Com vaig comentar, a casa tenim un llagut català aparellat amb vela llatina. La Cacatua.
Es tracta d'una embarcació que inicialemt va ser concebuda per anar a pescar la llagosta. Els seu antic propietari, en Quimet, la va fer construir per a fer-li servei com a pescador i una de les característiques més significatives de l'embarcació és que és molt baixa d'orla (la "baraneta" que separa la coberta del mar). Aquesta propietat que fa característica la "cacatua" era apreciada temps enrere quan calia hisar les nanses a bord plenes de llagosta, però avui en dia que la fem servir per a "barquejar", quan bufa el Garbí, fa que tota la tripulació es ruixi a base de bé. Es pot dir que el contacte amb el Mar és ben intens!
De tota manera, com dic, la línia esbelta de la barca la fa inconfusible per allà on navega. Principalement la trobareu fondejada a la Associació dels Amics de Llafranc o bé a Es Vedell. Una cala com n'hi ha poques al nostre litoral.
Aquí la podeu veure a la 16ª trobada de vela llatina de Calella de Palafrugell.
Per cert, referent al nom, Cacatua, com es pot veure a la icona de la vela, és un lloret característic de terres llunyanes, però realment, en Quimet, quan la va batejar, pensava en aquesta definició: conjunt de petits caps d'una embarcació.
La "Caca" és la barca de la família des de fa ja dotze anys. És una petita joia de l'any '37 que "es queixa molt" i cada temporada reclama atencions extraordinàries. Es podria dir que actua com un ésser autònom: ara faig aigua per la roda de popa, ara el motor no arranca, que si la bateria...però d'una manera inesperada, sense prèvi avís. Tot allò que en els objectes es pot esperar (si en tens cura i amb previsió ho vas mantenint, no donarà problemes) amb la cacatua no s'acompleix: tot ha estat pintat, rejuntat, revisat i substituit allò que calia i, inesperadament, passa el que no hauria. A casa ja ens en fotem: "Saps quan surts a navegar però ni quan ni com!..."
Però com en tot a la vida, és qüestió de balanç i, sense cap mena de dubte, les satisfaccions són infinitament més que les emprenyades puntuals que et fa agafar. Una meravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada