El dia "D" ja és aquí...avui marxem als Ports de Beseit per a fer una travessa de tres dies. Farem Els Pedals dels Ports.
Es tracta d'una volta circular de 211,94 Km amb un desnivell acumulat de 6.185 m.
Són uns quants més que el previst per la organització però ja veureu per què...).
Hem quedat a les 17:00 a sota casa del Keru.
Quan arribo ja hi ha un bon grup dels companys que serem al costa de les seves bicis i unes bosses d'equipatge.
Ens saludem i fem conya sense parar mentre esperem a la resta del grup.
Per sort, el Jordi 33, disposa d'una furgoneta de grans dimensions que ens permet carregar absolutament totes les bicis i l'equipatge de manera que només calen cotxes per a dur gent.
Excepte el grup de Sant Cugat, compost pel Kim, el Panta i l'Edu, amb que hem anat coincidint aquest agost per l'Empordà, la resta sortim de Barcelona.
Amb gran expectació, esperem l'arribada d'en Jordi conduint l'enorme "flago" de color blanc. En veure'l de lluny cridem i mostrem la nostra alegria per sorpresa de la resta de vianants...
Carreguem, fem "reunió de patrons" per a indicar la millor opció per a accedir a Beseit, on farem nit, i emprenen la marxa.
El camí, tot i ser llarg, es fa amè per l'animada conversa que mantenim els tres ocupants de la "furgo": Jordi 33, que es situa al volant, Keru, al seient del mig i jo.
A l'hora de sopar, arribem a destí. La fàbrica de solfa, un hotel a Beseit.
De fet es tracta d'un acollidor hotel amb 23 habitacions que en els seus orígens era una Fàbrica de paper. Situada al costa del riu.
Sopem molt bé.
Havent acabat, i com en una classe d'ESO es tractés, un membre de la organització intenta fer-se entendre entre l'enrrenou de 17 senyors esverats. Ens dona orientacions clares del perfil de la ruta, on caldrà segellar el roadbook, punts d'aigua, etc...
Ens reparteix les bosses amb la documentació i l'obsequi i anem a dormir.
L'endemà al matí, des de l'habitació faig una foto del riu que passa arran de l'Hotel. Anys enrrere havia mogut les rodes del molí paperer que avui ens ha acollit tant confortablement.
Havent esmorzat bé, ens preparem per a iniciar la nostra travessa.
Es tracta d'una volta circular de 211,94 Km amb un desnivell acumulat de 6.185 m.
Són uns quants més que el previst per la organització però ja veureu per què...).
Hem quedat a les 17:00 a sota casa del Keru.
Quan arribo ja hi ha un bon grup dels companys que serem al costa de les seves bicis i unes bosses d'equipatge.
Ens saludem i fem conya sense parar mentre esperem a la resta del grup.
Per sort, el Jordi 33, disposa d'una furgoneta de grans dimensions que ens permet carregar absolutament totes les bicis i l'equipatge de manera que només calen cotxes per a dur gent.
Excepte el grup de Sant Cugat, compost pel Kim, el Panta i l'Edu, amb que hem anat coincidint aquest agost per l'Empordà, la resta sortim de Barcelona.
Amb gran expectació, esperem l'arribada d'en Jordi conduint l'enorme "flago" de color blanc. En veure'l de lluny cridem i mostrem la nostra alegria per sorpresa de la resta de vianants...
 |
| Carregant la "Flago" del "33". |
 |
| Tot ben estibat i a punt de marxa. |
Carreguem, fem "reunió de patrons" per a indicar la millor opció per a accedir a Beseit, on farem nit, i emprenen la marxa.
 |
| Foto de família. Falten els tres de Sant Cugat. |
El camí, tot i ser llarg, es fa amè per l'animada conversa que mantenim els tres ocupants de la "furgo": Jordi 33, que es situa al volant, Keru, al seient del mig i jo.
A l'hora de sopar, arribem a destí. La fàbrica de solfa, un hotel a Beseit.
De fet es tracta d'un acollidor hotel amb 23 habitacions que en els seus orígens era una Fàbrica de paper. Situada al costa del riu.
Sopem molt bé.
Havent acabat, i com en una classe d'ESO es tractés, un membre de la organització intenta fer-se entendre entre l'enrrenou de 17 senyors esverats. Ens dona orientacions clares del perfil de la ruta, on caldrà segellar el roadbook, punts d'aigua, etc...
Ens reparteix les bosses amb la documentació i l'obsequi i anem a dormir.
L'endemà al matí, des de l'habitació faig una foto del riu que passa arran de l'Hotel. Anys enrrere havia mogut les rodes del molí paperer que avui ens ha acollit tant confortablement.
 |
| Bidons, GPS, motxilles...tot a punt! |
 |
| Fem la foto oficial de partida. D'esquerra a dreta: Àlvaro, Gallego, Arqman, Pepe, Sergi, Keru, Àlex, Xavi, Per, Jordi 33, Joanet, Monty, Martin, Agus, Edu, Panta i Kim. Sóm 17. |
Dia 1: Beseit - La Pobla de Benifassà.
Distància: 77,20 km.
Altura màxima: 1.280 m.
Altura mínima: 580 m.
Desnivell positiu acumulat: 2.172 m.
Distància: 77,20 km.
Altura màxima: 1.280 m.
Altura mínima: 580 m.
Desnivell positiu acumulat: 2.172 m.
Sortim de Beseit en
direcció a l’Embassament de Pena.
El ritme és mandrós
i anem comentant, excitats, la il·lusió que sentim.
A poc a poc, el to
de veu va minvant i ens concentrem en l'entorn que ens envolta: el
paisatge és ben diferent del que estem habituats en les precedents rutes que
hem fet pel Pirineu. Tot és ple d’ametllers, i alguna olivera.
En arribar a
l'embassament, comentem la manca d'aigua i el nivell tant baix que presenta.
Encar, però algú fa la lectura optimista:
-"No seria estrany
que estigués ben sec!"
 |
| Embassament de la Pena. |
Fem unes fotos i continuem, per una pista ampla i en lleuger sentit descendent cap al Santuari de
 |
| El "Perxerón" ha perdut la cadena amb tanta tralla... |
Just abans d'arribar al Santuari, ens reagrupem i aprofitant el pintoresc pont que dóna accés al conjunt ens fem una foto:
L'Ermita, l'Ermitori
i, finalment, el Reial Santuari de la
Mare de Déu de la
Font de la
Salut de Traiguera, és un conjunt devocional catòlic amb un temple
i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.
 |
| Foto: Martin |
Per si a un cas, faig un glop d'aigua d'aquesta font de "La Salut"
 |
| Foto: Keru |
Sortim del Santuari en direcció cap a Pena-Roja de Tastavins.
Entrem al poble per la part de baix i, escalant els empinats carrers de la Vila, arribem a la plaça Major on aprofitem per a menjar alguna cosa i reomplir els bidons d'aigua.
En pocs minuts, reprenem el nostre camí en busca de les pintoresques Roques de Lo Masmut.
Entrem al poble per la part de baix i, escalant els empinats carrers de la Vila, arribem a la plaça Major on aprofitem per a menjar alguna cosa i reomplir els bidons d'aigua.
En pocs minuts, reprenem el nostre camí en busca de les pintoresques Roques de Lo Masmut.
 |
| Tot sortint de Pena-Roja |
La pista ascendent ens porta fins al Coll de Borla, a partir d'aquí com indica el llibre de ruta, iniciem el descens per una trialera molt tècnica.
 |
| Al Coll de la Borla, a l'entrada de la trialera. |
Definitivament es tracta d'un dels punts més exigents de la ruta des d'un punt de vista tècnic: les raques soltes entre grans masses calcàries de pedra fan difícil el descens i costa força controlar la bici ja que l'adherència és nul·la. Cal doncs, deixar anar frens i amb suavitat, anar traçant el millor possible...
Tot i la dificultat, ho gaudim a tope.
El puja-baixa ens porta enmig d'un paratge desconegut per nosaltres i molt encisador.
Aprofitant que cal esperar als companys de darrere, ens fem unes fotos.
 |
| Arqman a les Roques de lo Masmut |
Fantàstic descens fins a la vall entre pins i amb unes vistes dels Ports espectaculars. Les sensacions i el control de la bici cada vegada són més bones.
En arribar a baix, un esclat d'eufòria continguda durant el descens, ens fa comentar l'espectacularitat del "track".
Deixant enrrere la pedregosa trialera, agafem una pista forestal que en sentit ascendent ens durà fins al nostre destí més immediat: El Coratxar.
 |
| Carotxar, plaça Major. |
Fa molta calor i l'ascenció ha estat exigent. Tot i que no ho fem habitualment en les nostres sortides, decidim para a refrescar-nos una mica i aprofitem per a entaular-nos per a esmorzar.
Posem casc, guants i algun mallot a assecar al sol mentre mengem i comentem el transcurs de la jornada.
Refets i secs, amb les reserves d'aigua a tope, abandonem el petit llogaret en direcció Vallibona.
Tot baixant per la carretera, entrem al Parc Natural de la Pobla de Benifassà.
L'entorn esdevé àrid i solitari, gairebé m'atrevira a classificar-lo de lunar.
Les poques construccions aïllades que amen trobant en runes, escampades pel tossal, em porten a reflexionar sobre les duríssimes condicions de vida que, fins no deu fer massa anys enrere, hi devia haver a la zona.
Al final del subtil camí que es dibuixa entre matolls, ens retrobem a la cruïlla amb una pista ben definida. Trobem a faltar en Jordi 33... al cap d'una estona es presenta tot capficat:
-"He trencat un radi..."
El trajecte transcorre entre masos abandonats. Tot i fent una pausa, badem una mica i ens fem unes fotos.
Anem baixant per la pista fins arribar a la única explotació ramadera en actiu que hem trobat fins ara. La Masia de Grao.
Tot deixant la Masia a mà dreta seguim per la pista avall fins a enllaçar amb la pista de formigó, que amb una gran pendent ens durà, travessant una espectacular vall, fins al poble de Vallibona.
 |
| Baixant cap a Vallibona. Al fons la Masia de Grao. Cap a la dreta: Vallibona. |
Tot deixant la Masia a mà dreta seguim per la pista avall fins a enllaçar amb la pista de formigó, que amb una gran pendent ens durà, travessant una espectacular vall, fins al poble de Vallibona.
 |
| Baixant a Vallibona per la Vall. |
Tot i que ahir ens van explicar que no calia baixar-hi, ja que el punt de segellat del llibre de ruta està tancat, com a bons "cabestres", fem el que està previst en la ruta.
Baixem per a unes espectaculars gorges fins al poble.
Completament isolat i com sí de la molsa es tractés, arrapat a la orografia de l'indret, per por a caure pendent avall...
Com que no cal segellar, sense gairebé aturar-nos, travessem el poble i tot sortint per la part baixa, iniciem de nou l'escenció cap a la Masia de Grao.
Tot sortint del poble fem una foto per a que quedi constància de la nostra presència a l'indret.
 |
| Àlvaro, arqman, Jordi 33, Sergi, Keru, Martin Edu, Per, Xavi, Pepe, Agus, Àlex Panta i Kim. El Gallego fa la foto. |
Tot passant llista, ens adonem que ens falten dos membres del grup:
-"El Monty i el Joan no han baixat!"
Algú comenta en to burleta...
-"Han comentat que si no calia segellar, no valia la pena baixar..."
Reprenem l'ascenció i tot deixant la carretera enrere, agafem la pista que, zigzaguejant entre pins, ens deixa de nou a la Masia de Grao, completant així un "Bucle" (altrament dit Tirabuixó).
A mesura que la gent va arribant, i recuperem l'alè, la conversa es centra en el tema del moment:
-"Aquell parell no han fet el Bucle!, ha, ha..." - Em sap greu dir-ho però això els costarà car...
Fa molta calor i el grup cada vegada es va estirant més entre pauses. Comencem la última ascensió del dia direcció a La Pobla de Benifassà.
La pista és prou bona i cadascú anem agafant un ritme per anar fent. Tot i que sortim en grup, aviat anem en filera.
Tot xerrant amb el Xavi i el Martin, amen fent. Els quilòmetres acumulats, el desnivell i la calor comencen a passar factura. Tot i això em trobo prou bé i, comentem amb el Xavi els beneficis de la bicicleta de carretera. No tant a nivell de potència però puc afirmar que he guanyat molt fondo des de que alterno ambdues activitats. En arribar al punt més alt, ens reagrupem de nou per a iniciar el descens cap a el punt final de la jornada: La Pobla de Benifassà.
En arribar al poble localitzem l'Hotel on dormirem i per a grata sorpresa nostra, ens reben des del balcó, dutxats i amb to burleta els nostres dissidents Joan i Monty:
-"Ara arribeu?" -El catxondeo està servit!
 |
| Un fumeral de la zona... |
Deixem les bicicletes en un tancat a un quants metres de l'hotel i tot caminant com eixarrancats com si acabéssim de baixar del cavall, anem fins l'hotel a gaudir d'una fantàstica dutxa reparadora...i d'alguna cosa més:
 |
| "Steamy" Martin en esència... |
Fa un temps algú va comentar que, per a refer-se d'un esforç, la cervesa era tant bona...I us puc afirmar que ens ho prenem molt seriosament això de recuperar-nos!
 |
| Si no el millor del dia...gairebé! |
Repassem la jornada i ens relaxem tot gaudint de la situació.
Un cop entaulats per a sopar, entre inevitables bromes al respecte del Bucle no realitzat per alguns de nosaltres, una notícia majúscula interromp la "conya".
El Monty i la Milagros estan esperant un fill!
Tot celebrant la bona nova, ens anem acomiadant fins demà al matí que tornarem a gaudir de la nostra afició.
 |
| Pedals dels Ports. Total |
M'acomiado d'una intensa jornada de bici i amics amb una imatge característica de la zona.
-"Nam a pegar la volta antes que refresco..."
Podrien dir-se una a l'altra, de la mateixa manera que ens ho diem entre nosaltres però a dalt d'una bici...
 |
| Foto: Martin |
Donada l'excepcionalitat de la notícia, aprofito per a felicitar, dedicant-los aquest post, als futurs pares.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada