Pedals dels Ports #3. 23.09.2012

Avui, iniciem el tercer dia llevant-nos encara de nit.

Baixem a esmorzar i un esplèndid repertori d'ous, cansalada i altres delícies, dona el tret de sortida d'un altre magnífic dia de bici.

El Caro que ahir no vam poder admirar.

Fa fred i els aires del caro que baixen del massís, ens fan posar el Gore.

Amb el Keru a punt de marxa.

Treiem les bicis del tancat, posem cera a la cadena i després d'omplir d'aigua els bidons i recollir el "bocata", iniciem l'última etapa del "Tour".

Dia 3: Caro - Beseit.

Distància:                           56,13 km.
Altura màxima:                    1.310 m.
Altura mínima:                        477 m.
Desnivell positiu acumulat: 1.564 m.

Només sortir de l'Hotel, a escassos 200 metres, ja ens adonem que estem fora del track.

Mitja volta i després de dubtar una mica, i sense que el GPS ens indiqui que ens trobem en la direcció correcta, ens endinsem en uns prats fins que trobem el corriol que ens du fins al riu des d'on agafem la pista ascendent que ens durà al punt més alt de la Jornada.

Alleugerits per haver retrobat el camí, comencem a pujar sense masses alegries però a bon ritme.

No passen ni un parell de revolts que ens anem aturant per a alliberar-nos de l'abric que a primera hora ens era tant necessari. Comença a fer calor.

La pujada, es fa dura. Sense temps per a escalfar, amb els quilòmetres dels últims dies a les cames i pendents de fins al 20% que han fet que s'hagi hagut de formigonar part de la pista per a que hi puguin accedir els vehicles, la conversa animada de primera hora ha esdevingut silenci només trencat pel fregar dels pneumàtics sobre la rugositat de la pista.

En arribar a dalt de la Mola de Catí, al Mas Xocolato, reposem tot esperant a que arribi la resta del grup.

Des d'aquest punt, ens endinsem per una pista planera a un fantàstic bosc de pi i falguera, Tot és frondós i molt verd. De nou el contrast sobta per la seva radicalitat.

Anem fent fins que a la sortida del bosc, al mig d'un extens prat ens trobem un rètol certament 
inquietant...

Perill! Toros Braus

Fem conya i reprenem la marxa tot comentant el fet.
Per a mi, penso que val la pena no fer massa soroll i anar entre la resta del grup. No sigui cas que allò que el color vermell els excita!
I efectivament, a la llunyania, advertim la presència del ramat de bous del que advertia el rètol.
Tot i que estan jaient i no semblen massa braus, fem via i abandonem l'indret per si a cas.

A escassos metres, deixant enrere el prat, comencem a pujar per una trialera molt pedregosa que ens du fins a un bosc de matoll.Aprofitem la placidesa de l'indret per parar a menjar l'entrepà.

Què bo que és tot quan es té gana!

Arrenquem de nou per a seguir el camí a través de prats i bosquets de pi fins que tornem a sortir a una pista ampla que discorre en sentit ascendent.

A mig camí parem en unes roques erosionades per antics cursos d'aigua que van perforar la roca.
Ens posem a dintre la bauma esfèrica i ens fem una foto.

Seguim ascendint per la pista fins que ens endinsem al paratge més espectacular de la ruta.

Els Ports en escènica.

En pocs metres ens endinsem al cor d'aquest paratge tot recorrent un corriol entre pins.

I tant salvatge l'entorn com les trialeres de baixada!

En 33 fent de les seves.

Fantàstic descens entre tallats i barrancs de vertigen fins que arribem a una espècie de replà on ens fem unes fotos.

Pocs metres més avall, encara per trialeres tècniques arribem fins a la pista, a la base d'un dels tallats que observàvem des de dalt.

Ara sí, per l'ampla pista, amb el plat gran, a tope fins a baix. 

Arribem al Riu dels Estrets.

Tot seguint pel corriol, comencem un tram que ens deixa ben bocabadats.
Tot seguint per un pas elevat en paral·lel a la llera del riu, anem fent camí entre les moles de roca calcària.

Tot és erm excepte la llera del riu plena de tímida vegetació. El contrast entre la roca d'aspecte lunar amb l'oàsica visió de l'aigua i la vegetació és molt recomanable.

Tot remuntant els Estrets.

Extasiats per l'agradable trajecte sortim a la carretera que ens durà fins a Arnes. Últim punt de control de la ruta.

Arribant a Arnes

Busquem el Casal i segellem el llibre de ruta.

Ara que el final de la ruta s'albira, sembla que la pressa per arribar a quedat en un segon terme. Xarrem, fem un mos i bevem tot començant a fer balanç de la experiència.

Tot sortint d'Arnes.

Ja ben passat el mig dia, comencem el camí de retorn cap a Beseit.
La pista és ampla amb un traçat de puja-baixa que es fa sense cap dificultat.
Anem tots en grup fins que arribem a una cruïlla amb l'indicador Toll del Vidre.

No puc estar-me de comentar que es tracta d'un indret magnífic i que està a uns escassos quilòmetres d'allí. Ho conec de les meves estades a la Terra Alta.

No sé si per la calor, el cansam les ganes d'arribar o tot plegat, no hi ha quòrum i només s'apunta en Jordi.

Tot xarrant i sense donar-nos-es compte arribem al destí.

Es tracta d'un toll cristal·lí, i d'aquí el nom, amb una petita cascada que el va omplint.
En Jordi, com sempre alegre i amb empenta, es fa un bany a les verdoses aigües. Genial!

Desfem el camí fins a la pista i des d'aqeust punt anar fent fins a Beseit.

Arribem al punt que els nostres companys ja s'han dutxat de manera que no ens cal esperar.

Dutxa i cap a dinar.

Cal deixar constància de l'esplèndid dinar i del tracte rebut a la fàbrica del solfa. Recomanable.

Havent dinat i ben satisfets, arriba l'hora de repartir-nos el desitjat mallot que t'acredita com a participant. Com es pot veure no és massa encertat de disseny però per a nosaltres es tracta d'un record magnífic.

En Jordi també vol el "culotte"...

Foto de grup.

I a carregar de nou la furgoneta.

Bé, uns carregant la furgo i els altres fent conya ...

Tot llest per a la tornada. Tres fantàstics en ruta!

I mentre ens allunyem, no puc estar-me d'admirar, a la llunyania, la majestuositat del Massís dels Ports que tant hem gaudit i, per a què no admetre-ho, també patit.

Per a accedir a aquest tercer track de la ruta, cliqueu sobre la imatge.

Pedals dels Ports. Etapa 3

Ha estat una experiència fantàstica. Pels amics, l'esforç invertit i, he d'admetre que per la desconeixença de l'entorn que tenia, la grata sorpresa que ha significat.

Potser m'atreviria a dir que de les anteriors rutes que he fet pel Pirineu (Pedals de Foc i Epic Trail), potser ha estat la més bonica... o no.
Ho deixo al vostre criteri.

Salut! i fins la propera.