Avui el curs ha començat a l'hora prevista: les 9:00.
A les 14:00 hem acabat i, un cop dinats, tarda lliure...
Amb el company portuguès, en Rui, decidim que podríem anar fins a Viena per a fer un vol...
Ens dirigim a l'estació de tren on un austríac ros de dos metres ens perdona la vida i ens ven un bitllet integrat per al tren i el metro.
Ens passem el trajecte parlant de qualsevol tema, en anglès, ja que el seu castellà ni el meu portuguès són incompatibles.
En poc més de mitja hora hem arribat a Viena. Un parell d'estacions de metro i sortim a
Karlplatz.
Fa una calor inusual: 32ºC.
Com que no tenim un objectiu clar, anem fent pels carrers de la capital. entre altres singulars imatges ens criden l'atenció...
 |
| Pilonet a la vorera...què catxondos! |
Tot fent broma, recorrent la riba dreta del Danubi, recordo haver llegit que a la Ciutat hi ha una edificació força singular que valdria la pena visitar:
la Casa Hundertwasser.
Preguntant a tothom que ens creuem, com si d'un joc de pistes es tractés, aconseguim ubicar la situació del complex en qüestió.
La Hundertwasserhaus, està situada a Kegelgasse 34-38 al districte 3 de Viena.
És un complex residencial municipal, construït entre 1983 i 1986. Va ser encarregat per l'Ajuntament a l'artista Friedensreich Hundertwasser.
Aquest complex residencial està composat de 52 habitatges, 4 locals comercials, 16 locals d'us privat i 3 terrats comunitaris.
Dissenyat per Friedensreich Hundertwasser, i planificat pel professor d'universitat Joseph Krawina, combina superfícies irregulars i vegetació (250 arbres i arbustos).
Friedrich Stowasser (15 de desembre de 1928 a Viena - 19 de febrer de 2000), més conegut pel nom de Friedensreich Hundertwasser va ser un artista austríac polifacètic.
Les seves àrees de coneixement van ser la pintura i l'escultura fent alguns dissenys d'edificis.
Nascut a Viena en el sí d'una família mig jueva per part de la seva mare, en les seves primeres etapes d'educació, assisteix a classes a l'escola Montessori de la capital el 1936. S'explica que per a salvar la família de l'Holocaust, la mare de Hundertwasser el va allistar en la joventut hitleriana.
Quan els soldats de la "SS" passaven revisió per casa, Hundertwasser obria la porta amb l'uniforme nazi, adornat amb les medalles del seu pare (mort quan el seu fill tenia un any d'edat) de la primera guerra mundial.
Inspirat pels treballs de Egon Schiele des de molt jove, el seu estil sovint, és comparat amb el de Gustav Klimt.
De tota manera pel que va adquirir notorietat Hundertwasser va ser, a part de per les seves pintures de múltiples colors, pels seus dissenys arquitectònics revolucionaris, que solen incorporar característiques orgàniques, mitjançant l'ús de formes irregulars en els edificis que va dissenyar.
El seu treball s'ha emprat en l'elaboració de banderes, segells, monedes, pòsters, escoles, esglésies, lavabos públics i ha estat adoptat a Nova Zelanda en el disseny d'edificis.
El 14 febrer 1981 va pronunciar un discurs en la cerimònia de lliurament del Gran Premi d'Àustria a les Arts Visuals, en què assenyalava que:
"L'art d'avui dia és una degeneració. Fa molt temps que els artífexs i tractants de l'artístic no són ja els artistes pròpiament dits, sinó una petita "màfia" internacional, composta d'intel·lectuals frustrats, frustrats perquè les seves impostures no interessen al gran públic ni tampoc els acontenten a ells mateixos. Aquests artífexs i molts altres, que fan de directors de museus , de periodistes i teoritzadors, són paràsits de la nostra societat. El nostre autèntic enemic és aquesta neciesa incapaç de distingir la veritat de la falsedat. Caldria aturar i tancar en una presó a tot director de museu que gastés fons públics comprant mamarratxos ".
Gran Premi d'Àustria a les Arts Visuals (1980)
Les unitats de la Hundertwasserhaus, es van plantejar com a apartaments de baix cost.
Els temes comuns en aquest treball són el rebuig a les línies rectes, colors brillants, formes orgàniques, una reconciliació dels humans amb la natura, i un fort individualisme.
Amb en convenciment que l'arquitectura estàndard no es podia denominar com a art, va declarar que el disseny de qualsevol edifici hauria d'estar influenciat per l'estètica de cadascun dels seus habitants.
Hundertwasser va dir: "Un pintor somia amb cases i una bona arquitectura, en la qual l'home sigui lliure i es faci realitat aquest somni".
Considero una mica agosarada aquesta afirmació. Us imagineu el disseny de la ciutat en mans d'alguns dels representants més singulars de la nostra heterogènia societat: Neeeeeeeeeeeng!
Així, ens trobem davant una construcció on no existeixen les arestes ni els angles rectes però on hi ha més de 250 arbres i arbustos, fusionant d’aquesta manera les formes irregulars amb la vegetació.
El toc exòtic ve donat per una sèrie de jardins penjants esglaonats en terrasses que podem contemplar entre els dos cossos d’escala envidrats.
Amb la singularitat que són de pisos ondulants ("un pis ondat és una melodia per als peus"), amb una coberta enjardinada, i grans arbres creixent a les habitacions, amb les branques sortint-ne per les finestres...
Encara que ha donat lloc a una viva polèmica, sobretot a causa del seu elevat cost, la Casa Hundertwasser (Hundertwasserhaus) s'ha convertit ràpidament en una de les visites obligades tant per a turistes com per als propis vienesos, per la seva interessant i exòtica ruptura amb tots els esquemes arquitectònics contemporanis.
Són patents els models de Hundertwasser, entre ells Antoni Gaudí, al Palais Idéal de Ferdinand Cheval, les Torres Watts, i l'anònima arquitectura de les Schrebergärten o hortes comunitàries i aquell del Märchenbücher.
Se la comparat, des del meu punt de vista amb mal criteri, amb Antoni Gaudí.
El fet d'emprar les formes orgàniques com a generadores d'espai i l'ús, estrident, del trencadís, potser no són prou per a emparellar-los...
Malauradament, poc després de la inauguració, l'intent per a adaptar-lo a una utilitat pràctica no s'ha completat...
Actualment, la majoria d'habitatges es troben buits.
Em recorda al procés idèntic que van experimentar els habitatges de la Zaha Hadid...sembla que la creativitat excessiva no és compatible amb el concepte d'habitatge que la majoria de nosaltres tenim en ment...
Ben al contrari dels habitatges que hi ha pels voltants:
De camí al centre de la ciutat, em sorprèn una intervenció en un bloc d'habitatges existents...
Lluny de voler imitar o reproduir l'estètica dels elements preexistents, l'arquitecte ha optat per un disseny completament divergent.
Crec que el contrast entre vell i nou està ben resolt i dóna qualitat al producte final.
Un singular rètol és el reclam perfecte per a un comerç dedicat a la màgia.
Ja passejant pel centre ens deixem embriagar per la majestuositat de l'entorn
Un "mini" descapotable...
I un restaurant de
guais!
Ens retrobem amb Sankt Stefan...I alguns establiments molt acollidors.
Passem de llarg i tot veien de nou la majestuosa òpera, agafem el metro per anar fins a l'estació de tren que ens durà de nou a Winner Neustadt.
Al tornar a Wiener Neustadt, sense perdre el temps, ens dirigim a Maximilian a sopar.
Una birra ben tirada és l'indicador que ara toca una mica de relax...
Demà serà l'últim dia a Àustria, dia de tornada. Ja us explicaré el què.
Salut! i fins la propera.
