diumenge, 16 de desembre del 2012

BCN - Flaçà. 15.12.2012

Desprès d'un novembre farcit de sortides pel Montseny en bici de carretera, Collserola Bttra i alguna que altra volteta amb nens, que podeu consultar als següents enllaços:


Avui hem fet la Segona Edició de Barcelona - Calella de Palafrugell que, en Xavi i jo, vam decidir instaurar l'any passat.

A les 8:00 ens vam citar a la plaça de Sarrià.
Puntuals com sempre, de fet encara faltaven cinc minuts i ja hi eren tots: Monty, Martin i Pepe.

Ens saludem i sense entretenir-nos massa anem tirant fins al punt de trobada on recollirem en Xavi que ve de Sant Cugat.
Ronda de dalt enllà fins a la carretera de Cerdanyola. Ens aturem al desviament del Cementiri per esperar al cinquè integrant de l'expedició.

Els cinc minuts que triguem a posar-nos al dia i comentar el possible traçat de la ruta d'avui, són suficients per a que en Xavi es reuneixi amb nosaltres.

A diferència dels dies precedents, avui la suavitat del clima ens té a tots gratament sorpresos. Amb una temperatura de 15ºC a primera hora del matí ja s'intueix que tindrem un bon dia. Tot i que està força ennuvolat, comparat amb els 2ºC de diumenge passat això és glòria.

Tot xerrant amen pujant per la carretera del Cementiri de Collserola al municipi de Cerdanyola. En començar el descens cap a Montcada cal extremar les precaucions i ser molt fi en les traçades ja que a causa de la pluja de la nit anterior, tot està molt mullat i cal estar al cas.

Travessem una Montcada encara adormida per anar a buscar la carretera de la Vallensana que ens durà fins a la costa a Badalona.
Tot pujant, recordo que l'he fet altres vegades patinant i que no és tant fàcil com a dalt d'una bici. Fins i tot penso que és una animalada.

Baixem fins a Badalona i tot seguint pel lateral de l'Autopista, ens deixem caure cap al mar per una avinguda poc transitada. Sense cap interrupció ens trobem rodant en fila per la N-II paral·lels a les vies del tren.

Pocs metres enllà, el mar agitat per la llevantada de les hores precedents. Per sort ja no bufa i podem anar sumant quilòmetres a bon ritme.
Amb puntes sostingudes de 40 Km/h els municipis costaners es van succeint fins que arribem a Sant Pol on decidim parar per a prendre un cafè.

Desprès d'un intent fallit de aturar-nos a un restaurant davant del mar que tot just acaba d'obrir i on la mestressa ens demana mitja hora per a tenir la cafetera en marxa, decidim optar per una aturada menys dilatada en el primer bar obert que trobem.
Cafès, coles i algun que altre "bocata", són els ingredients de la primera aturada de la jornada.

En sortir, ens fem fer una foto per a enviar a la resta de companys ciclistes.

Arqman, Monty, Pepe, Martin i Xavi a Sant Pol.
Reprenem la marxa i el ritme de creuer... potser una mica massa pel que ens queda per davant. De moment, però, no sent-ne conscients, amen fent.

Blanes, Lloret de Mar i comencem a pujar un petit coll que ens durà fins a Tossa de Mar.

Des d'aquest punt iniciem el tram estrella de la sortida: la carretera que va fins a Sant Feliu de Guíxols.


El traçat és meravellós. 
Trams curts de pujada i baixada per la sinuosa costa. El mar a la dreta, es deixa entreveure entre els pins ancorats a la roca vermellosa característica de la zona.
Tot i que el puja-baixa ens comença a passar factura, gaudim de manera extraordinària de la experiència. Ens aturem a mig camí per a refrigerar-nos una mica ja que, tot i les dates a que ens trobem, està fent força calor.

Seguim gaudint del traçat fins arribar a Sant Feliu on, a escassos metres del rètol d'entrada, veig una font on ens aturem per a reomplir els bidons.

Sant Feliu, carretera amunt fins a la rotonda de S'Agaró. Direcció Platja d'Aro. Està mort. comparat amb el record que en tinc de l'estiu, fa una mica de pena veure l'indret tant desèrtic.

A falta d'un forn on poder comprar alguna cosa per a menjar, fem una parada a un Valvi on en Xavi, compra fruits secs per a avituallar-nos.

Les forces comencen a estar al límit i encara queda un bon tram i el repicó final...

Reprenem la marxa direcció Sant Antoni de Calonge on trencarem a l'esquerra per anar a buscar la part interior del municipi: Calonge. Tot travessant-lo en fila, ens dirigim a La Ganga.
Carretera prou coneguda per les nostres estades estiuenques a la zona. A mesura que anem enllaçant els revolts ascendents, el grup es va estirant i acabem arribant al coll de manera esglaonada.

en arribar al punt més alt, ens reagupem i iniciem el còmode descens fins a la plana de Sant Pol.
Liderant el grup, el Martin imposa un potent ritme del que gaudim la resta ben arraulits al seu rebuf.

Arribem a la Bisbal des d'on iniciem l'últim tram fins a Flaçà.

La perspectiva de la proximitat del nostre destí, ens fa suportar la duresa de la pendent de la infinita recta que ens durà fins al trencall del poble.

Esperem que arribi tothom i localitzem l'estació on agafarem el tren per a tornar a casa.

Amb el temps just, fem un bocata al forn del costat tot lamentant la paella que inicialment, havíem de menjar-nos però que no hem tingut oportunitat. És tard i tot està tancat.

Mentre esperem el tren fem una foto a l'andana del tren.

Esperant el tren a Flaçà
Com a anècdota comentar que, misteriosament, la bicicleta que veieu a la vostra dreta a la fotografia, va acabar a baix les vies del tren... Potser el cansament o una badada inesperada. Sense conseqüències però un bon ensurt en definitiva.

De tornada, ja instal·lats ens el confortable vagó, comentem la gesta:

165 Km. i un dia per a recordar. 
Ja planegem la tercera edició per a l'any vinent.

Per a la propera setmana, ajustaré la bici de muntanya per a retrobar-me amb la colla de Collserola.

Salut! i fins la propera.

1 comentari: