Després de la primera tongada d'àpats familiars de Nadal, surto de bon matí a rodar pel Montseny.
Hores de sobretaula i animada conversa m'han fet venir ganes d'esbargir-me tot fent una ruta que vaig fer ben just estrenada la bici de carretera.
Surto de La Garriga a trenc d'alba per la carretera de Samalús fins a Llinars.
Com sempre, començo amb un ritme suau per anar agafant to i, tot reflexionant, arribo a Llinars on fent el tram de la C-35, em desvio direcció a Sta. Maria de Palautordera. Seguint el recte traçat de la carretera, m'endinso al Parc Natural del Montseny.
Travesso la riera i enllaçant un parell de revolts, arribo a la "paella" just abans del trencall cap a La Costa.
El nom és prou descriptiu del perfil de la carretera. De fet és més aviat una pista asfaltada per a donar accés a les masies disseminades per la zona.
Increïble sensació de solitud i de harmonia amb l'entorn, el so metàl·lic dels pinyons fregats per la cadena, són com una mena de mantra que em fa concentrar-me amb la pujada, net de pensaments estranys i, com si d'una purga es tractés, arribo a Fontmartina alliberat de pensaments negatius i amb la ment clara.
Vaig fent, sempre amunt, veien a la llunyania el repetidor del Turó de l'Home.
A meitat de la pujada m'avança un cotxe que, de manera molt respectuosa, es posa al meu costat per a demanar-me:
-Para Santa Fe?
-Vas bé. Segueix tot recte i al trencall a mà esquerra. Ja ho veuràs- li contesto sense deixar de pedalar.
I per acomiadar-se el conductor agraït em deixa anar:
-Grácias! Y hay que ver los huevos que le pones!...
Ens acomiadem i em quedo pensant amb l'abast de l'espontània expressió. potser sí que vist des de fora aquesta pujada té el seu què. Per a mi una manera com altra de pujar al Montseny. Però en el fons admeto que em va donar ànim.
Després d'enllaçar quatre revolts de 180º al 14%, el terreny es torna més planer.
Tot planejant a cota constant, arribo fins al trencall del turó de l'Home que deixo a mà esquerra per a seguir fins a trobar la carretera que puja de Sant Celoni.
Passo per davant de Santa Fe i amunt cap a buscar la carretera de Viladrau.
Aprofito el descens per a recuperar-me una mica però sense deixar de pedalar ja que el fred s'apodera ràpidament de mi.
Viladrau i fins a Seva. Sant Miquel de Balenyà on agafo el trencall cap a Tona.
En aquest punt baixo una mica el ritme ja que no tinc massa clar què he de fer per evitar entrar, accidentalment, a la C-17 que ve de Puigcerdà.
Travesso l'autovia per sota el pont i tot fent el tirabuixó, pujo al lateral direcció Barcelona.
Una mitgera de formigó em separa dels cotxes que baixen per l'autovia. Deixo la benzinera a mà dreta i agafo la primera sortida que trobo per a seguir, paral·lel a la via ràpida, per una pista asfaltada. Acabo a una rotonda que travessa, aquest cop per sobre, la carretera i em porta fins als Hostalets de Balenyà.
Travessant el poble, em desvio a mà dreta cap a Centelles.
Començo una curta ascensió per a seguir per una agradable i solitària carretera camí de Sant Feliu de Codines. Estic força tocat i agraeixo els 11km de descens fins a Bigues.
Ara anar fent fins l'ametlla i avall fins arribar a La Garriga.
És una ruta súper, que decideixo batejar com a As de Piques.
Per la forma del traçat però també per la categoria dels paratges que travessa. Absència de cotxes i molt xula.
Podeu accedir a les dades de la ruta clicant sobre la imatge:
S'està acabant el 2012 però més que el final d'un any fantàstic, me'l plantejo com el preludi d'un millor 2013.
La feina està com està però la teràpia que estic seguint a base de pedalar durant hores dona els seus fruits!
Així doncs, salut! i fins la propera.
Hores de sobretaula i animada conversa m'han fet venir ganes d'esbargir-me tot fent una ruta que vaig fer ben just estrenada la bici de carretera.
Surto de La Garriga a trenc d'alba per la carretera de Samalús fins a Llinars.
Com sempre, començo amb un ritme suau per anar agafant to i, tot reflexionant, arribo a Llinars on fent el tram de la C-35, em desvio direcció a Sta. Maria de Palautordera. Seguint el recte traçat de la carretera, m'endinso al Parc Natural del Montseny.
Travesso la riera i enllaçant un parell de revolts, arribo a la "paella" just abans del trencall cap a La Costa.
El nom és prou descriptiu del perfil de la carretera. De fet és més aviat una pista asfaltada per a donar accés a les masies disseminades per la zona.
Increïble sensació de solitud i de harmonia amb l'entorn, el so metàl·lic dels pinyons fregats per la cadena, són com una mena de mantra que em fa concentrar-me amb la pujada, net de pensaments estranys i, com si d'una purga es tractés, arribo a Fontmartina alliberat de pensaments negatius i amb la ment clara.
Vaig fent, sempre amunt, veien a la llunyania el repetidor del Turó de l'Home.
A meitat de la pujada m'avança un cotxe que, de manera molt respectuosa, es posa al meu costat per a demanar-me:
-Para Santa Fe?
-Vas bé. Segueix tot recte i al trencall a mà esquerra. Ja ho veuràs- li contesto sense deixar de pedalar.
I per acomiadar-se el conductor agraït em deixa anar:
-Grácias! Y hay que ver los huevos que le pones!...
Ens acomiadem i em quedo pensant amb l'abast de l'espontània expressió. potser sí que vist des de fora aquesta pujada té el seu què. Per a mi una manera com altra de pujar al Montseny. Però en el fons admeto que em va donar ànim.
Després d'enllaçar quatre revolts de 180º al 14%, el terreny es torna més planer.
Tot planejant a cota constant, arribo fins al trencall del turó de l'Home que deixo a mà esquerra per a seguir fins a trobar la carretera que puja de Sant Celoni.
 |
| Al fons el mar, a l'esquena el turó de l'Home. |
Aprofito el descens per a recuperar-me una mica però sense deixar de pedalar ja que el fred s'apodera ràpidament de mi.
Viladrau i fins a Seva. Sant Miquel de Balenyà on agafo el trencall cap a Tona.
En aquest punt baixo una mica el ritme ja que no tinc massa clar què he de fer per evitar entrar, accidentalment, a la C-17 que ve de Puigcerdà.
Travesso l'autovia per sota el pont i tot fent el tirabuixó, pujo al lateral direcció Barcelona.
Una mitgera de formigó em separa dels cotxes que baixen per l'autovia. Deixo la benzinera a mà dreta i agafo la primera sortida que trobo per a seguir, paral·lel a la via ràpida, per una pista asfaltada. Acabo a una rotonda que travessa, aquest cop per sobre, la carretera i em porta fins als Hostalets de Balenyà.
Travessant el poble, em desvio a mà dreta cap a Centelles.
Començo una curta ascensió per a seguir per una agradable i solitària carretera camí de Sant Feliu de Codines. Estic força tocat i agraeixo els 11km de descens fins a Bigues.
Ara anar fent fins l'ametlla i avall fins arribar a La Garriga.
És una ruta súper, que decideixo batejar com a As de Piques.
Per la forma del traçat però també per la categoria dels paratges que travessa. Absència de cotxes i molt xula.
Podeu accedir a les dades de la ruta clicant sobre la imatge:
 |
| Wikiloc: As de piques |
S'està acabant el 2012 però més que el final d'un any fantàstic, me'l plantejo com el preludi d'un millor 2013.
La feina està com està però la teràpia que estic seguint a base de pedalar durant hores dona els seus fruits!
Així doncs, salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada