, bici de carretera o turisme d'urbanització?"

Es decideix parar a fer un cafè ràpid en el bar més "cutre" que recordo en temps. Passo i demano una Coca-Cola per si a un cas...

Reprenem la ruta i seguint la inèrcia del grup, ens plantem a l'inici de les costes de Can Rafel...peu a terra:

-"Jo passo, que això ja m'ho conec. Pujarem dos quilòmetres amb una pendent exagerada per no anar enlloc!. algú ve cap a Molins? a veure si rodem una mica."

Dit i fet, un grupet força nombrós vam iniciar el descens cap a la Palma de Cervelló i tot travessant el Llobregat ens plantem a Molins de Rei. El grup opta per a tornar a casa però en Xavi i jo decidim fer una santa Creu per allò de "sumar".

Al final hi vam anar tots. Pujant a un ritme distès, la conversa va passar per a tots els temes que un grup de "tios" cansats i a tope d'endorfines pot generar...ja us ho podeu imaginar. Fins i tot un petit grup que ens va agafar tot pujant, va baixar el ritme per a unir-se a tant distesa conversa.

A mitja ascensió cadascú va començar a donar tot el que li restava i el grup es va estirar.
En arribar a l'aparcament al peu de sant Pere màrtir, un cop tothom havia arribat, vaig aprofitar per acomiadar-me:

"-Gràcies i fins la propera!"

Per accedir a aquest "recaragolat" recorregut cliqueu sobre la imatge:

Wikiloc: Sant Cugat-Corbera-Molins de Rei-Barcelona

Una ruta amb poc ritme, molt trenca cames i, que per primera vegada des que vaig en bici de carretera, decideixo acabar abans d'hora. Alguna havia de ser la primera.

De tota manera, com sempre, em quedo amb aquella agradable sensació de dolor a les cames i d'haver gaudit de l'experiència.

Salut! i fins la propera.

Tiana en patins. 17.04.2012

Avui, dimarts d'Especial amb els del SAT.

Via Whatsapp, he rebut una proposició força deshonesta del grup de patins de dijous. Es planteja la possibilitat d'anar fins a Tiana...patinant!

Normalment els dies de patinar són els dijous a la nit. Però, pel que vinc descobrint últimament, tota activitat lúdico-esportiva, acaba "degenerant" amb una mena d'obsessió del tipus: 

"-I no la té una mica més gran...?"

El que sempre s'acaba materialitzant amb: 

• un dia més a la setmana, 
• més lluny, 
• més ràpid, 
• més estrany,
• o simplement més.

Doncs aquest és, per variar, el cas dels patinadors que, sense tenir-ne prou d'arrastrar-nos els divendres  al matí després d'arribar la nit anterior pels vols de la una de la matinada havent fet d'una ruta de tres hores, decidim fer Especials.

Es tracta, com el seu nom indica, de rutes que no fem regularment. 

Normalment són rutes més llargues i amb la dificultat afegida que són fora de Barcelona i per tant cal circular per la carretera.

En aquest cas anirem a Tiana.

Hem quedat al Passeig de Garcia Faria a les 21:30.

Guarnit amb l'equipació per a Especials: casc, armilla reflectant, proteccions, frontal i cinturó amb ampolla d'aigua, ens retrobem els habituals dels patins: Tony, Quim, "Jóker", Fernando, Sus, Anna, "Palas", Mario i cia..., ens retrobem després de força temps d'absència per la meva part.

Enfilem carrer Llull enllà fins a sobrepassar el Besòs. 

Fem l'espiral pel Parc del Litoral i ens posem a dintre la llera del riu per a pujar fins a Santa coloma.

Parc fluvial del Besòs.

El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani.

Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

Recordo que a segon curs d'Urbanisme, ens van plantejar com a projecte la possible urbanització d'aquest indret que, anys enrere no era més que la llera d'una claveguera. La contaminació i degradació del riu Besòs i del seu entorn era un problema provinent del anys seixanta, especialment pel gran creixement de les poblacions que envolten el riu i el procés d'industrialització en aquestes ciutats.

Avui és un parc excepcional. Una bona intervenció de recuperació que la ciutadania hem agraït.

A Santa Coloma, Rambla de Sant Sebastià, Avinguda d'Itàlia, Avinguda de la Comunitat Europea i fins al lateral de la B-20 a Montigalà, Badalona.

Després de fer uns quants quilòmetres seguint per l'Avinguda de Conflent arribem al creuament amb la Avinguda de Pomar i d'allà, desprès de reagrupar-nos i beure un glop d'aigua, iniciem l'ascensió per la carretera de la Conreria, la B-500 direcció Mollet.

En arribar al creuament amb la carretera de Tiana, recuperem l'alè i comencem a baixar cap a la Vil·la amb un divertit eslàlom per  a poder controlar la velocitat.

Travessem el poble pel carrer del Centre i pel passeig de la Vilesa fins a la rotonda sota la C-31. Des d'allà, en paral·lel a l'autopista iniciem el retorn cap a Badalona.

Passem per sota l'autopista i seguint l'avinguda de Canyadó, arribem a la rambla de Badalona, que per cert deu ser la única al món que és paral·lela al Mar!

Rambla de Badalona.

Urbanísticament parlant, una Rambla és el terme amb el qual es coneix a un barranc o torrent, és a dir, una llera amb cabal temporal o ocasional.

És un terme d’origen àrab que, al seu torn, ha donat origen a termes com arramblar (també arramplar) i “arramblaje”, vocables equivalents als d’arrasar o erosionar d’una banda o cobrir i dipositar sorra, grava i altres tipus de sediments en una superfície amb cert pendent, alguna cosa que resulta típic en les àrees drenades per les rambles.

Una altra característica de les rambles o torrents és el seu fort pendent i escassa longitud.

En paral·lel al mar, travessem el port esportiu de Badalona i deixant enrere les tres xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià, retornem al Fòrum per a completar el recorregut de 31 km en gairebé dues hores i quart.

Cliqueu sobre la imatge per a accedir a les dades de la ruta.

Wikiloc_ BCN-Tiana.

Una bona ruta que, tot i estar bastant fora de joc per la manca de dedicació, he completat molt còmode i amb bones sensacions.

Salut! i fins la propera.

Collserola -Rierdada. 15.04.2012

Després de les vacances de setmana santa, ens hem tornat a trobar amb els amics de BTT.

Un cop trobats al Peu del funicular, on quedem els diumenges a les 8:00, hem iniciat l'ascensió per la carretera de Vallvidrera fins al trencall de Molins de Rei on hem fet un tram més de carretera fins a agafar la pista a la dreta.

Hem baixat a Les Planes i tot fent un recorregut serpentejant, hem arribat a la Rierada.

Des d'allà el retorn per corriols i algun tram de la carretera de Molins per arribar a casa a amb una mica més de 42 km i 1.400 de desnivell.

Per a veure les dades del recorregut feu clic sobre la imatge:

Wikiloc: Collserola -Rierada

Per a variar, excel·lent companyia i bones sensacions tot i que el període vacacinal m'ha passat una mica de factura...

Ara caldrà fer una mica de bondat i posar-se al dia!

Salut! i fins la propera.

1.000 visites.

Avui al matí s'ha produït la visita 1.000 del bloc.

Em fa molta il·lusió ja que vol dir que, com a mínim, a algú li ha cridat l'atenció el que vinc explicant des de que vaig encetar aquesta experiència.

Un cop més gràcies a tots i em comprometo a seguir fent entrades relatant els "aventis" més significatius.

Salut! i fins la propera.

Setmana Santa #7. Mykonos. 8.04.2012

En arribar a l'illa grega de Mykonos, vam desembarcar al port de Toyrlos (Tourlos). El nou port de
Mykonos construït a 4 quilòmetres de la ciutat.
Mentre esperàvem al noi del lloguer de cotxes, vam poder badar una mica per moll de pescadors.

Em van evocar les primeres èpoques de la pintura de Jaume Laporta de qui ja us vaig parlar en el seu moment tot i que la estridència amb que pinten aquí els bots, contrasta amb el blanc i els tons foscos de la nostra Costa.

Per a posar-vos en antecedents, referent a la illa cal saber què a part de ser una illa amb totes les característiques pròpies del arxipièleg de la Mar Egea, un centre urbà molt pintoresc i bon clima, és alhora un destí turístic per excel·lència entre la població "Gai".

Plànol de l'illa de Mykonos.



La veritat és que en aquestes dates no hi havia ningú i, al final del dia, ho vam agrair ja que vam poder visitar tota la illa amb molta comoditat i sense cap aglomeració.

A l'hora exacta es van presentar els tres utilitaris que havíem llogat per a passejar-nos per l'illa. Després de aclarir els detalls referents als cotxes i a reclamar algun consell per a visitar l'illa ens vam adreçar cap a Ano Mera, al centre de l'illa.

La primera impressió que ens vam endur era que es tractava d'una illa de petites dimensions ja que en molt poc temps hi vam ser.

En arribar ens vam trobar en plena celebració de la Pasqua.

Monestir de Panagia Tourliani.

I el sacerdot ortodox...

Mentre a la taverna, com els antics pobladors de l'illa...

I és que antigament, gran part de la població de l'illa es dedicava a la pirateria.

Fruit de la gran devoció religiosa que tenien, prometien, en cas d'aconseguir els seus objectius, edificar una capella.
 

La gran quantitat que n'hi ha, dona a entendre que es prenien la feina amb molta serietat. Quina eficàcia!

El resultat van ser un territori ple d'ncontables capelles.

De camí cap a la Platja de Kalafatis, n'observem gairebé tantes com nuclis habitats.

I una altra...

Ens vam dedicar el matí a fer un vol per la costa sud de l'illa tot recorrent les famoses platges de "Paradise" i "Super Paradise", famoses per les festes que s’hi organitzen. Sembla que ve a ser com a Eivissa.

Com que el turistes no hi són, s'hi passegen les vaques...


Pasturant al "Paradise"

 

Ens fem una foto de grup a la Super Paradise

 

D'esquerra a dreta:

Juanra, Zaloa, Arqman, Rosa, Capy, juanjo Keru i Cris.



 La veritat és que tot és molt erm però la llum i la aspror de l'entorn contrasten de manera exquisida amb les construccions fetes pel l'home.
Sobretot que ningú els expliqui que poden posar-ne una a sobre de l'altra per a treure més rendiment del sòl...


Una bona lliçó de bon emplaçament...ho vam treballar tant a l'ETSAB.

Es fa l'hora de dinar i escollim un indret molt agradable arran d'aigua.

Hi havia pop...Una mica ressec.

Dinant al Thalasa.


Un cop vam acabar de dinar ens vam dirigir a la capital, Mykonos poble (Chora, Hora).
Destaca per la bellesa i màgia del laberint format pels seus estrets carrerons de casetes pintoresques de dues plantes, de blancor enlluernadora, amb balcons adornats per flors multicolors i portes, finestres i escales pintades de diferents colors, predominant el blau.

Les cases blanques de Mykonos es pinten dos cops l'any. A més, els carrers, amb el paviment empedrat amb grans lloses amb juntes amples que cada veí, segons marca el costum, pinta de la mateixa manera que abans a casa nostra, cada veí es fregava el tros de vorera davant de casa.

A la part baixa del poble, al costat del mar, hi ha una zona molt vistosa anomenada “petita Venècia”.

És el barri més pintoresc del poble, amb acolorides cases de dos i tres pisos amb balcons de fusta, abocades sobre el mar.

 Decidim entrar en un dels establiment a prendre un cafè...3€ per al turista! però em faig la foto... 

 

Sobre el mar i amb els molins al fons.

 A la part alta de la ciutat encar resten 5 dels 15 molins que hi havia per a moldre el blat.

Tot passejant pel mig de la capital, un signe inequívoc de que la crisi a Europa li està fent molt mal. I a Grècia en concret està resultant francament severa... 

Anècdota a part, la visita és molt agradable.

   

 I evidentment, no podíem acabar el recorregut sense visitar abans...una església més.

Per acomiadar-me de l'atmosfera mediterrània, em paro uns minuts en un cobert que trobo de tornada cap al vaixell per a observar la llum de mitja tarda.

El temporal que ha estat bufant tot el dia ara es manifesta amb autoritat per a donar-nos la benvinguda a bord del vaixell.

Ajudats pels remolcadors del port, el Zenith es separa feixuc del moll on ha estat atracat tot el dia i, després de la Cortès salutació amb tres tocs de sirena, ens acomiadem de l'illa de Mykonos i comencem la navegació cap al nostre port d'origen, Atenes, on demà al matí agafarem l'avió direcció a casa.

Ha estat una experiència molt gratificant. Instructiva alhora que molt lúdica ja que la companya que he tingut tots aquests dies ha estat excepcional.

Hem compaginat amics amb família en un entorn francament singular.

He rigut moltíssim i m'he sentit a prop dels meus fet que sempre em reconforta molt.

Això si, he d'admetre que com a contra partida, crec que m'he engreixat una mica!

Tanta "birra" i tant "Gyros"...en fi que tocarà apretar una mica més a la tornada.

Moltes Gràcies a tots. I a veure si comencem a preparar la pròxima.

La setmana que ve "re-entré"!

Salut! i fins la propera.