Dissabte passat vam quedar amb en Xavi per anar fins a Calella de Palafrugell en bici.
Em vaig llevar i, desprès d'un bon esmorzar, vaig agafar, a les 07:27, els Ferrocarrils fins a Sant Cugat . En Xavi ja hi era.
El temps era esplèndid: fresqueta matinera sense agobiar.
Direcció Montcada i carretera de la Roca. Molt maca. Anem a tope! 35-40Km/h. Fem la reflexió que ens queda molta tela i potser caldria afluixar. Ens dura el "sentit comú" 3 Km. i torna-hi...No sabem anar lents: som com els "Terriers": a mort fins que es pugui...el temps i els quilòmetres ja ens anirà posant a lloc!
Ens desviem cap a Sant Celoni. A la llunyania, al final de la recta infinita, s'intueix un grupet de ciclistes. Apretem per a afegir-nos-hi. Quin descans anar a darrere d'un pilot de deu bicis. És talment com si t'estiressin: un bon respir. Al creuament de Santa Maria de Palautordera ens acomiadem. Seguim cap a Hostalric. Ara em toca a mi estirar: en Xavi enganxat a roda i un ciclista despenjat que adelanetem, s'apunta "a roda"... A tope fins a Hostalric. A la pujadeta de la variant que rodeja el poble, l'espontani es despenja i el perdem...
Passat Hostalric decidim parar a fer un cafè...com sempre es comença amb un cafè ràpid i acabes "foten-te" el bocata de fuet, la Coca-cola de 1/2 i...el cafè, també. Bona pausa.
Comentem amb en Xavi les bones sensacions i aprofitem per a trucar a casa. Ben just s'acaben de posar en marxa...ens veurem a Calella.
Ara comença un territori totalment desconegut per a mi: quan pujava amb moto a Calella, sempre em desviava a Hostaliric cap a Maçanet. Ara seguim direcció Santa Coloma de Farners.
La carretera és molt bonica: corbes enllaçades amb una vegetació esplèndida: la tardor li senta molt bé...recordo el Montseny de quan era petit tot tenyit de tons terrosos...seguim fent ruta. Les sensacions són tant satisfactòries que decidim, mig en broma, institucionalitzar la sortida: Serà el primer cap de setmana de novembre: en ple Estiuet de Sant Martí.
Desemboquem a una N-II en obres: quina diferència. Molts camions i ganes de que s'acabi. Ràpid i de tràmit. Trenquem direcció Caldes de Malavella. Passem per dintre el poble i ens admira la grandiositat del Balneari de Vichy Catalan: majestuós reflex d'una era passada. En contrast amb la factoria de la marca al seu costat: arquitectura industrial de la més vulgar. Contrast sorprenent...
En sortir del poble agafem la direcció cap a Cassà de la Selva: preciosa carretereta entre camps sembrats. Fins i tot podem admirar la majestuositat d'un falcó que es postra dalt d'un pal de la llum fitant-ho tot. Segur que s'ha fixat en nosaltres: lleugers i silenciosos creuant el paisatge. No som del seu interès. Potser algun pobre ratolí en pagarà les conseqüències. Seguim endavant.
A Cassà, el GPS d'en Xavi, ens fa donar voltes. Preguntem a un autòcton per anar a la Bisbal: "gireu en rodó i al final, on hi ha la corba, trenqueu a la dreta. Però és molt revirada i pendent eh!...Sí, sí ja ho sabem". Gràcies i mitja volta.
Comencem a pujar a Santa Pellaia (sempre havia pensat que els que s'hi referien feien conya amb el nom però no és així...Pellaia, com ho escric).
La carretereta em recorda molt a la de "la Ganga" a Calonge. Les zones obagues estan humides. Sembla que hagi plogut...Esplèndida ascensió a bon ritme. Pel camí en Xavi veu un "apagallums" enorme. Ens hi fixem i n'és tot ple: "segur que no es mengen...o ja no hi serien. Diem irònicament".
Comencem a baixar cap a la Bisbal, direcció Sant Sadurní de l'Heura: impressionant! ràpida, enllaçant corbes i traçant per l'interior...Súper. En un "plis" ens plantem a baix a Sant Sadurní. Direcció Cruilles, anem parlant de bicis, llantes i accessoris sense parar...la afició és evident. Fins i tot fem reflexions sobre companys que estan a punt d'entrar en aquest món de la "flaca".
Ja hi som! ja ens coneixem el camí. No recordava les rectes de la Bisbal a Palamós: em pensava que eren planes! Però com he comentat, els quilòmetres i les hores et van posant a lloc...Anem fent relleus fins a la rotonda de Palafrugell.
"Fem un far?"...És una pregunta redundant: els ciclistes som "picats" de mena: "Evidentment!". Travessem Palafrugell per "dalt" i a la rotonda de l'autovia, enfilem cap als "mossos d'esquadra". Semàfor i a la dreta direcció Tamariu. Al creuament del far, trenquem a la dreta..."quina passada!...hem de fer més rutes d'aquestes!...No em sento cansat però començo a tenir "cames de fusta"... Estem a tope d'endorfines i això es nota amb l'estat d'ànim.
Ja hem arribat: Per primera vegada veiem el mar. L'esplèndid mar de Calella al que em sento tant vinculat. De manera inconscient miro al port de Llafranc, a veure si veig la "Cacatua"...és un reflex instintiu ja que la barca no hi és des de finals de setembre...
Ens fa una foto un triatleta de gran fons. Una mica massa a contrallum però testimonia la gesta.
Baixem a Llafranc per trobar la família i a fer una birra per commemorar l'aventura. Quin final més rodó.
Sembla estrany que sigui ara, als 41 anys, que comenci a fer "estirabots" com aquest. Però es que estic molt "pillat". El binomi exercici-entorn engana.
En total 140,12 Km. i 1.130 m. de desnivell. (Cliqueu sobre la imatge per accedir a les dades)
imatge: Mind Cha Bici Vs Bic
En Xavi ja va plantejant la propera: "I si anem a Lleida i tornem amb tren? o a Andorra?..." en fi, com els crios! però collonut.
Salut i fins la propera!
